El Parlament Ciutadà aspira a ser la "càmara permanent" dels moviments socials

"Sovint pensem que ens agradaria participar de les concentracions contra la privatització del Clínic o en defensa de l'escola bressol, però no hi arribem. Si aquesta iniciativa ha de servir perquè aquest desig es plasmi d'alguna manera, ens hi reconeixerem". Així s'expressava Ada Colau, la cara visible de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), en les primeres jornades del Parlament Ciutadà, un projecte impulsat per Itziar González, arquitecta i exregidora de Ciutat Vella, que té la clara voluntat d'enllaçar els diferents moviments socials i dotar-los d'una "càmara permanent" -en paraules de González- perquè puguin organitzar-se en forma de "contrapoder".

Davant una audiència d'unes 300 persones, aplegades a la Facultat de Biblioteconomia de la Universitat de Barcelona, una selecció de plataformes i col·lectius ciutadans ha fet una primera aportació -que es desenvoluparà en la jornada d'aquest dissabte- de com s'hauria de construir un Parlament perquè, de manera efectiva, els permeti coordinar-se. "Un lobby del poble", aventurava González, que permeti a la llarga "que el propi poble s'autogoverni", reblava Colau. A la taula també hi eren Enric Pons, de l'Auditoria Ciutadana del Deute; Maria Moron, de Ca la Dona; Jordi Garcia, de la Xarxa d'Economia Solidària, i Manolo Tomàs, de la Plataforma en Defensa del Delta de l'Ebre.

La repetició de mots com "enllaçar", "coordinar", "vincular" o, fins i tot, "ajudar", ha servit per fer evident que les diverses plataformes i col·lectius presents a la sala, malgrat tenir objectius concrets i "urgents" -com el cas de la PAH: aturar desnonaments-, tenen objectius en comú. El més clar, expressava Colau, és el d'aconseguir canviar "un model capitalista" que posa en qüestió tots els avanços socials assolits fins el moment, i en defensa dels quals s'han organitzat les diferents "lluites" que el Parlament pretén ajudar.

El perill de començar de zero

"Ja sabem que ens han estafat, ja sabem que el sistema és corrupte... Sabem que el rei està despullat. Però necessitem propostes d'acció", requeria Colau. El principal temor entre els ponents, respecte al Parlament Ciutadà, era que s'acabés convertint en l'enèsim punt de trobada d'activistes, o intent de posada en comú, que acaba en no res per la manca de temps i de forces. "Estem ja bregats en reunions de tota mena, en iniciatives per cooperar, i sabem que costen molt, però són molt valuoses i sempre s'ha de tornar a intentar", expressava Jordi Garcia.

En aquest sentit, i encara amb les funcions i l'estructura per definir, Itzíar González avançava que aquesta càmara ciutadana "no serà una càrrega de feina extra per als moviments socials, sinó tot el contrari", una "eina" que faciliti la confluència d'interessos i propostes.

A l'hora de desenvolpuar aquesta funció coordinadora, diversos ponents han avisat també que caldrà trobar una encaix no només emmig de tants moviments socials existents, sinó entre d'altres propostes transformadores com el Procés Constituent, l'Assemblea Nacional Catalana o formacions emergents com la CUP, segons ha enumerat Garcia. "En un moment tant decisiu, hem de saber superar els maximalismes", expressava el portaveu de la Xarxa d'Economia Solidària, que es mostrava segur que el Parlament Ciutadà serà "una peça més del puzzle".

Etiquetas
Publicado el
18 de octubre de 2013 - 22:26 h

Descubre nuestras apps

stats