El sindicat que dirigeix a Catalunya Joan Carles Gallego fixarà les demandes salarials de l'any vinent en els convenis en l'augment de productivitat assolit per les empreses durant la crisi. Això significa deixar en segon pla la indexació dels salaris respecte a l'augment dels preus que fixa l'IPC, segons ha declarat el secretari general de CCOO en el balanç de fi d'any.
«Tenim clar que després dels últims anys en què hi ha hagut tanta destrucció d'ocupaciói hi ha dos elements claus de futur. Un és la consolidació de la situació de migrat creixement i l'altre recuperar poder adquisitiu». Així justificava Gallego l'estratègia que CCOO dibuixa de cara a la sortida de la crisi.
Caldrà esperar la resposta de la patronal a la posició del sindicat. Abans de la crisi eren els empresaris els qui volien que els salaris s'indexessin d'acord amb la productivitat i no respecte a l'augment dels preus.
L'organització obrera és conscient que amb les reformes laborals s'ha produït un guany molt important de productivitat a les empreses. I que aquesta productivitat no ha repercutit igual en els treballadors que en el capital. «La participació de les rendes del treball en el conjunt d'Espanya ha baixat molt els últims anys i això cal canviar-ho». El càlcul de la productivitat Gallego creu que: «surt de dividir facturació per ocupació», afirma. Això, en els darrers temps ha ocasionat que la producció ha crescut o es manté, mentre que l'ocupació ha caigut dràsticament. La relació hauria d'equilibrar-se, segons Gallego. Els acords sobre productivitat haurien de fer-se per diversos anys per així aconseguir una millora sostinguda, va dir el sindicalista.
Altres elements que CCOO vol millorar són la qualitat de la feina amb una vinculació directa de la fixesa dels llocs de treball a la tasca concreta que es realitza a les empreses, de forma que a una tasca temporal li correspongui un contracte temporal i a una que sigui estable, un lloc de treball fix.
A Catalunya l'any 2015 s'han de renovar convenis d'empresa que cobreixen a 500.000 treballadors, als que cal sumar altres 200.000 persones a les que afecten convenis vinculats amb les administracions públiques.
Gallego ha passat revista a l'any que acaba afirmant que es caracteritza pels riscs d'estancament. Per l'aflorament d'una emergència social fruit de la pèrdua de més de 20 punts de cobertura de la protecció social i una forta baixa dels salaris. També s'ha donat una involució democràtica que tindria com a darrer element la denominada llei mordassa i el fet que més de 300 sindicalistes estiguin imputats per haver exercit de piquets durant vagues.
Per contrarestar la situació negativa, CCOO ha articulat diverses estratègies. Una ha estat reforçar la vinculació amb els moviments socials amb actuacions conjuntes amb les associacions de veïns i participacions en plataformes ciutadanes en defensa dels drets democràtics com el de la salut o a una fiscalitat justa o contra les retallades. Una segona línia ha estat la renovació interna amb aplicació de mesures de transparència i obertura a la societat. El tercer eix seria el manteniment de l'acció a les empreses i sector.
Precisament aquesta persistència ha fet, segons ha declarat, que CCOO mantingui la primera posició en representativitat sindical a Catalunya amb un 43% dels delegats escollits. «Hem frenat la caiguda de l'afiliació», assegurava Gallego, indicant que aquest darrer any s'han produït 12.000 altes mentre que les baixes han estat 16.000, cosa que situa l'afiliació a l'entorn de les 150.000 persones.
Sobre este blog
El Diari del Treball es un blog con voluntad de reflejar, tanto desde la información como la opinión, la lucha por preservar los derechos laborales y económicos que la crisis pone ahora en peligro. El blog está coordinado por el periodista Tomeu Ferrer.
