Jordi Pérez; “Es tracta de crear públic i no espais”

La companyia de teatre Sargantana (fundada per Jordi Pérez i Dani Carles) va reconvertir l’any 2013 una antiga fàbrica de sifons abandonada, del barri del Poble-sec de Barcelona, en un actiu laboratori de les arts escèniques. A la falda de la muntanya de Montjuïc, trobem aquest edifici singular amb diferents sales polivalents que permeten cuinar una àmplia carta de propostes artístiques. Amb un objectiu molt clar: crear, investigar, desenvolupar i compartir les seves produccions escèniques amb el públic i donar cabuda a creadors i els seus projectes. Muntatges de petit format que esdevenen en punt de trobada i reflexió, no únicament intel·lectual, que busquen una connexió profunda amb el públic, plantejant preguntes, dubtes i sensacions que porten a buscar respostes. Entrevistem a Jordi Pérez, director artísitc i programador de La Vilella.

La Vilella és fruit de l'evolució del treball de la companyia Sargantana. Què us va portar a obrir un espai propi?

Varem deixar el petit local que teníem al costat del Molino, volíem un local amb mes possibilitats. Sempre hem cregut amb tot el que hem fet. La Vilella ens permet, no només ampliar el nostre treball d'investigació i creació, sinó també incrementar el contacte amb altres companyies i amb el públic.

Com La Vilella, l'antiga fàbrica, ha acabat definint un projecte al voltant de les arts escèniques?

L'espai té vida pròpia. Va néixer el 1902 i ha aixoplugat sifons, armament i flors. Tant dins com fora té molta personalitat. De fet, pensant amb la sala d'exhibició, teníem dubtes de si conservar parts de l'antiga fàbrica. Hem mantingut discretament les antigues lleixes de la botiga de flors sense que condicionin els muntatges teatrals.

Què han de tenir els espectacles que programeu?

Ens plantegem què s'està preguntant la gent del carrer en aquests moments. Sobre aquestes idees, que creiem que són importants, intentem buscar propostes que parlin d'aquests fets. Companyies que parlin amb un llenguatge molt personal. Sigui teatre d'objectes, teatre de text o teatre musical. Un llenguatge propi amb una necessitat d'expressar tots aquests temes.

Com s'aconsegueix que una experiència teatral defugi de la reflexió intel·lectual?

Ens agrada parlar d'experiències viscerals. Es tracta d’establir un diàleg molt més profund. Que el contacte del públic amb els creadors vagi molt més enllà de la simple reflexió. El diàleg ha de ser sincer i recíproc. Un teatre on el públic no només hi vagi a passar una estona entretinguda. Si marxa satisfet de La Vilella molt millor però que també pugui expressar obertament que no els ha convençut.

Quines activitats permeten establir aquest espai de trobada i reflexió teatral?

El treball de la companyia s’acaba convertint en un laboratori d'investigació dramatúrgica i un entrenament actoral. D'aquí surten idees que compartim en una àgora amb els socis de La Vilella. Ells valoren si el que estem fent és realment útil dramatúrgicament. Els dilluns intentem portar propostes més arriscades, obres inacabades, creacions que es fan en una sola nit. Fem Els Fractals, tres creadors de diferents disciplines, amb un títol com a punt de partida, tenen dues hores per crear un espectacle.

Amb dos anys de vida quina contribució heu fet al teixit cultural barceloní?

Dos anys és molt poc temps. Intentem ser sincers i conseqüents amb el que creiem. Tenim socis i un grup important de gent que ens recolza. Intentem despertar a la gent una nova mirada a través del teatre. El diàleg que mantenim és molt diferent de la resta d’espais. La cultura ha de venir de l’interès que neix al carrer.

La ciutat necessita més contingut escènic que espais?

Espais no en falten. Hauríem de ser capaços de crear a partir de la necessitat d’anar més enllà. Provocar noves inquietuds entre el públic. Nosaltres hem entrat a Escena 25 i és fantàstic que els joves es trobin per anar al teatre a viure experiències teatrals diferents. Iniciatives com aquesta ajuden a crear públic. A Barcelona es tracta de crear públic i no espais.