La reforma del Codi Penal discrimina les persones amb problemes de salut mental

El projecte de reforma del Codi Penal impulsat pel ministre Gallardón no només criminalitza les protestes. En la seva redacció actual, també endureix les mesures de privació de llibertat de les persones amb problemes de salut mental. Això ha causat molta preocupació entre les entitats del sector a Catalunya, que denuncien que la reforma torni a associar trastorn mental amb perillositat.

El text actual –tot i haver estat suavitzat en relació amb l'avantprojecte– preveu la possibilitat d'un internament renovable cada cinc anys d'aquestes persones en hospitals psiquiàtrics. Això podria provocar que una persona es quedi internada més temps que la pena màxima possible de presó per aquests fets. Els jutges podran prendre la decisió d'internar les persones que siguin declarades penalment irresponsables si estimen que hi ha indicis que permeten preveure la comissió de nous delictes.

Per a l'Associació Espanyola de Neuropsiquiatria (AEN), aquesta modificació és preocupant. “No hi ha cap fonament científic per a què els professionals de la salut puguin evaluar la presumpta perillositat de la persona; no és un concepte clínic ni psicopatològic”, recalquen els autors d'un informe de l'AEN, que consideren “molt greu” la mutació d'un “dret penal del fet” en un “dret penal de l'autor”. És a dir que no es jutja la persona pel fet que ha comès –emmarcat en un context–, sinó per allò que suposadament és de manera intrínseca.

Per a Enric Arqués, president del Fòrum Salut Mental, aquesta nova percepció fa que el trastorn mental estigui associat directament a perillositat malgrat que això no correspon amb la realitat. “Els malvats no són necessàriament malalts mentals”, apunta Arqués, que denuncia que la tendència a considerar certs assassins com malalts mentals invisibilitza la realitat del trastorn mental. “Les persones amb problemes de salut mental són molt més sovint víctimes d'agressions i discriminacions que no pas autors”, insisteix.

Els experts de l'AEN també remarquen que el 90% dels delictes comesos per persones amb trastorns mentals es produeixen en l'àmbit domèstic o al carrer. Degut a “l'infraatenció” d'aquestes persones pels serveis sociosanitaris, es poden produir situacions de tensió en l'àmbit familiar, que poden acabar en aldarulls. Pel que fa al “delictes” comesos al carrer, els experts expliquen que el comportament erràtic d'aquests malalts pot conduir a la gent a trucar la policia i que la intervenció dels agents pot acabar amb “aldarulls”, és a dir desobediència o amenaces als agents. A més, subratllen que la quantitat de “delictes” comesos per aquestes persones està molt per sota del que la consciència social els atribueix.

El mateix informe de l'AEN considera que la immensa majoria d'aquests delictes menors és perfectament evitable amb una “adequada xarxa de serveis sociosanitaris”. Per tot això, els experts consideren que la criminalització de les persones amb trastorns mentals és “discriminatòria” i diuen no entendre la necessitat d'una nova legislació.

Les associacions catalanes, en associació amb les espanyoles, ja s'han reunit amb diversos partits per intentar eliminar els punts negatius del projecte de llei, que a està a punt de tramitar-se al Congrés dels Diputats. No han pogut però reunir-se amb representants del Partit Popular.