Els cinc anarquistes de Barcelona queden en llibertat després de més de 100 dies de presó preventiva

El passat dilluns, 16 de setembre, van quedar en llibertat després de 124 dies en presó preventiva els cinc anarquistes que van ser detinguts a Barcelona el passat 15 de maig. L'Audiència Nacional els va acusar de pertànyer a grups terroristes i per això se'ls ha aplicat el règim FIES, que s'acostuma a aplicar als presos d'ETA, i han estat aïllats, dispersats i amb totes les seves comunicacions controlades. Una contundència que la defensa interpreta com un missatge de força.

Arran d'una investigació policial, el jutge va emetre una ordre d'entrada i registre a l'Ateneu Llibertari de Sabadell, seu de la CGT a la ciutat i lloc de reunió de l'assemblea local del 15-M, i a la casa de dos dels acusats a Avinyonet del Penedès. La policia hi va realitzar escorcolls exhaustius, material informàtic inclòs. Del que es va trobar a l'Ateneu, però, no es fa esment a l'auto.

A la casa es van trobar petards i un bidó de gasolina, que han servit per justificar l'acusació de terrorisme. Per Jaume Asens, un dels advocats que porta el cas, “s'utilitza un concepte tergiversat de terrorista, ja que un bidó de gasolina trobat en un garatge, que és on hi ha el cotxe, no tindria per què ser interpretat en aquesta clau”. També s'hi van trobar substàncies estupefaents, amb la que se'ls va acusar de traficar per finançar la seva activitat, però no hi ha hagut un informe toxicològic concloent al respecte.

Asens assegura que la decisió de decretar la presó preventiva que va prendre en el seu moment el jutge Santiago Pedraz contrasta amb el fet que ara estiguin en llibertat, només amb la obligació de presentar-se en comissaria un cop per setmana a l'espera del judici. “Sembla que s'hagi volgut enviar un missatge de força, que tingués un efecte dissuasiu per a altres grups”, assegura.

Missatges a Facebook

Els amics de Silvia Layunta, una de les afectades, i membres del grup de suport als afectats consideren que tot el procés és “absurd”. Els suposats grups terroristes als quals els acusa el jutge de pertànyer –Front Solidari Barcelona, Kolektivo Bandera Negra i Células Autónomas de Combate– no eren més que grups creats a la xarxa social Facebook, asseguren. “Cridaven a la rebel·lió i a l'acció directa, però no estaven organitzant res”, expliquen.

En aquests espais difonien missatges que contenen amenaces, però que alhora es poden sentir habitualment en manifestacions a Barcelona: “O sobran políticos o falta gasolina” o “Sin piernas, sin brazos, maderos a pedazos” són alguns dels exemples que cita el jutge. “La Corona, els representants políticis, les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, les entitats financeres i qualsevol símbol del sistema capitalista han estat víctimes de les seves amenaces i han estat marcat com a objectiu per als seus integrants o per a qualsevol persona que mitjançant el seu perfil d'accés públic els pogués conèixer”, assegurava Pedraz a l'auto en el que es decretava la presó preventiva.

El text del jutge fa referència sobretot a aquestes qüestions ideològiques, fins al punt que entre el material incautat se cita el llibre Grups autònoms. Una crònica armada de la transacció democràtica, una publicació recent de Joni D. que es pot trobar a la secció d'història de grans llibreries. Jaume Asens considera que això “apunta que el procés es basa més en el tipus d’idees que tenen que en les accions; es tracta d’un dret penal d’autor, on el que pesa són les idees dels acusats”.

Manuel Galera, advocat d'un dels acusats, assegura que “no hi ha indicis de criminalitat provats que justifiquin tenir aquestes persones en presó, però sembla que el fet que siguin antisistemes justifiqui tenir-los tancats a l'espera que apareixin proves”. Galera assegura que ell també té el llibre incautat a casa, i hi fa referència: “el llibre diu que l'Audiència Nacional és el Tribunal d'Ordre Públic i que això és una democràcia burgesa, però no econòmica, que busca mantenir els privilegis dels privilegiats”, declara.

Investigació prospectiva

Jaume Asens denuncia que “ha estat una investigació prospectiva”. “A partir del que opinaven els detinguts”, explica, “se'ls va començar a buscar en diferents fets succeïts a Barcelona”. Tres dels imputats van participar en una okupació a Badalona el juny del 2012 i el grup de suport assegura que va ser llavors quan va començar el seguiment policial.

Els amics de Layunta creuen que “van anar a per ells perquè buscaven responsables de disturbis que hi havia hagut a Barcelona” i destaquen que alguns mitjans de la dreta mediàtica han arribat a referir-se als afectats com “el braç armat del 15-M”.

“Tot va començar amb una sèrie de seguiments a través d'internet, relacionats amb el que en el seu dia va dir el conseller Felip Puig de que es començaria a monitorar les xarxes socials, traslladar-hi la política de seguiment que estaven duent a terme”, assegura Asens.

L'advocat considera preocupant que el jutge decretés l'ordre d'entrada i registre basant-se únicament en criteris ideològics. “És a partir de quan entren a la casa que se'ls imputen altres delictes, i els comencen a buscar en el seu registre per localitzar-los en mobilitzacions, com el 15-O, però l'ordre es fonamenta en això”.

Ara que tornen al carrer els amics que els donen suport en demanen l'absolució. El que no neguen, però, és la seva crida a la insurrecció: “Per a un anarquista l'Estat és l'enemic”, assegura l'advocat Manuel Galera. Ara, amb els afectats ja al carrer, el cas seguirà el seu curs als jutjats.