En el temps que vostè hagi dedicat a llegir aquesta notícia, almenys quatre nenes a tot el món hauran estat mutilades. Esgrimint motius religiosos o fins i tot higiènics, algú haurà atemptat contra els seus drets fonamentals lesionant els seus òrgans sexuals i estigmatitzant-les de per vida. La dada, oferta per Amnistia Internacional (AI), és aterridora. I evidencia la vigència d'una pràctica atàvica, no condemnada per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) fins el passat 26 de novembre.
Llavors, feia ja temps que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) oferia xifres esgarrifoses: prop de 140 milions de dones al món han patit mutilació genital i dos milions més la pateixen cada any. I encara que el problema es focalitza principalment a Àfrica -segons AI, és una pràctica habitual en 28 països d'aquest continent- i en alguns països del Pròxim Orient, Europa no està exempta de risc.
Avui, en el Dia Mundial contra l'Ablació, les autoritats i nombroses entitats recorden que la mutilació genital femenina (MGF) també és present en el nostre entorn, encara que sigui de manera indirecta. No se sol practicar aquí, però segueix amenaçant a les nenes d'origen africà o asiàtic, quan aquestes viatgen als països de les seves famílies.
Així, a Espanya, unes 10.500 nenes estaven en risc de patir ablació, el 2010, segons dades del Mapa de Mutilació Genital Femenina a Espanya elaborat pel Grup Interdisciplinari per a la Prevenció i l'Estudi de les Pràctiques Tradicionals Perjudicials (GIPE / PTP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Precisament per això, ja el 2001, el Parlament català va instar la Generalitat a jugar un paper actiu en la lluita contra aquesta pràctica masclista que menyscaba la dignitat de la dona i atempta contra la seva salut i la seva sexualitat. D'aquí va néixer el “Protocol d'actuació per prevenir la mutilació genital femenina ', un sistema pioner a Europa per abordar aquest problema. Implica a diversos departaments de l'Administració catalana, així com a diferents entitats del sector, i s'estén també a l'àmbit local.
Un grup de treball inscrit dins de la Comissió nacional per una intervenció coordinada contra la violència de gènere aborda els tres tipus de MGF (infibulació, ablació i escissió) des de la prevenció. Entre altres accions, es tracta de conèixer els viatges de les nenes per endavant i d'aconseguir que els pares es comprometin a vetllar per què no pateixin cap tipus de mutilació i a verificar-ho mitjançant revisions ginecològiques. El Codi Penal permet ara perseguir i castigar aquests delictes -entre sis mesos i 12 anys de condemna, al marge de la retirada de la pàtria potestat-, encara que hagin estat comesos en altres països.
“Aquesta és una de les violacions dels drets humans més persistents, omnipresents i silenciosament tolerada”, denuncia UNICEF. “La MGF és una amenaça per a la salut mental, sexual i reproductiva de les dones i pot incrementar la seva vulnerabilitat al VIH”, va destacar l'ONU en la seva recent condemna.
Les campanyes de sensibilització han donat bons resultats a Mali i Senegal, segons la Generalitat, que acaba d'incorporar a l'Associació contra la Ablació de la Dona Africana en la seva lluita contra la MGF. Aquesta associació està integrada per dones de Guinea Conakry, Guinea Bissau i Burkina Faso.
Sobre este blog
El Diari de la Solidaritat forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, contacta con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
