“Una de les meves intencions és provocar un pensament crític per anar més enllà del discurs oficial”

El controvertit actor Willy Toledo està en el teatre Apolo de Barcelona amb Cremats fins al 8 de març i ha xerrat de l'obra, de diversos temes d'actualitat i d'ell mateix amb nosaltres. Potser era perquè en mitja hora entrava en escena, perquè tenia el dia assossegat o senzillament, perquè ell és així habitualment, però no era pas el personatge que havíem intuït després dels tuits que deixa volar a la xarxa social. Els comentaris de Guillermo, que és el seu nom original i com l'anomena la seva mare, van carregats de rotundes opinions sobre els més variats temes i es fan ressò amb filies i fòbies de tot tipus. De vegades ens fan perdre de vista a l'actor de la sèrie 7 Vidas i de les pel·lícules Al otro lado de la cama i Crimen ferpecto per veure a un provocador online en incendis de 140 caràcters.

Hi ha força gent cremada últimament, per què hem de venir a veure l'obra Cremats?Cremats

És una història de quatre persones que porten vides bastant miserables, són vides avorrides, absolutament dirigides cap a un lloc determinat, sense cap tipus d'al·licients fins que, de sobte, succeeix alguna cosa que genera tots els conflictes que hi ha al voltant de l'obra i que fa que despertin. És una comèdia pura i dura, d'entreteniment, sense pretensions i que només intenta que la gent s'ho passi bé… i en la qual els actors també ens ho passem molt bé. Volem que la gent vingui a veure-la, els molts que ja han vingut realment s'ha divertit bastant. Hem de parar la funció moltes vegades per les rialles del públic… hem d'adaptar-nos cada dia als moments d'autèntica gresca que hi ha.

Hauríem d'estar 'cremats' per la crisi i la corrupció que estem vivint a tots els nivells?

Crec que no, perquè estar 'cremats' suposa no tenir la capacitat de reacció, ni la voluntat ni la possibilitat. Crec que el que cal estar és fotut, indignat i, sobretot, cal reaccionar. Un cop prens consciència del que passa i de qui són els responsables clars cal passar a l'acció. Hi ha moltes maneres, des de solidaritzar-te amb uns veïns que pateixen un desnonament o amb les associacions d'aturats i treballar amb ells, amb els jornalers o els treballadors immigrants que pateixen la discriminació racial o econòmica al nostre país i que a sobre són tirotejats a la frontera de Ceuta… Militar en un partit polític, en un sindicat de classe… hi ha mil possibilitats.

La formació Podemos és una d'aquestes mil possibilitats?

És una opció que, si arriba al govern, millorarà les condicions mínimes de la gent però que en el fons és un partit que ve a integrar-se dins dels sistemes polítics i econòmics que el capitalisme ens ofereix. No crec que el partit de Pablo Iglesias vagi més enllà dels límits permesos

I la cultura en aquest país tampoc està per tirar coets…

Més enllà de l'IVA, que és una desgràcia evident per a la cultura i suposa que els preus hagin de pujar i l'accés a la cultura estigui cada vegada més restringit a les elits, hi ha moltes altres coses. Per posar un exemple de destrucció cultural molt més important, abans moltes companyies sobrevivíem gràcies a la Red Nacional de Teatros. L'Estat subvencionava a petites poblacions de tot el páis per poder portar companyies els caps de setmana, amb el que poblacions de 500 habitants tenien la possibiliatat d'anar al teatre totes les setmanes a preus molt econòmics. Tot això ha desaparegut i s'ha destruït tot el teixit industrial de totes les companyies que vivíem d'això. A més, és més greu encara, s'impedeix la possibilitat a milions de persones de poder accedir al teatre. És un dels grans drames d'aquesta estafa gegantesca que estem sofrint a nivell cultural.

I si deixem caure la paraula SGAE…

Màfia, si haig de contestar en poques paraules. A veure què passarà d'ara endavant, però fins avui ha estat una organització mafiosa que en lloc de dedicar-se a perseguir a les grans empreses multinacionals ha fet com fan habitualment la dreta, l'extrema dreta i les grans màfies: dirigir-se als treballadors que tenen un petit bar, als quals celebren unes noces o festes populars als pobles. En fi, sempre ataca al més feble, al més desprotegit i manté la impunitat i fins i tot es posa de genolls davant les multinacionals poderosíssimes de la indústria de l'entreteniment. Aquestes són les autèntiques responsables d'estafar als artistes. Ni els 'manteros', ni les persones que posen la ràdio en una perruqueria, són les companyies que només paguen un 5% o un 7% dels beneficis d'un disc que els mateixos artistes han composat, interpretat i gravat.

Donant un salt molt esportiu, t'hem sentit declarar-te antimadridista… per que l'anti?

A mi el futbol ni em va ni em ve, i si guanya o perd el meu equip als deu segons m'he oblidat, no suposa en absolut un aliment dins de la meva vida. Però he estat sempre de l'Atlètico de Madrid, últimament m'encanta també el Rayo… i el Tenerife perquè el meu pare és d'allà. I sí, sóc antimadridista, no suporto al Reial Madrid, als jugadors, entrenadors… i vull que perdi fins als entrenaments. Vinc de l'època en la qual es cantava allò de “hala Madrid, el equipo del Gobierno, la vergüenza del país” i és que ha estat tradicionalment l'equip del Govern des de Franco, encara que havia nascut com l'equip de la classe treballadora. I ara mateix, el Reial Madrid és el lloc on nia el senyor Florentino Pérez que és un dels tipus més perjudicials pel nostre país, un empresari explotador, en la llotja del qual es fan negocis i s'ajunta tota la màfia financera, bancària i empresarial almenys de Madrid.

Ara que estàs una temporada per aquí… com veus l'assumpte del sobiranisme català i la independència?

Sento molta menys presència de l'assumpte als carrers i les converses que quan vaig venir fa any i mig. Sincerament, la independència de Catalunya o de qualsevol altre territori de l'Estat espanyol me la porta fluixa, això d'una banda. D'altra banda, penso que és el poble català el que ha de decidir, i només el poble català; i, en tercer lloc, reconec, defenso i defensaré sempre el dret a l'autodeterminació dels pobles. Això és la democràcia, que els pobles decideixin el seu present i el seu futur nacional, identitari, cultural i en tots els aspectes. Tot el meu suport per aquest procés i acataré el que digui el poble català… És absurd que un sevillà o un madrileny vinguem aquí a dir què és el que ha de fer el poble català. Però crec que no em canviarà la vida, ni als catalans ni als espanyols.

Pels teus tuits se't pot titllar de provocador. És més com dius les coses que el que dius?tuits

Probablement. Sóc una persona de barri: tinc el llenguatge que tinc, utilitzo el llenguatge que utilitzo. Quan no queden més adjectius i cal cridar cabró a una persona, és un bon adjectiu que tothom entén, sobretot en Twitter on caben tan poques paraules. També una de les meves intencions és provocar, no indignació ni ira en ningú, sinó un pensament crític perquè anem una mica més enllà del discurs oficial i obligatori. Tant en la forma com en el fons però fonamentalment en el fons, perquè la forma és espontània. I, d'altra banda, poder exercir el meu dret a la lliure expressió i pensament que se suposa que empara la nostra Constitució.

Les teves opinions et creen problemes a l'hora de treballar?

No ho sé i m'és igual en qualsevol cas. Faig el que haig de fer i sóc lliure fins al punt en què puc ser-ho. Segurament més que altra gent que se sent rabiosa perquè es veu reflectida en un mirall i comproven que la llibertat de la qual jo faig ús per mi mateix no és la que ells estan disposats a exercir envers ells mateixos. A qualsevol membre d'un ramat sempre li ha donat molta ràbia l'ovella negra. Jo no sóc una ovella negra per convicció sinó perquè “el mundo me ha hecho así”. D'altra banda, no em puc queixar, fins al 8 de març estem en l'Apolo de Barcelona amb Cremats que després gira per Catalunya. Ja a Madrid amb la meva companyia Animalario tenim una obra sobre el Rei Juan Carlos i rodem la pel·lícula La sombra del castaño així com una sitcom d'humor a Buenos Aires per Llatinoamèrica…