Itziar González: “Si el cervell té dos hemisferis, pot ser que la nostra democràcia necessiti dos hemicicles”

Entre la crítica contundent i l’esperança més utòpica hi ha la veu d’una arquitecta inconformista que somia amb una democràcia amb parets de vidre. Itziar González (Barcelona, 1967), la regidora de Ciutat Vella (2007-2010) que va dimitir farta de la rigidesa de la política institucional, ha presentat aquesta tardor Parlament Ciutadà. Un espai que vol aglutinar el coneixement i la capacitat organitzativa dels moviments socials per constituir un contrapoder cívic davant les institucions tradicionals.

Entenc que Parlament actual no és prou ciutadà.

Engegar una política de retallades sense consultar a la ciutadania no és només antidemocràtic, sinó que és caspós i propi de l’Antic Règim. Són les mobilitzacions massives i la desobediència civil les que estan fent realment una acció d’aturador i de denúncia davant dels abusos de poder de l’Executiu.

Vas patir en la teva pròpia pell les limitacions de la política més institucional, Parlament Ciutadà és una forma de cicatritzar ferides?

Aquest és l’únic camí que he trobat per recuperar la meva dimensió política. Un espai de construcció col·lectiva que ens permet ingressar a una societat post-capitalista que ja s’entreveu. És fonamental indagar en noves maneres d’organitzar-nos políticament i de ser una ciutadania molt més activa pel que fa a la tutela i cura dels nostres drets.

Què s’ha oblidat de fer el nostre Parlament?

Sobretot, tres tasques: legislar, controlar l’Executiu i corresponsabilitzar la ciutadania. En termes de legislació, és evident que estem assistint al disseny de lleis a mida dels lobys privats. Pel que fa al control de l’Executiu, veiem com la majoria dels partits polítics prioritzen el seu tactisme electoral per davant dels interessos de la gent. I, per acabar, cal tenir en compte que l’organització de consultes ciutadanes per part de molts dels moviments socials ens porta a la democràcia directa. El nostre Govern no fomenta aquest tipus de relació amb la ciutadania. Creiem que la democràcia ha de ser per qui se la treballa.

L’esclat del 15-M i la seva vertebració als barris, les protestes contra les retallades, l’èxit de lluites ciutadanes, com la de la PAH... El Parlament Ciutadà neix per articular una resposta conjunta entre tot plegat?

Parlament Ciutadà és l’expressió de la voluntat ciutadana d’influir en la transformació de la societat. Cal un reconeixement de la tasca netament política de la societat organitzada i activa en la lluita pel bé comú. Volem construir un relat comú i transversal de totes les lluites i esdevenir una càmera política per a exercir la pressió i l’expressió de la nostra força quan estem vinculats i actius.

Els moviments socials, tal i com van insinuar durant les jornades, es representen a ells mateixos. Com us penseu consolidar en referents en la “pressió i expressió” d’aquest cinquè poder?

Ho aconseguirem si vinculem un gran nombre de persones que creien que no hi havia res a fer, però que ara es senten elements clau d’una xarxa de voluntats col·lectives cap a una nova manera de fer política. Nosaltres diem: si el nostre cervell té dos hemisferis, és possible que la nostra democràcia necessiti dos hemicicles. Perquè no complementar la democràcia formal i representativa del sufragi universal cada quatre anys, per una democràcia directa i per l’elaboració de programes d’autogovern ciutadà? Tenim clar que els drets del 99% els lluiten encara massa poca gent.

Tindria sentit que representants de les formacions parlamentàries assistissin a les reunions de Parlament Ciutadà?

Les reunions són obertes a totes les persones que es vulguin sumar a crear un espai de confluència antipartidari. Un espai per a la confiança i la suma de forces, antiparanoic i transparent. Aquells representants de la ciutadania que ho vulguin seguir sent, no tindran més remei que escoltar les nostres propostes i el nostre relat. Així que, tan si venen com si no venen, acabaran escoltant-nos, això segur.

El poder s’ha mostrat sord amb diverses reivindicacions socials.

Ells tenen el poder, però nosaltres la força. Cal afrontar urgentment la superació d’un model opac i fraudulent de democràcia per un altre de nou en el que quedi preservada la dimensió política indelegable de tots els ciutadans. Clientelisme, corrupció i màfies són ara els tres nivells on es fa visible la mala salut de la nostra democràcia. Canviem, doncs, d'òptica i fem de la societat de la transparència el nostre objectiu comú.

També diuen tenir la força els activistes de Procés Constituent. Quina relació hi pot haver entre tots dos col·lectius?els activistes de Procés Constituent

Som coneixedors de la iniciativa de Procés Constituent des del minut zero. Se’ns va convidar inicialment a formar-hi part. De fet, alguns membres del nostre grup promotor hi participen. Ens va semblar que les iniciatives podien ser complementàries, però crec que és evident que mentre una busca l’accés al poder de la ciutadania, conscient que cal iniciar un nou procés constituent en el nostre país, l’altre busca construir un espai de contrapoder permanent i de contrapès ciutadà a les estructures de càrrecs institucionals.

Seria el vostre referent al Parlament, en cas que es donés la situació?

Parlament ciutadà és un espai apartidari. Mai demanarà el vot per cap candidatura concreta. Treballarà per a la regeneració de la nostra democràcia i per l’empoderament de la ciutadania, així com pel reconeixement d’un espai específic per l’activisme i els moviments socials. Però és evident que Procés Constituent i Parlament Ciutadà comparteixen el mateix compromís amb la regeneració de la democràcia. Tots dos projectes fan confiança a la força de la gent quan treballa solidàriament a favor del bé comú.

Articular una resposta conjunta entre moviments socials i institucions, però, no entra als plans de Parlament Ciutadà?

Ens agradaria evitar que els partits polítics subsumeixin en les seves estructures les idees i els membres dels moviments socials. Creiem que son maneres diferents i potser complementàries d’entendre l’acció política. Si aconseguim consolidar el nostre espai com a contrapoder, els polítics al capdavant de les institucions podran fer front als lobbys partidaris i oligàrquics. Caldrà veure si estaran a l'altura de rebre el nostre suport per combatre'ls.

Penses que la construcció d’un nou estat pot ser un bon marc polític per refer democràcia i enfortir les polítiques socials?

Personalment, no estic molt per la construcció d’estats, tal i com ara es conceben. Prefereixo parlar de la construcció i empoderament de ciutadania o, en tots cas, de comunitats polítiques respectuoses amb el seu territori obertes a la resta del món. Arribarem a l’estat propi, quan fem allò que ens és propi: autogovernar-nos i decidir conjuntament els nostres reptes com a societat igualitària, justa i humana.

Quina reflexió feu del procés sobiranista que marca ara per ara l’agenda política i mediàtica del país?

Creiem que la tasca de mobilització ciutadana i de transversalitat política de l’ANC és més important, significativa i valuosa que la que fan els actuals partits polítics considerats “sobiranistes”. El potencial del moviment de l’ANC és gran pel fet que hi ha latent una voluntat de refundació d’un nou contracte social. No es tracta tan sols d’una voluntat de ser, sinó de ser millor del que som.

L’ANC és un caramel per alguns partits, tems que la puguin pervertir?

Creiem que moltes de les persones que formen part de l’ANC, pel fet de formar-hi part, estan veient que les oligarquies de l’actual poder, ja siguin catalanes o espanyoles, no respecten els drets bàsics de cap poble. Per això confio que l’ANC no sigui mai subsumida pels partits polítics i que els depassin i els superin amb escreix, amb determinació i coherència. Catalunya no se separarà, avançarà a la resta d’estats europeus en millores democràtiques i de defensa del bé comú. I nosaltres volem que Parlament Ciutadà sigui l’eina per saber quin país volem.