Els treballadors catalans han perdut de mitjana una retallada salarial del 25% en els últims cinc anys. Així ho afirma UGT de Catalunya en un informe. A aquesta xifra s'hi ha arribat per diversos mecanismes: no aplicar increments, la reforma laboral, la retallada salarial a la funció pública, el descens de sous als més joves, la retallada dels salaris dels contractes temporals i també per l'augment de persones que cobren només el salari mínim. L'alternativa a aquesta situació, per al sindicat és un augment de salaris que situés el mínim en 1000 euros i fer que el sou mitjà passi dels 1.700 euros a 2.000 euros. És la campanya “rescatem els salaris, mínim mil”.
El sindicat considera que la no aplicació dels increments pactats en els salaris ha costat una disminució de les retribucions que suma un 10% en els últims cinc anys. A això s'ha de sumar l'efecte de la reforma laboral, que ha fet que els salaris caiguin de mitjana un 12% dins d'un ventall que va del 5% al 35%. El tercer element que ha fet caure els sous globals han estat les retallades aplicades a la funció pública: la primera esdevingué el 2010 amb una reducció del 5%, que a Catalunya es va incrementar en un 7% per la supressió de la paga doble. A aquests punts s'hi suma la congelació de l'IPC durant tota la crisi, cosa que per a UGT fa que aquest àmbit que afecta la funció pública i tots els sectors que en depenen, hauria perdut un 25% del seu salaris.
Als elements abans descrits UGT hi afegeix el menor increment dels salaris pactats en convenis, el descens del 25% del salari percebut pels menors de 20 anys, que ha suposat una pèrdua neta de més de 2.500 euros l'any i l'increment de quatre punts entre els anys 2008 i 2012 (no hi ha dades més actualitzades) de les persones que cobren estrictament el salari mínim de 645 euros al mes, expliquen també l'enfonsament de les percepcions salarials. Però és que altres fenòmens sorgits de les reformes laborals han empitjorat encara més la situació per als assalariats: per exemple, el salari temporal s'ha reduït en mil euros l'any.
Per tots aquests motius UGT ha endegat una campanya per a situar el salari mínim en la mitjana europea, els mil euros. I paral·lelament, aconseguir per a la resta de percepcions un increment per fer que el salari mitjà se situï en els 2.000 euros des dels 1.700 actuals. Els sindicats semblen decidits a situar els salaris en el punt central de la recuperació econòmica, vist que només amb mesures monetàries la recuperació no sembla arribar.
L'Organització Internacional de Treball, (OIT) coincideix amb la tesi exposada. En un recent informe sobre Espanya, aquest organisme internacional afirma rotundament que no hi ha motius econòmics que justifiquin noves reduccions salarials. És més, recomana incrementar els les percepcions laborals, “tant com ho permeti la competitivitat” de les empreses, tenint en compte que això darrer no depèn només de l'apartat salarial sinó d'altres com la inversió o la mecanització de les empreses.
La recomanació de l'OIT podria no prendre's en consideració atesa la sensibilitat que aquesta organització vinculada amb les nacions unides té amb el món del treball, però és que fins i tot l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), més situada en el neoliberalisme, acaba de rectificar recomanacions anteriors considerant que “ajustaments salarials més grans a la baixa en els països més afectats (per la crisi) poden ser contraproduents” perquè poden aprofundir en la pobresa i deprimeixen la demanda.
En l'altra opinió, el Fons Monetari Internacional (FMI) segueix impertorbable en la seva tesi de reducció de salaris i aquest estiu l'ens que presideix la imputada Cristine Lagarde recomanava a Espanya que reduís el salari mínim per així -afirmava- poder aconseguir la reducció de l'atur juvenil.
Sobre este blog
El Diari del Treball es un blog con voluntad de reflejar, tanto desde la información como la opinión, la lucha por preservar los derechos laborales y económicos que la crisis pone ahora en peligro. El blog está coordinado por el periodista Tomeu Ferrer.
