Una agenda de drets humans per a Catalunya

Ja ho advertíem fa un parell d'anys i malauradament els fets ens donen la raó. Al 2011, Amnistia Internacional denunciava que la crisi econòmica no podia ser la justificació constant per retallar drets humans, especialment dels col.lectius més vulnerables. Els drets humans no són optatius, no són un luxe que només cal gaudir en temps de bonança; els drets humans són obligacions internacionals que ni s'atenuen ni s'exhaureixen en temps de crisi. I això no és únicament l'opinió d'Amnistia Internacional: l'Estat espanyol ha assumit obligacions internacionals en la signatura de determinats tractats. Totes les administracions públiques de l'estat tenen l'obligació de garantir drets i fer tot el possible per promoure'ls i protegir-los.

Amnistia Internacional ha elaborat una agenda de drets humans per a Catalunya que recull les principals preocupacions i recomanacions per assegurar que el govern de la Generalitat té compromís ferm, públic i visible amb la protecció i la promoció dels drets humans a Catalunya i a l'exterior. Volem que la defensa dels drets humans vagi més enllà dels discursos i les accions aïllades i es concreti en plans a llarg termini, amb objectius detallats entre els diversos àmbits de l'administració i l'acció política catalana.

Aquesta agenda és un document de referència i treball polític que serà el principal instrument amb què Amnistia Internacional s'adreçarà d'ara endavant al Govern de la Generalitat de Catalunya, tots els grups polítics amb representació al Parlament i la resta d'institucions catalanes al llarg de la legislatura, amb l'objectiu de contribuir a millorar la situació dels drets humans a Catalunya.

Pel que fa als àmbits de preocupació, volem més protecció i menys impunitat davant de la violència que afecta les dones: cal garantir recursos per al Pla de seguretat i atenció a víctimes i recollir, publicar i analitzar dades estadístiques sobre les diverses formes de violència de gènere i l'assistència i resposta judicial davant les denúncies. Si no coneixem l'abast real del problema serà molt difícil donar-hi una resposta adequada.

Ús de dispositius antiavalots com a últim recurs

Volem posar especial èmfasi en el respecte i la defensa dels drets humans per part de les forces de seguretat. S'ha d'analitzar la manera i el context en què s'utilitzen les pilotes de goma i d'altres dispositius com els gasos lacrimògens, per tal d'evitar greus danys físics en la població civil. És fonamental que els cossos policials utilitzin aquests dispositius com a últim recurs i no pas en primera instància. Alhora, recordem que tots els agents han de portar en un lloc visible el seu número d'identificació per complir així amb la normativa vigent d'identificació dels agents de seguretat.

També demanem una lluita més efectiva contra la discriminació i el racisme. Amnistia Internacional apel.la a la responsabilitat dels líders polítics i de les autoritats perquè, en els seus pronunciaments i discursos públics, condemnin la discriminació sigui quina sigui la seva forma, i que en l'exercici de les seves funcions públiques promoguin, sense retards, una política adreçada a eliminar la discriminació racial i a promoure l'entesa i la tolerància. També recordem que en virtut del dret internacional dels drets humans, el dret a la llibertat d'expressió i la llibertat de manifestació de la religió o les creences es fa extensible a la manera com les persones decideixen vestir-se. Per tant, els estats no han d'imposar requisits d'aplicació general sobre si les dones es vesteixen o no es vesteixen d'una manera determinada, per exemple, amb el vel integral, sinó que han de protegir les dones enfront la coerció o la imposició d’aquests requisits per terceres parts.

Un dels àmbits que més ens preocupen és la defensa dels drets econòmics, socials i culturals en el temps de crisi que estem vivint. Aquesta preocupació es reflecteix en la necessitat de complir, més que mai, el dret i l'accés a la salut i a un habitatge digne. Aquests drets no són mers principis programàtics: les autoritats catalanes no han d'oblidar que els drets econòmics socials i culturals no són menors que altres drets humans, com el dret a la llibertat d'expressió o el dret de tota persona a no ser torturada. Catalunya disposa d'un important marge de maniobra per desenvolupar lleis i polítiques que tinguin en compte mecanismes per garantir la informació sobre els drets, vies per a la participació, indicadors de drets humans i mecanismes de rendició de comptes per avançar cap a l'exigibilitat d’aquests drets.

En l'agenda de drets humans a Catalunya també hem inclòs la promoció dels drets humans en les relacions exteriors del Govern de Catalunya. Tant els viatges a l'exterior com la recepció de visites de delegacions d'altres països representen excel.lents oportunitats perquè les autoritats catalanes exerceixin la seva responsabilitat de contribuir al respecte dels drets humans arreu del món. Volem recordar que els programes de cooperació al desenvolupament i els acords polítics i econòmics del Govern de la Generalitat amb autoritats d'altres països tenen un impacte directe en la vida de les persones.

Les víctimes, en la seva recerca de protecció o justícia, sovint es troben que les administracions autonòmiques i locals catalanes són les seves primeres interlocutores. Així doncs, es troba en mans del Govern de la Generalitat impulsar mesures que garanteixin plenament el compliment dels drets humans, i Amnistia Internacional vol contribuir a aquest procés proposant accions per garantir que els drets de totes les persones són protegits.