Els intèrprets judicials cometen 25 errades greus per hora en cada judici

“Pregunti-li si està d'acord amb els càrrecs”, ordena el jutge a un intèrpret judicial que tradueix en anglès. L'intèrpret li pregunta a l'acusat: “Estàs d'acord amb els càrrecs?”. L'acusat li respon: “Sí”. L'intèrpret tradueix al jutge: “Sí, és culpable”.

A aquesta situació, en argot jurídic, se l'anomena “veu pròpia injustificada” i es produeix, segons un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), 25 vegades cada hora en els judicis on hi ha intèrprets per assistir als acusats. Es considera un error greu, i en segons quins casos podria suposar la nul·litat del judici.

Aquesta és un dels exemples que es recull en un informe que aquest divendres ha presentat el grup de Mediació i Interpretació en l'Àmbit Social (MIRAS) de la UAB. El treball de camp s'ha dedicat a supervisar 55 vistes en deu jutjats penals i ha comptat amb la col·laboració dels jutges que han cedit els enregistraments en vídeo i àudio juntament amb les transcripcions dels judicis.

Durant sis mesos, el grup ha transcrit totes les vistes que comptaven amb intèrprets de francès, romanès o anglès. En l'informe es constata que més de la meitat de la informació d'un judici oral no la comunica l'intèrpret a la persona acusada; una proporció el 54% d'informació. No només no es transmet la informació, sinó que es fan errors constantment. Es tracta d'addicions, falsos sentits i omissions d'informació rellevant.

L'estudi també detecta errors relacionats amb el llenguatge judicial, com un registre inadequat o falta de precisió. O intervencions dels intèrprets per a expressar idees pròpies, aconsellar a l'acusat o advertir, amb una mitjana de 45,5 vegades per hora (50,2 en anglès, 11,9 en francès i 65,7 en romanès). Una de les coordinadores de l'estudi, Mariana Orozco, assegura que els intèrprets “no entenen quin és el seu rol i mostren un gran desconeixement del llenguatge jurídic”.

Així ho il·lustra un altre exemple que s'assenyala en l'estudi. El jutge intenta saber si l'acusada és prostituta o no. Li demana com es guanya la vida. Ella evita donar una resposta clara. “Qualsevol manera de guanyar diners es considera treball ...”, li diu. L'intèrpret intervé en aquest moment i li aconsella a l'acusada: “Pots dir-ho, cap problema”.

Es tracta de parts importants del judici, com les conclusions provisionals, els informes finals o la sentència in voce , que influeixen en el resultat del judici. Hi ha jutges que davant aquests casos -assegura la coordinadora de l'estudi- prescindeixen de l'intèrpret quan sospiten que entorpeix el procés. “No respecten el seu propi codi deontològic”, assenyala la Orozco, que també lamenta l'escàs interès per les institucions per resoldre aquesta situació que produeix indefensió i posa en dubte el dret a la tutela judicial efectiva dels acusats.

“Constantment es vulnera els drets dels acusats, no només perquè no es tradueix correctament el que se'ls diu, sinó perquè a més interfereixen en la defensa”, explica Orozco. La coordinadora recorda que per als acusats assistits per un intèrpret, si es compta només el que es diu en veu alta, el percentatge del que no es tradueix “arriba al 70%”.