Dia Internacional de les Dones: reivindicar per a poder celebrar

Diuen que el dia 8 de març es “celebra” el Dia Internacional de les Dones. La primera pregunta seria què és el que exactament cal celebrar, suposant que calgui celebrar alguna cosa. Per ventura es celebra la bretxa salarial que fa que percebem un 25% menys que els homes? O bé que ocupem els contractes més precaris i amb una menor protecció social del conjunt de la societat? Es celebra les dificultats que posen la majoria d'empreses per a poder conciliar la vida laboral i familiar en condicions de dignitat? O que cada vegada augmenten més les situacions de violència contra les dones? Jo crec que no. No obstant això, cal preguntar-se què és el que, en el dia 8 de març, fa que coincideixin tants polítics -de tan divers signe- que “feliciten” a les dones com si d'un aniversari es tractés. Molts d'ells adopten aquesta posició condescendent, pueril, des de la posició de prepotència i superioritat que atorga el poder a qui el posseeix però que, malgrat tot, no té cap intenció de canviar les coses. I és que les coses no es canvien amb una simple felicitació. Perdoni, de què em felicita vostè? Revisem la història i actuem per aconseguir la igualtat efectiva.

Hi ha diverses respostes històriques a l'elecció d'aquest dia com a Dia Internacional de la Dona, una de les més esteses és l'assassinat en el lloc de treball dut a terme per l'ocupador de la fàbrica Sirtwoot Cotton de Nova York, com a reacció criminal a la lluita sindical protagonitzada per les aproximadament 130 treballadores de la seva fàbrica. La majoria eren dones pobres, immigrants i moltes d'elles malaltes per les nefastes condicions de salubritat en què desenvolupaven la seva feina, de manera que es van declarar en vaga amb ocupació pacífica dels locals on desenvolupaven la seva prestació laboral. La seva reivindicació era bàsicament una jornada laboral digne, una millora de les condicions de seguretat i salut en el treball i l'equiparació salarial amb els seus companys masculins. El propietari de l'empresa va ordenar tancar portes i provocar un incendi perquè les treballadores cessessin en les seves reivindicacions i tornessin a la feina. La fàbrica en flames va actuar com una immensa ratera, on les treballadores van morir atrapades. Els barrots de les finestres van impedir a les treballadores sortir a l'exterior, morint calcinades. Les teles en flames desprenien un color lila, el color que avui dia simbolitza la lluita de les dones per la igualtat d'oportunitats.

Aquestes treballadores, com tantes altres, visibles o invisibles, famoses o anònimes, ens han deixat un llegat molt important que hem de continuar mantenint viu a través de la reivindicació. Perquè, per celebrar, primer hem de reivindicar els nostres drets. Començant per la dignitat, la igualtat i la llibertat de totes les dones. Estalviïn felicitacions si no és per ajudar-nos a aconseguir els drets que ens pertanyen com a éssers humans. Moltes gràcies.