D'un camp de golf a Múrcia a terrenys a Varsòvia: les operacions ruïnoses de CatalunyaCaixa
La gestió de Catalunya Caixa de l'exministre socialista Narcís Serra ha arribat a l'Audiència Nacional. La Fiscalia Anticorrupció sosté que Serra i catorze exdirectius de la caixa podrien haver comès un delicte d'administració deslleial per autoritzar entre els anys 2000 i 2007 vint-i-vuit operacions immobiliàries que van acabar suposant un forat de 720 milions.
Les operacions són un reflex de la bombolla immobiliària. Segons la Fiscalia, la filial immobiliària de l'entitat, Procam, va adquirir o va participar en societats que van comprar terrenys per fer-hi promocions immobiliàries sense la certesa de poder-hi construir. Les compres tenen en comú, segons la Fiscalia, que es van tancar sense aconseguir tràmits urbanístics “ineludibles” i de “resolució incerta”, per exemple un canvi d'ús del sòl que autoritzés la seva urbanització.
La caixa va expandir operacions fora del seu espai natural de negoci, Catalunya. Ho va fer en altres comunitats com Múrcia, Madrid, Cantàbria, Andalusia, el País Valencià o les Illes Balears, però també a l'estranger, a Portugal i Polònia. En aquest últim país una societat que Procam controlava al 50% va comprar tres terrenys el 2006 a Varsòvia per 51,31 milions d'euros, però sense la garantia que fossin finques urbanitzables. Segons la Fiscalia, Catalunya Caixa no va comprar “un cos cert i determinat” sinó “una expectativa urbanística d'edificabilitat”. L'escriptura de venda, remarca la Fiscalia, ni esmenta que l'objectiu de l'operació fos una promoció immobiliària.
A més, l'operació es va tancar sense comptar amb un planejament urbanístic. “Només tenien expectatives”, remarca el ministeri públic. En els terrenys no s'ha construït res. Un altre terreny de Cracòvia també es va comprar sense que s'hagués desenvolupat el plantejament urbanístic. Quan va estar llest, el sostre edificable va acabar augmentant en 250.000 metres quadrats més dels previstos, el que va fer pujar el preu gairebé 64 milions. Però tampoc s'ha aixecat cap habitatge “donada la situació econòmica del mercat immobiliari i de les restriccions de la pròpia entitat”.
La manca de tràmits urbanístics de Polònia es repeteix en les operacions a Espanya investigades de Procam, la immobiliària participada per Catalunya Caixa. En la majoria dels contractes de compra dels terrenys, segons la Fiscalia, no s'establien clàusules vinculades al fet que s'acabessin aixecant les promocions immobiliàries previstes.
Operacions basades en “la confiança”
Tampoc s'haurien practicat taxacions per experts independents dels terrenys ni els estudis sobre restes arqueològiques o de fauna protegida en alguns d'ells. De fet, segons el ministeri públic, la base sobre la qual s'executaven era la “confiança” en els socis de l'entitat que coparticipaven en les operacions.
Aquest últim cas es va donar, segons la Fiscalia, quan la immobiliària Millenium Procam va comprar 117 hectàrees de sòl a Lorca (Múrcia) per 19 milions. Una de les finques comptava amb una protecció arqueològica que obligava a realitzar sondejos, però la societat va abonar tot el preu sense demanar cap garantia o aval al respecte.
Un altre exemple de mala gestió que detalla el ministeri públic en la seva denúncia és l'adquisició de terrenys a Fuente Álamo (Múrcia) per 2.350 milions de pessetes l'any 2000. L'objectiu era construir un complex turístic de residència i oci que s'estructurés a l'entorn d'un camp de golf i on es volien aixecar 1.500 habitatges. No obstant això, els terrenys formaven part d'un sector de sòl no urbanitzable. A dia d'avui, afegeix la Fiscalia, encara s'està tramitant el projecte d'urbanització.
Una altra irregularitat detectada en gairebé la meitat dels projectes és l'existència de possibles conflictes d'interès, ja que els terrenys que es van adquirir ja eren propietat del soci copartícip de Procam en l'operació o de societats o persones vinculades a ell. A més, en un projecte a Cantàbria, la immobiliària va adquirir per 16,4 milions uns terrenys abans que ho aprovés formalment la comissió executiva de Catalunya Caixa. I en mitja dotzena d'operacions va ser la comissió la que va aprovar la compra quan el volum de la mateixa obligava a fer-ho al consell d'administració.
I en el cas d'una operació a Chiclana (Cadis) per 140 milions d'euros el 2006, l'objectiu d'aixecar prop de 700 habitatges unifamiliars es va frustrar perquè es va ignorar l'existència d'una planta protegida a la zona. La Fiscalia assenyala així mateix que el perjudici per a Catalunya Caixa va augmentar per l'“error” que va suposar intentar desfer-se d'alguns projectes amb l'esclat de la bombolla, entre 2008 i 2013.
Segons el Tribunal de Comptes, rescatar Catalunya Caixa va costar 12.676 milions de diners públics, gairebé 300 més que Bankia. A més, mentre escometia la seva reestructuració, els dirigents de l'entitat van aprovar diverses remuneracions irregulars, el que ha derivat en una altra causa judicial. La investigació dels sobresous està més avançada que la de les operacions immobiliàries, i les acusacions demanen quatre anys de presó per a Serra. Només falta que l'Audiència de Barcelona fixi data de judici.
