El conflicte d'Unipost es radicalitza. Després d'una reunió convocada per l'empresa amb el comitè intercentres -no amb el comitè de vaga-, el sindicat convocant, CGT, ha decidit perllongar l'aturada fins al 17 d'aquest mes. Mentrestant la situació es va tensant i el repartiment d'objectes postals segueix col·lapsat, fet que provoca les queixes dels grans clients de la segona companyia de repartiment de correspondència a Espanya.
La vaga a Unipost afecta de manera desigual als diferents centres que la societat té a Espanya. Barcelona i Madrid encapçalen el seguiment de la vaga, amb percentatges de prop del 85%. També a Saragossa la incidència és majoritària, segons el sindicat, que valora positivament el degoteig de suports a la vaga aconseguit en punts com Sevilla i València. En aquest sentit, reconeixen que en altres punts la protesta laboral té menys acceptació.
La mobilització dels treballadors té el seu origen en un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) de 120 dies el 2014, rebutjat per ara per la plantilla, que afectaria 425 treballadors -d'un total de 2.500-, a més d'una retallada del 10% del sou que se sumaria a un altre 10% ja reduït.
Fins al 3 de gener fonts sindicals valoraven en més de 9 milions els objectes que s'acumulen a les oficines d'Unipost sense que, per efecte directe de la vaga, es puguin repartir. Per això, es comencen a veure els primers moviments de l'empresa tendents a trencar la protesta. Una d'aquestes accions afecta als treballadors que estan legalment en suspensió de feina per efecte d'un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO). Alguns d'aquests empleats que van ser enviats a casa per l'empresa al·legant que no hi havia feina per a ells, estan sent cridats de nou per l'empresa per cobrir, segons CGT, tasques que han quedat sense fer per l'efecte de la vaga obrera. En el mateix sentit també denuncia que treballadors procedents de Terrassa han estat traslladats a centres que estaven totalment paralitzats per aturar la vaga. Contra aquestes accions el sindicat recull informació per tal de presentar, si s'escau, denuncia per vulneració del dret de vaga.
De moment, els directius d'Unipost estan substituint personalment la feina que no fan els vaguistes. “Hem pogut molts caps fent certificats”, explicava Emilio Gómez, responsable de CGT.
El principal maldecap dels directius d'Unipost són precisament els enviaments dels grans clients perquè al darrere hi ha grans contractes que si es perdessin podrien causar pèrdues milionàries a les empreses. A Barcelona, Unipost reparteix els certificats de la Diputació, cosa que si no es manté amb regularitat pot fer que, per exemple, moltes multes o cobraments que gestiona l'entitat provincial no arribin a temps als seus destinataris, cosa que suposaria, segurament, indemnitzacions a pagar per part de la companyia de repartiment.
Altres grans clients que havien tancat acords de repartiment de la seva correspondència amb Unipost són el mateix Ministeri d'Hisenda, la companyia elèctrica Endesa, o Caixa de Pensions. En donar sortida a totes aquestes comandes i, per tant, s'esforça a evitar que l'acumulació pugui fer perdre clients tant valuosos. Per això, en alguns centres es veuen caps i directius arremangats intentant evitar el col·lapse.
Unipost té gairebé 2.500 treballadors directes i uns 2.000 més d'indirectes, contractats per empreses franquiciades. El principal accionista de l'empresa és la família Raventós, vinculada a Codorniu. El segon és l'alemanya Deusche Post, que té aproximadament el 37% del capital.
De fet, a la reunió del 3 degener passat la direcció de la societat va plantejar als treballadors la necessitat d'aturar les protestes per facilitar la posada en marxa d'un pla de recapitalització. Però, els empleats plantegen el contrari: cal que els accionistes es comprometin a invertir en l'empresa perquè des de fa tres anys totes les mesures adoptades fins ara han carregat sobre les espatlles dels treballadors qualsevol alternativa al tancament definitiu.
Sobre este blog
El Diari del Treball es un blog con voluntad de reflejar, tanto desde la información como la opinión, la lucha por preservar los derechos laborales y económicos que la crisis pone ahora en peligro. El blog está coordinado por el periodista Tomeu Ferrer.
