La CUP vol teixir aliances per proposar un altre model de sanitat
Amb només tres diputats al Parlament, la CUP s'ha adonat ràpidament que havia de concentrar la seva energia en els temes que considera prioritaris, i la sanitat n'és un d'ells. Des del prinicipi d'aquesta legislatura, s'ha oposat a la política de retallades del conseller Boi Ruiz i ha denunciat la corrupció al sistema sanitari alhora que criticava “l'operació de maquillatge” que representava, en la seva opinió, la comissió d'investigació de les irregularitats a la sanitat catalana. A nivell local, la CUP ja tenia l'experiència del seu regidor a l'Ajuntament de Reus, David Vidal, que va denunciar les irregularitats al holding municipal Innova.
“Però no volem limitar-nos a parlar dels casos de corrupció, volem mostrar que tenim una proposta de model alternatiu”, explica un militant de la CUP, que treballa en el grup de sanitat del partit. Passar de la crítica de la política sanitària a la construcció d'un nou model: és l'objectiu que s'ha donat la formació independentista. Per arribar-hi, s'està obrint des de fa mesos als professionals de la sanitat. Ahir va convidar metges, representants d'associacions de pacients, catedràtics i fins i tot alts càrrecs de la sanitat veneçolana i cubana a una jornada temàtica de debats a les Cotxeres de Sants.
Un dels temes més discutits va ser el de l'atenció primària, que ha estat particularment afectada per les retallades: entre 2010 i 2013, la partida pressupostària destinada als centres d'atenció primària de l'ICS (que gestiona la majoria dels CAP) s'ha reduït un 20%. Com va remarcar la metgessa Elena Montserrate, l'atenció primària va ser una nova aposta dels experts internacionals en sanitat als anys 1970 i, a Espanya, els poders públics van adoptar successivament diverses mesures per fomentar-la (entre d'altres es va crear als anys 80 l'especialitat de medicina familar). Als anys 2000 però, es va començar a revertir aquesta tendència. Entre 2003 i 2013, la proporció del pressupost de la Generalitat destinat a atenció primària va caure del 21,7% al 16,8% (el 2014 hi haurà una lleugera pujada d'aquest percentatge).
“Estem en contra de l'hospitalocentrisme”, explica la diputada Isabel Vallet, que s'ha especialitzat en els temes de sanitat al Parlament i ha sigut una de les impulsores d'aquesta jornada. “Creiem que el motor de l'assistència sanitària ha de ser l'atenció primària perquè és on es poden tractar la gran majoria de les patologies”, afegeix. “S'ha de garantir una presència de l'atenció primària a tots els barris i pobles per poder fer una millor prevenció i així limitar les hospitalitzacions”, apunta.
En aquest sentit, la CUP mostra un cert interés per l'experiència veneçolana del programa “Barrio adentro”, que va presentar l'exministra de Salut de Veneçuela, Isabel Iturria, i també pel model cubà. Va ser la pròpia directora de l'Escola de Salut de Cuba, Tania Aguilar, que va explicar que els bons indicadors de salut que té el seu país -l'esperança de vida més alta i la taxa de mortalitat infantil més baixa d'Amèrica Llatina- es deuen a l'aposta per l'atenció primària que tracta, segons va assegurar, el 85% de les patologies.
Un altre tema debatut ahir va ser el dels determinants socials de la salut, com ara la classe social o el gènere. Com expliquen els investigadors en salut pública Joan Benach i Carme Borrell al llibre 'El preu de la salut' -presentat en el marc de la jornada-, “les causes relacionades amb els nivells de salut i de desigualtats en salut de la població són causes que, majoritàriament, no depenen de les persones individuals, sinó que depenen de factors socials i, per tant, s'han d'abordar des d'aquesta perspectiva”.
La jornada també va donar la possibilitat a diversos col·lectius que tenen afinitats amb la CUP de donar-se a conèixer, com ara el sindicat CGT, la Lliga SFC, que defensa les persones afectades pel Síndrome de Fátiga Crònica o l'Associació Drets i Papers per Tothom.
