“Hem de convèncer tota la gent que encara mira aquest procés amb inquietud”

Toni Comín (Barcelona, 1971) és diputat de Junts pel Sí. No és la primera vegada que s'asseu a un escó del Parlament: ho va fer durant el Tripartit com a diputat de les llistes del PSC-Ciutadans pel Canvi. Va abandonar el partit el 2014 i s'ha anat acostant a l'òrbita d'ERC. Ha tingut un paper important en les negociacions amb la CUP, especialment pel que fa a la sanitat. Atén Catalunya Plural per telèfon a causa de la seva atapeïda agenda. Ha estat proposat per Oriol Junqueras per ocupar la conselleria de Salut, una de les sis que li corresponen als republicans. El 1999 va publicar un Quadern del centre d'estudis Cristianisme i Justícia amb un títol eloqüent: La igualtat, una fita pendent. Més de quinze anys després, defensa que un país “més igualitari, amb drets socials garantits i més justícia social” és una eina per millorar la salut de les persones i també per superar el 50% de partidaris de la independència.

La CUP entén que l'acord d'estabilitat només es circumscriu al procés independentista. No afecta els pressupostos, per exemple?

Una part molt important del pla de xoc no es pot aplicar sense uns nous pressupostos. No hi ha res automàtic, tot s'ha de parlar, però l'acord d'estabilitat amb la CUP requereix que es puguin aprovar uns pressupostos. Sense els pressupostos no hi ha estabilitat, això és evident.

Ja s'ha investit un president. A partir d'ara el pla passa per implementar punt per punt la declaració sobiranista aprovada el 9 de novembre?la declaració sobiranista aprovada el 9 de novembre

El pla passa per aplicar la proposta d'acord que Junts pel Sí va oferir a la CUP. La investidura del president es fa, entre altres condicions, a canvi que la CUP assumeixi la proposta d'acord. Això inclou el desplegament de la declaració d'inici del procés d'independència. També dels capítols del procés constituent i del pla de xoc social, que té calendari i pressupost. Les mesures de la majoria parlamentària de JxSí i la CUP seran molt previsibles.

Per tant, es comencen a tramitar ja les lleis del procés constituent i de la Hisenda i de la Seguretat Social catalanes.

En els deu dies posteriors a la presa de possessió del nou Govern es presentarà la petició de constitució al Parlament de les ponències conjuntes per elaborar les lleis del procés constituent, la seguretat social i la hisenda pública.

Si les mesures de la majoria del Parlament són previsibles, la resposta del Govern espanyol ho és encara més: recurs al Constitucional i suspensió de les lleis catalanes. Com se seguiran aplicant les lleis aprovades pel Parlament?

Torno a la declaració del 9 de novembre: el Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supediten a les decisions de les institucions de l'Estat, en particular del Tribunal Constitucional.

Han pensat en algun mecanisme per evitar que els funcionaris catalans incorrin en una il·legalitat i l'Estat pugui actuar contra ells?

No volem donar per fet que l'Estat no es comportarà democràticament impedint que un Parlament legítim apliqui el mandat que compta amb el suport d'una majoria democràtica. A mesura que vagin succeint-se els fets veurem com respondrem. Tenim l'esperança que hi hagi una recapacitació democràtica de les institucions espanyoles. Ara bé, si finalment les institucions espanyoles no es comporten com les angleses o les canadenques, no preveiem actuacions del Govern espanyol contra els funcionaris, sinó contra el Parlament de Catalunya. Si el Govern espanyol decidís bloquejar el procés, els primers que tindrem una responsabilitat serem els diputats.

Assumeix un risc que no tothom estaria disposat a assumir.

Els diputats de JxSí tenim molt clar el programa amb el qual ens vam presentar a les eleccions. I el programa parla de la declaració d'inici del procés i de fer la independència. Som perfectament conscient dels riscos. Els vam assumir amb tranquil·litat, responsabilitat i serenitat el dia que vam decidir anar a la llista de JxSí, sempre confiant que el diàleg serà la via que permetrà resoldre aquest conflicte institucional.

Com es constitueix una Hisenda catalana i la resta d'estructures d'estat amb la caixa de la Generalitat buida i intervinguda?

La caixa de la Generalitat està buida no perquè la societat catalana no sigui capaç de proveir els recursos necessaris per fer les estructures d'estat, sinó perquè el disseny institucional actual no permet a la Generalitat disposar en plena llibertat dels seus recursos. Per fer unes estructures d'estat cal que un país les pugui mantenir i finançar. I és evident que la societat catalana i la seva economia estan perfectament capacitades per fer-ho.

Hi haurà Declaració Unilateral d'Independència aquesta legislatura?

El full de ruta de JxSí no parla en cap moment d'una Declaració Unilateral d'Independència. Hi ha dues fases. La primera va començar amb la declaració d'inici del 9-N i culminarà amb la proclamació de la independència. Entre la declaració i la proclamació s'hauran desenvolupat les estructures d'estat i la part civil del procés constituent. Culminada la primera etapa es proclamarà la independència i immediatament després el Parlament aprovarà la llei de transitorietat jurídica. Quan estigui en vigor el marc jurídic transitori, s'aprovarà la llei del procés constituent, que regularà el procés d'elaboració i aprovació de la nova constitució.

La segona fase s'inicia amb les eleccions constituents. És la part institucional del procés constituent. El Parlament constituent elaborarà una Constitució i la sotmetrà a referèndum. Una vegada ratificada la Constitució, culmina la segona fase. La proclamació d'independència no és el final del procés, de fet està al mig del procés. No és definitiva, queda condicionada al fet que el procés d'independència culmini. Si fos definitiva estaria al final.

Encara que no estigui al final del procés, es pot proclamar la independència amb un 48% dels vots a favor?

El mateix programa electoral de JxSí diu que ens mantenim expectants a que les institucions espanyoles plantegin celebrar un referèndum pactat. Ja hem celebrat tots els referèndums no pactats possibles: el procés participatiu del 9-N de 2014 i les eleccions plebiscitàries del 27-S. No té gaire sentit plantejar en aquest moment un referèndum unilateral perquè ja hem explorat totes les fórmules possibles. Per tant, l'únic que podem fer és aplicar el full de ruta, que marca que la independència no quedarà ratificada i que Catalunya no serà un estat independent fins que els ciutadans es pronunciïn en el referèndum de ratificació de la Constitució. La proclamació de la independència sempre queda pendent de ratificació, que tindrà forma de referèndum de ratificació de la Constitució.

Com abordaran políticament el repte de superar el 50% dels vots favorables a la independència?

Vull pensar que el procés constituent servirà perquè una part del país que avui no confia en les bondats del procés acabi convencent-se que aquest procés té una finalitat: que tothom visqui millor, és a dir, tenir un país més igualitari, amb drets socials garantits i més justícia social. Si som capaços de demostrar això amb l'acció de govern, el pla de xoc i el procés constituent, estic esperançat que el 48% del 27 de setembre superarà el 50%. El treball és el nostre. Hem de convèncer tota la gent que encara mira aquest procés amb inquietud, o fins i tot amb por o recel. I només hi ha una manera de fer-ho: amb honestedat i demostrant que volem la independència per fer polítiques socials efectives.

Hem de demostrar amb fets que l'objectiu d'aquest procés és que tothom visqui millor, començant pels que ho estan passant pitjor: les classes populars, la gent que pateix més la precarietat i que necessita més que mai que els drets socials estiguin garantits. Només així podrem ampliar la majoria.

Totes les travesses el situen com a futur conseller de Salut. Quines prioritats creu que ha d'abordar el futur Govern en l'àmbit sanitari?

No parlo com una persona que està, com has dit, en una travessa per una conselleria, sinó com algú que ha participat en les negociacions del pla de xoc amb la CUP. Des del primer moment la CUP va donar molt protagonisme a les qüestions de salut. A nosaltres ens va semblar molt bé. En la proposta d'acord, de fet, hi ha un capítol específic dedicat a salut. I allà ja s'especifiquen diverses prioritats, com la reducció de llistes d'espera, la 'desprivatització' i garantir la legitimitat social del sistema sanitari.

Més enllà de la sanitat, respecte al conjunt de les polítiques del Govern sabem que la desigualtat és una de les principals raons que expliquen la salut d'una societat. Les societats desiguals tenen pitjor salut, i les més igualitàries millor salut. Si volem fer un país amb el dret a la salut garantit no només hem de fer polítiques sanitàries. També hem de fer un país més igualitari.