La reforma laboral ha provocat que els conflictes a les empreses s'endureixin. El recurs de la vaga indefinida com a eina de pressió era molt poc utilitzada, però ara s'ha tornat habitual. El 4 de setembre es va declarar una aturada d'aquest tipus per part dels funcionaris de Justícia de Catalunya. I un mes després, encara es manté.
David Toríbio, representant de CCOO al comitè de vaga -que, cosa insòlita, acull sindicalistes i gent no afiliada-, explica: “des que el president Zapatero va retallar un 5% els salaris dels funcionaris, en aquest sector la pèrdua acumulada pot ser ja de 9.000 euros per cap”. L'espurna que va encendre el foc a Catalunya va ser la decisió de la Generalitat de retirar dos complements mensuals als funcionaris de justícia, que ho són també de l'Estat i que per operar a Catalunya rebien un ajut econòmic. Els cossos afectats són els d'auxiliars judicials, els de tramitació judicial i gestors i els metges forenses. Els suplements que aporta la Generalitat són el complement especific i el de millora addicional. Mensualment suposen entre 450 i 465 euros, afirmen al comitè de vaga.
Els motius de l'aturada es condensen en 29 punts de la plataforma. N'hi ha d'econòmics i altres tant senzills de solucionar com la falta de sobres en les dependències judicials o l'acumulació de feina. Fet i fet, les penúries afecten a la ciutadania, que té en la Justícia una garantia dels seus drets.
L'estiu passat la Generalitat va decidir de nou no abonar la paga extraordinària als seus empleats. Això no hauria d'afectar als que ho són de l'Estat, però va acordar que a aquests els retallaria els complements esmentats durant cinc mesos, de manera que el resultat fos eliminar una xifra semblant a una paga.
A més d'aquesta paga, els treballadors han vist com se'ls rebaixaven altres compensacions, com alguns dies de vacances de què disposaven a canvi de no percebre diners per treballs extres. De cop i volta, aquests emoluments aconseguits en taules de negociació van quedar suprimits, i això poc a poc es va gestar la resposta. Els funcionaris estaven molt indignats i el nou greuge va fer vessar el got, afirmen. Van crear una la plataforma i van arrancar una vaga indefinida. “No volíem perjudicar els usuaris, per tant vam pactar amb la Generalitat uns serveis mínims suficients per a llocs estratègics, com els registres civils, o els jutjats del social que és on arriben els ERO”, afirma un funcionari consultat.
Resposta creixent
Els primers dies de la vaga van coincidir amb la fi de les vacances i la protesta no es va notar excessivament, però després ha anat creixent i en alguns indrets ha col·lapsat alguns serveis. Per exemple, a Deganat s'acumulen milers de demandes i escrits que no es poden tramitar. Això ha provocat les queixes d'estaments judicials com el Col·legi de Procuradors. Davant la situació i la constatació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que els serveis essencials pactats es complien, la Generalitat, que actua també com a empresa, va canviar unilateralment els mínims i els va incrementar fins al 60%. Però el col·lapse es manté.
La vaga afecta els funcionaris en l'horari habitual, de 9 a 2. Es fa de manera que tingui econòmicament el mínim impacte en els que la segueixen però que es noti prou com per fer reflexionar al Departament de Justícia.
El fet que es mantingui l'aturada indefinida i que es vagin acumulant gestions no ateses ha endurit la reacció oficial. “Ens han amenaçat amb represàlies, per exemple amb aplicar-nos responsabilitat econòmica als membres del comitè per considerar-ho una vaga abusiva”, diu Toribio. Recentment s'ha apercebut alguns sindicalistes d'obrir-los expedient disciplinari i, en les concentracions que fan als actes en què participa el conseller Gordó, “hem rebut amenaces directes dels Mossos”. Tot això mentre, només al Deganat, s'acumulen més de 500 demandes sense tramitar i 12.000 escrits que esperen ser cursats.
Els milers de treballadors dels cossos generals de l'Administració de Justícia a Catalunya mantenen la vaga indefinida amb sacrificis per la seva banda, però també amb ajudes externes procedents tant dels usuaris com dels companys d'arreu de l'Estat que s'hi han solidaritzat. Han rebut més de 1.500 aportacions a la caixa de resistència que acumula 90.000 euros per afrontar els casos de més gran necessitat.
La Generalitat argumenta raons pressupostàries per no atendre les demandes i, en els contactes mantinguts amb els vaguistes, no ha cedit ni tan sols en afirmar que retornaran l'import de les retallades si canvia la situació d'ofegament actual. I la vaga continua.