Natàlia Enguix, vicepresidenta de la Diputació de València: “Sense Ens Uneix, no hi ha política de memòria democràtica”

Natàlia Enguix (Ontinyent, 1978) té clares quines són les seues prioritats en la Diputació de València. Vicepresidenta primera de la corporació en coalició amb el PP, la representant del partit municipalista Ens Uneix dirigeix les àrees de Cooperació Municipal, Igualtat i Memòria Democràtica, tres aspectes que creia fonamentals mantindre per al seu partit, que defineix “d’esquerres”. Enguix va ser la clau del PP per al govern en una institució amb majoria d’esquerres i, a través d’aquestes àrees, pretén ser el contrapunt ideològic, també a l’executiu de Carlos Mazón, que va suprimir les àrees de memòria històrica en el seu pacte amb Vox.

La vicepresidenta, que governa amb el popular Vicente Mompó, demana suport als seus socis de govern per a impulsar una moció contra la consulta del valencià a les aules, que considera una vulneració dels drets dels estudiants. Sobre aquestes qüestions i sobre la gestió de la DANA atén elDiario.es acabada d’aterrar d’un viatge institucional a la fira de Frankfurt.

Quin balanç fa de la gestió de la Diputació durant i després de la DANA?

En la Diputació ens vam coordinar des del primer moment, cada diputat estava en contacte amb uns alcaldes. A partir del dijous 31, vam començar les reunions de coordinació amb els alcaldes, que hem mantingut diàriament des de llavors. Ací manifestaven el que necessitaven. Crec que hem fet una bona faena.

La nostra responsabilitat, en les nostres competències, s’ha centrat en l’aigua. Nosaltres gestionem l’aigua a través d’Egevasa, l’empresa pública (51% Diputació de València i 49% Global Omnium), i hem proveït els municipis d’aigua potable des del primer moment, a través d’aigua embotellada o cisternes, arreglant les avaries de la xarxa d’aigua potable, desembossant el clavegueram i fent dues analítiques diàries de l’aigua per a consum humà en els municipis afectats. La setmana passada vam aprovar el conveni que tenim amb l’Epsar per a reparar 75 depuradores afectades per la DANA, amb 32 milions d’euros, i fer contractes d’emergència. Hem incorporat depuradores a la xarxa, amb adaptacions a la normativa europea o noves, amb un pressupost de 51 milions d’euros. Amb la DANA s’ha vist la importància de l’aigua potable, del clavegueram o les depuradores.

Hem vist aquest esforç de proporcionar aigua, netejar clavegueram... La gestió de la Diputació ha eixit bastant ben parada, han estat al costat dels alcaldes... Però què diria al ciutadà que desconfia ara de les administracions i necessita més urgència?

Jo entenc la gent. Ha vingut una catàstrofe que, per molta previsió que es poguera tindre, ha sigut d’unes dimensions que ningú esperava. Entenc que la gent demane urgència i velocitat, un vol que l’endemà estiguen els bombers, la Diputació i la Generalitat ajudant-lo. I l’Administració és molt lenta. Has de passar molts controls, i encara que actues per procediment d’emergència, és molt lenta. Si la gent no entén en general els processos administratius, en una desgràcia com aquesta, on et trobes sense res... Suposa un enuig general. És normal que la gent estiga així, però les coses aniran millorant a poc a poc, acabem de començar. Des del punt de vista personal, els alcaldes ho han passat molt malament, em sap molt greu quan critiquen als alcaldes.

Els plens són molt tibants i agressius. Al final, els alcaldes tenen també amics o familiars que han patit.

Ací [en la corporació] veig diputats que són alcaldes i saps què han passat, però, clar, la ciutadania és reivindicativa i demana que l’Administració responga i que els polítics estiguem a l’altura.

Creu, com apunta la Generalitat, que hi ha municipis que estan a punt per a una desescalada de l’emergència?

Depén. Hi ha zones que pot ser que sí. No ha afectat igual totes les zones. Utiel o Requena no han patit el mateix que l’Horta Sud, o Carlet o Sueca. No és el mateix l’impacte en infraestructures que directament a les cases de la gent.

En aquesta fase, la Diputació estarà coordinada amb la Generalitat?

Nosaltres hem tingut coordinació amb la Generalitat sempre. Fins i tot en les primeres reunions amb els alcaldes va participar la vicepresidenta Susana Camarero, la delegada del Govern, el president... Sempre que hem tingut reunions hem comunicat a la Generalitat els nostres passos a seguir, o ells ens han demanat a nosaltres participar-hi.

En matèria de depuradores, s’ha arribat a la normalitat?

Sí. Egevasa va començar amb les 9 que estaven totalment afectades, amb l’objectiu d’evitar els abocaments. Després, s’ha estat treballant des del primer moment i fins ara, fins a les 75 restants. Egevasa ha començat a treballar abans que s’acordaren amb l’Epsar els contractes d’emergències.

Ja estan un any i mig amb govern compartit amb el PP. Ens Uneix té competències en igualtat, memòria històrica, temes molt marcats on han anat desplegant la seua acció de govern. Quines previsions tenen per a enguany?

Volíem aquestes delegacions, perquè són importants per a la nostra ideologia. Som persones d’esquerres i, encara que estiguem en coalició amb un partit de dretes, volíem assegurar que aquestes àrees estigueren en la Diputació de València. Enguany es compleixen 10 anys d’aquestes delegacions que va posar en marxa Jorge Rodríguez quan va ser president de la Diputació, amb Rosa Pérez i Laura García [diputades de Memòria i Igualtat, respectivament]. Hem incrementat el pressupost en les dues i la idea és que el 2025, quan liquidem el pressupost, incrementar-lo de nou. Volíem que fora en aquest, però la DANA ho va capgirar tot i hem mantingut el compromís. Per a nosaltres és fonamental la igualtat i la memòria democràtica, formen part del nostre ADN.

La Diputació cobreix l’espai que la Generalitat, en derogar la Llei de memòria democràtica i aprovar la mal anomenada llei de concòrdia, va deixar les famílies penjades. Aquest és el paper de la Diputació, cobrir aquesta necessitat, o ho haurien fet igual?

Ho hauríem fet igual, però ara som més importants. Si no estiguérem a València, no es faria política de memòria democràtica. Vam començar buscant els cossos de les persones afusellades en les fosses, amb ajuda dels alcaldes i les associacions de familiars; ara estem identificant les persones, un procés més complicat. Falta un institut, una unitat en la universitat, algú que se’n faça càrrec. En l’anterior legislatura, Rosa Pérez –consellera de Memòria Democràtica i anterior diputada provincial de la mateixa branca– va signar un conveni amb Fisabio per a les proves, que ara està parat. Estem intentant que continuen amb aquesta tasca d’identificació de les persones afusellades. També tractem de fer pedagogia amb els premis literaris, projectes de memòria a l’escola i subvencions a familiars i ajuntaments. Volem contar la història. La Generalitat tenia una aula de memòria en el monestir de Sant Miquel dels Reis que sembla que també ha desaparegut. Des de la Diputació volem assumir aquesta faena, també és la nostra responsabilitat contar als joves que va passar en la Guerra Civil i el franquisme.

Veient les enquestes, sembla que alguns joves idealitzen una etapa passada.

La gent jove no sap què va passar en la Guerra Civil, en el franquisme, en el postfranquisme... Volem fer un arxiu o un registre de memòria democràtica, però hem de parlar amb la Conselleria, que són els seus professors. Tenim moltíssim de material i molta sort amb l’equip de la Diputació, són molt professionals i es prenen el tema de debò.

En matèria de violència de gènere, després de fer el Feminari amb el 20 aniversari de la llei de violència de gènere i augmentar el pressupost a municipis, quins projectes tenen?

Com comentàvem, l’àrea compleix 10 anys, la nostra idea és incrementar les ajudes a les associacions de dones aprofitant el possible superàvit pressupostari. També la xarxa de municipis contra la violència de gènere. La nostra idea és dignificar les associacions, que arriben on l’Administració no arriba. Quan vam entrar, en l’última convocatòria a penes hi havia 18 associacions que hi concorrien, ara en són més de 80 i les subvencions es paguen quan s’aprova l’ordre. També volem fer el Feminari abans, ens plantegem que siga al juny, enfocat en els orígens del feminisme i a la història del moviment i la teoria feminista.

El valencià ha sigut una peça clau en el vostre projecte. Fa poc han anunciat una moció contra la consulta de la Conselleria d’Educació a les aules, que els enfronta al seu soci de govern en la Diputació.

Per a nosaltres la llengua és important. No podem passar per la Diputació només amb gestió, hem de remarcar la nostra ideologia, i això implica defensar la llengua, la igualtat i la memòria. Els nostres regidors ens reclamaven que férem una moció que ells pogueren traslladar. Aquesta consulta implica privar els alumnes del dret a ser escolaritzats en les dues llengües en l’etapa escolar. El PP hauria de donar suport a aquesta moció, sobretot el president.

I com s’ho han pres?

Ells saben amb qui governen: som persones d’esquerres, treballadores i responsables. Som un soci que porta bé les seues responsabilitats, però tenim la nostra ideologia. Saben que algun esglai els donem (riu).

S’esperen algun esglai més durant el mandat?

Mai no se sap. Nosaltres vam governar amb ells per diferents motius, cosa que no implica que tinguem bona relació amb l’altra part. Tenim bona relació amb el PSPV i no tan bona amb Compromís, encara que ho intentem. Per a mi, Compromís és un partit que es posa molt de perfil en segons quines coses, molt oportunistes, i no compartisc la visió que tenen del feminisme, que és molt important, mentre que el PSPV sembla que ha canviat la seua visió de la igualtat. Nosaltres no volem actuar com va fer el PSOE quan va governar amb Podem, que se subjugava a les seues polítiques. Tenim la sort de ser un partit independent, no estem venuts a Madrid; fem la nostra política. Fem polítiques més d’esquerres que en els últims anys en la Diputació.

En Ens Uneix lideren un procés més ampli a escala autonòmica. Intentaran imprimir aquest segell o és una cerca d’aliances?

Estem en la Unió Municipalista, però busquem aliances afins, d’esquerres, de persones que defensen el municipalisme. Els partits no hem d’estar subjectes a un centralisme que ens obliga a anar per on no volem. Estem en una unió en què volem que la ideologia vaja del centre a l’esquerra.

L’aspiració és entrar a les Corts Valencianes la pròxima legislatura?

Mantindre el diputat provincial, l’Ajuntament d’Ontinyent, que porta la seua faena. No podem esforçar-nos a entrar a les Corts, on es necessita un 5% dels vots en cada província, minvant l’esforç on cal fer-ho. Si ha de vindre, vindrà, però hem de veure quin pes tenim tots els partits que estem en la Unió Municipalista.

Aprofitaran la bona relació amb el PP per a estrényer per a una baixada del llistó electoral al 3%? L’esquerra ho ha defensat sempre, però en 8 anys de Govern no es va dur a terme.

Sí. Quan vam constituir la Unió Municipalista, vam comunicar, la nostra idea és demanar que s’abaixe el llistó. Hem parlat amb els partits i no estan per la faena, perquè no els interessa. Si jo fora el PSPV o Compromís sí que ho defensaria, partits com el nostre són una suma, impliquen aglutinar vot a València. Nosaltres estem molt assentats en aquesta província gran i el resultat és positiu. Compromís i Sumar són una suma de partits, no hem inventat res. Però la nostra preocupació és mantindre la nostra comarca, augmentar el nombre de regidors i demostrar des de la Diputació que som un partit que pot fer molt per la província, que podem ser clau com en aquesta legislatura. No sé si arribarem a les Corts, però sé que si te’n vas de València no hi arribes.

La Diputació, les seues àrees, han fet un esforç inversor. Han notat un retorn? Tenen regidors en municipis menuts. Volen plantejar llistes en ciutats més enllà d’Ontinyent?

Entenem que, si no tenim nosaltres el diputat, el tindrà el PP. Hem de presentar llistes en tota la comarca, en altres partits judicials. Per exemple en municipis com Albaida, l’Olleria, Llíria.

Estan contents governant amb el PP? Tenen intenció d’esgotar la legislatura?

Mai se sap què pot passar, però som sobretot persones serioses i hem de guanyar-nos aquesta serietat, demostrar que som responsables. Prenem una decisió i, mentre no passe res que ens diga que no aconseguim la nostra finalitat, no tenim per què fer una moció de censura. Al final, els partits grans miren pel seu interés, el PP voldria que ens quedàrem i el PSPV, que anàrem amb ells, però nosaltres hem de marcar el nostre camí. La gent ha de veure que som persones serioses, que fem les polítiques que vam prometre. I de moment el PP ens deixa; no tenim per què no continuar. També és cert que ens estira l’altra part, som d’esquerres, però la decisió es va prendre perquè el PSPV no es va portar bé amb nosaltres, ni abans ni durant les negociacions, on ho demanaven tot a canvi de no res.

Tornant a la gestió de la DANA. La Diputació és una administració que no ha eixit mal parada, però sembla que el president Vicente Mompó s’ha ficat en un embolic amb les últimes declaracions [en defensa del president Mazón i sobre el seu historial de telefonades]. Què li sembla? Es creu les seues explicacions?

Me les crec, perquè el conec, perquè hi vaig estar i perquè sé què va passar. Però també li vaig dir que deixara de donar explicacions, perquè no el creurien, que deixara de ficar-se en embolics. Ell defensa que ho fa per ell mateix. Jo m’ho crec, perquè sé que no ho fa amb cap altra intenció, defensa el president de la Generalitat evidentment, perquè és el seu cap. Jo crec que ara cal gestionar, eixir del fang. Que el PP prenga les decisions que considere i que la ciutadania decidisca per qui votar.

Creu que Mazón hauria de dimitir?

Crec que no ho va fer bé. Com a ciutadana, crec que ha de dimitir. Però crec que haguera estat en el Cecopi o no hauria passat igual. Un ha de tindre una ètica i respondre. L’esquerra és molt dura en aquest sentit: a Jorge Rodríguez el van fer dimitir, en el PSOE a qui ha tingut un problema el fan dimitir des del minut u, o Compromís amb Mónica Oltra, i el PP es porta com sempre, defensant els seus. Ells ho tenen clar.

En el seu municipi, Ontinyent, van patir també una forta DANA el 2019 i van abordar la reconstrucció convertint el barranc en un parc fluvial, modificant habitatges... Va ser un aprenentatge per a aquesta reconstrucció?

En la DANA del 2019 l’alcalde, Jorge Rodríguez, va tornar el dia anterior de Madrid, quan estàvem en alerta taronja. Estava de viatge i va avançar el vol per a vindre abans, va estar el primer, amb la Policia i els Bombers. Ell estava allí. Gràcies a això vam poder traure tothom des del minut u quan la situació se’n va anar de les mans, vam traure a més de 700 persones dels voltants del barranc. Va ser un exemple. Nosaltres ja havíem viscut inundacions i vam escometre canvis. Hem estat tres anys comprant els habitatges en les zones de risc per damunt del preu de mercat, vam veure el que és capaç de fer l’especulació en les persones: hi havia molta gent migrant, població treballadora, a qui havien venut cases per preus desorbitats, amb interessos altíssims, que després es quedaven sense casa. Vam haver de negociar amb els bancs perquè pogueren liquidar la hipoteca i tindre alternatives, vam traure una línia d’ajudes per a l’habitatge amb hipoteca. També és important ressaltar el treball de Podem amb Rubén Dalmau i les ajudes directes als habitatges, que Europa en va pagar una part, i la Confederació Hidrogràfica també va començar les obres d’una passarel·la que travessa el parc fluvial.