Encara segueix creixent el seu nombre de fans, fet que fa comprendre que les entrades per al concert de Beach House a la Sala Apolo de Barcelona estiguin esgotades, i això que al concert del dia 13 de març van haver d'improvisar-los una segona actuació per el 14. Ja el 15 tocaran a la Sala Riviera de Madrid, on també han penjat el cartell de sold out.
Després del seu pas pel San Miguel Primavera Sound de l'edició del 2012, la banda de dream pop de Baltimore (Maryland, EUA) torna a Espanya amb el seu disc Bloom encara calentet per la recent factura. El duo nord-americà -que és trio si parlem dels directes- el formen Victòria Legrand i Alex Scally, que es van ajuntar en el no molt llunyà 2004 per executar més que música, un ambient i estat anímics.
Editat un primer disc homònim de la banda que va enaltir la crítica, va arribar Devotion, que va obrir els timpans a més d'un pel seu so una mica fosc i una idea de treball que fluïa del primer a l'últim tema per esdevenir un global rodó. Així ho van percebre els que van acudir al concert del Sidecar de Barcelona el 2009; va ajudar el petit espai de la sala i la molta intimitat i proximitat amb el públic.
Després, els discos han sortit més lluminosos però mantenen aquesta enorme capacitat de crear una atmosfera. Teen Dream fa un pas endavant i sembla superar-se, és més màgic, amb punts lleugerament alegres i arrisca una mica més en els temes. Per als seus seguidors la cançó Used to Be s'erigeix encara com el gran tema.
Deixar-se embolcallar...
No és un grup per ballar, és per ser escoltat i deixar-se embolcallar pel seu so. Beach House desperta l'imaginari i et col·loca en un espai mental particular: esquitxades electròniques, capes de teclats, ritmes que van amb el fre posat, els dibuixos de guitarra de Scally... Es pot pensar fins i tot en una música de tall experimental, com un pop barroc nascut per nodrir al món musical independent.
La veu de Victoria Legrand és especial en un sentit peculiar, té un color nasal però no estrident, no fina ni delicada i que tampoc juga a ser bruta. A això se suma la seva posada en escena, la seva persona té molt carisma, té aquesta capacitat de créixer i créixer “sense fer res”, ni amb prou feines interacció amb el públic.
En definitiva, és un grup diferent a la indústria musical. La seva música afortunadament encara no ha tocat sostre. Com comenten alguns dels seus seguidors, “Beach House és un d'aquests grups que quan sonen en un bar sempre hi ha algun client que pregunta qui són”.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
