Anna M. Bofarull: “Són pocs els que realment entenen com viu algú amb fibromiàlgia”

La Júlia, una dona atractiva, elegant i culta, està disposada a gaudir de la vida a la seva manera, entregada en cos i ànima a la música. Reconeguda violoncel·lista de trajectòria internacional, un fet inesperat l'obligarà a replantejar la seva vida a llarg termini. Després d'anys d'esporàdics dolors en diferents parts del cos, la Júlia rep definitivament un diagnòstic: fibromiàlgia.

A Sonata per a violoncel, la directora tarragonina Anna Maria Bofarull, trepitja un terreny que coneix molt bé. La seva mare pateix fibromiàlgia des de fa anys i és arran d'aquesta implicació personal que va decidir que n'havia de parlar –i fer que se'n parli– a través del cinema. Gràcies a aquest ànim de difusió de la malaltia, la pel·lícula ha rebut el suport de diverses associacions i entitats, públiques i privades, que hi estan relacionades. Per al finançament de la pel·lícula s'ha optat, a més dels mitjans tradicionals, pel micromecenatge.

El llargmetratge protagonitzat per Montse Germán, Juanjo Puigcorbé, Jan Cornet i Anna Salas es va rodar principalment a les comarques de Tarragona i també a Lleida, Barcelona, als Pirineus i Berlín. La seva estrena al Festival de Màlaga, ha suposat el llançament per a Sonata per a violoncel, que iniciarà ara un recorregut per diversos festivals fins a arribar a estrenar-se en sales comercials.

Com sorgeix el projecte Sonata per a violoncel?Sonata per a violoncel

La idea sorgeix fa molt de temps, la meva mare pateix fibromiàlgia i m'interessava reflectir aquesta malaltia en la gran pantalla. Alhora, vaig voler confrontar-ho amb el procés de creació, de manera que el canvi de vida que suposa patir dolor crònic no l'obligui només a canviar de feina, sinó que signifiqui renunciar a l'única cosa important en la vida d'una artista, en aquest cas una violoncel·lista, una de les més importants a nivell internacional. Per a la Júlia, la protagonista, el dolor es converteix en una limitació  que la porta a lluitar contra el seu propi cos per tal de seguir tocant.

Malgrat les xifres de persones diagnosticades a tot el món, al voltant d'un 4%, no existeix encara una pel·lícula que parli de la fibromiàlgia...

És cert. Un cop vaig tenir el guió escrit i vaig començar a mirar com aixecar el finançament del projecte, vaig fer una recerca i em va sorprendre molt que mai ningú hagués portat un cas així al cinema, tot i el gran nombre d'afectats que hi ha arreu. Més raó per a apostar-hi, vaig pensar!

Per què és una gran desconeguda la fibromiàlgia?

Els darrers anys la gent comença a estar acostumada a sentir aquest nom, “fibromiàlgia”, tot i que molts ja comencen a vincular-la al dolor crònic, són pocs els que realment entenen com viu algú amb fibromiàlgia. De fet, els malalts es queixen que fins i tot els seus amics i familiars no els entenen, es pensen que sovint fan “cuento” o que no tenen ganes de fer coses, no són actius. I això és molt injust.

Sonata per a violoncel parteix d'un context de ficció per difondre a través del cinema la complexa realitat que envolta la fibromiàlgia. Què descobrirem de la malaltia?Sonata per a violoncel

La pel·lícula es centra en la història de la Júlia, una violoncel·lista de reconeguda trajectòria, a qui diagnostiquen fibromiàlgia, després de patir dolor durant temps. I el que l'espectador hi descobrirà no és tant les raons mèdiques de la malaltia, sinó la manera com algú pot viure el dolor, enfrontar-s'hi, com el dolor condiciona molts aspectes de la vida. Es tracta d'un cas concret, però fins ara el tràiler de la pel·lícula ha rebut molt bona acollida per part dels afectats (majoritàriament dones), s'hi veuen reflectides i això per a mi és molt important.

No és la primera vegada que abordes una problemàtica social. A Hammada, per exemple, ens portes fins a Àfrica per mostrar-nos com viu actualment la població sahrauí refugiada a Algèria. Què t'agrada del cinema social?Hammada

Per a mi, escriure, dirigir i produir una pel·lícula vol dir dedicar molts anys de la meva vida a un projecte, implicar-m’hi gairebé de manera obsessiva, ja que el tema i els personatges t'absorbeixen. És per això que sempre he necessitat sentir-me d'alguna manera útil a la societat on visc, he sentit la necessitat de que el meu treball tingui algun sentit més enllà de la pura diversió cinematogràfica, i suposo que per això sempre he estat propera a temes socials rellevants.

Internet i les xarxes socials s'han convertit en les grans aliades del projecte. De quina manera han contribuït a tirar endavant la pel·lícula?

Quan vam decidir tirar definitivament endavant el projecte, fa 4 anys, vam decidir fer-ho públicament, compartir amb tots els afectats de fibromiàlgia el procés i les dificultats de finançar aquesta pel·lícula, obrint també una campanya de micromecenatge. El més interessant d'aquest procés ha estat poder rebre el feedback de molta gent d'arreu del món durant tot aquest temps, animant-nos en el dur camí d'aixecar una pel·lícula i que en algun moment han estat la raó per a seguir insistint i no llençar la tovallola. Fins i tot ara, cada setmana contacten amb nosaltres preguntant quan podran veure la pel·lícula en els seus països.

Què ha representat que Màlaga i el seu prestigiós festival acolli l’estrena de la pel·lícula?

El fet d'estrenar a Màlaga ha estat una mena de premi al llarg procés de producció que ha tingut aquesta pel·lícula, un reconeixement a la feina feta. Alhora, Màlaga és un aparador fonamental dins el panorama cinematogràfic del nostre país, que genera molt de ressò mediàtic i pot ajudar a la pel·lícula a obrir-se camí fins a les sales de cinema.

Josep Lluís Montesinos, Jesús Monlleó i Anna Maria Bofarull. Què té el Camp de Tarragona que surtin tants bons directors?

No sé quin és el secret, potser el clima! La frase més repetida durant el rodatge de Sonata per a violoncel va ser “Tarragona Tropical”… I és que en ple febrer vam tenir uns dies de solet i bona temperatura que els membres de l'equip que venien de fora de Tarragona no es podien acabar de creure!