Els ocupants de la nau del carrer Paraguai reclamen sostre a l'espera del desallotjament
Tombant la cantonada del carrer Puigcerdà de Barcelona, on s'alçava fins fa un any la nau industrial ara enderrocada on hi vivien unes 250 persones migrants, s'han manifestat aquest dimarts els 20 ocupants d'una altra nau, la del carrer Paraguai, amenaçada de desallotjament la setmana que ve. Els seus inquilins, d'origen subsaharià, es neguen a quedar-se sense sostre i sense el seu espai de treball, atès que la majoria utilitza la mateixa nau per tractar la ferralla amb la qual es guanya la vida.
Amb l'ajuda de l'Assemblea de Suport als Assentaments del Poblenou, els ocupants han sortit al carrer per exigir una sortida a la seva situació d'exclusió. Per això han demanat també una trobada amb l'Ajuntament de Barcelona, perquè se'ls faciliti un lloc on dormir quan se'ls expulsi del que és ara casa seva i un espai en el qual puguin guardar les seves pertinences i la ferralla.
El consistori, que els rebrà aquest dijous al matí, ja avança que en el marc del Pla d'Assentaments Irregulars de Barcelona estan sempre disposats a assistir a aquestes persones en situacions d'emergència. “Com en qualsevol desnonament o desallotjament de persones en situació de vulnerabilitat”, relaten fonts de l'Ajuntament, es posa a la seva disposició “allotjament temporal, manutenció i assessorament legal, així com la possibilitat de fer un procés d'inserció sociolaboral”.
A més, el consistori assegura que des de gener de 2013 ve assistint als que habiten en aquesta nau. Segons els seus comptes, des de llavors han atès 37 de les persones que van passar per aquest espai; n'han allotjat en residències municipals a 17 i n'han ajudat a inserir en el mercat laboral a uns 12.
“Com a mínim, les condicions de Puigcerdà”
La demanda de mínims del col·lectiu és “que el consistori ofereixi als desallotjats, com a mínim, les mateixes condicions que es van facilitar als inquilins del macroassentament del carrer Puigcerdà”, en paraules de Carlota Falgueras, activista veïnal. És a dir, un allotjament temporal durant el temps que calgui -actualment n'hi ha que segueixen en albergs després de gairebé un any del desallotjament- i la possibilitat d'entrar en els programes d'inserció i de regularització del permís de residència.
Això últim, però, serà difícil. Dels 87 que l'any passat van iniciar els tràmits per regularitzar la seva situació a Espanya, només 7 ho han aconseguit, segons els comptes de l'Ajuntament. A la majoria d'ells se'ls rebutja la documentació per no tenir un contracte de treball estable.
Una altra de les peticions que el col·lectiu i els veïns traslladaran al consistori, i que va més enllà del que es va oferir l'any passat, és la possibilitat de mantenir la seva activitat laboral -la recollida i venda de ferralla- al mateix barri. El principal motiu pel qual molts d'ells no s'acullen als programes de l'Ajuntament és perquè han de deixar de manipular la ferralla, però aquesta vegada demanaran que el consistori els habiliti un espai a la zona en què puguin guardar el seu material.
Actualment, segons els veïns, queden uns 18 assentaments als barris barcelonins del Poblenou, Besòs i Sant Martí.
