“Hi ha partits polítics, i mitjans de comunicació, que inciten intencionadament a l'odi”
L'estudi La població estrangera a Barcelona, presentat per l'Ajuntament de Barcelona la setmana passada posa de manifest que, la població estrangera de la ciutat, ha disminuït un 4,5% respecte el mateix baròmetre de l’any anterior. Una altra dada significativa és que la nacionalitat més nombrosa és la italiana, que ha passat per davant de la paquistanesa. Malgrat aquestes xifres, els prejudicis culturals, els discursos xenòfobs i les incitacions a l'odi, no han disminuït. Així ho denuncia la plataforma Aixada Antirracista, que aglutina diverses entitats juvenils amb un comú denominador: treballar per una societat més igualitària i plantar cara als discursos xenòfobs que inciten a la desconfiança. Uns discursos que, com ens explica la seva portaveu, Maria Hernàndez, prenen protagonisme en època d’eleccions. Parlem amb ella sobre com des d'alguns partits o mitjans de comunicació s'intenta treure rèdit electoral o mediàtic d'una societat marcada per la diversitat cultural.
Catalunya, un país d’acollida. Cert o fals?
Cert. Històricament, Catalunya ha estat un territori que s'ha alimentat de persones i famílies de fora. De fet, es calcula que si no fos per la immigració, la població actual seria de 2,5 milions. Des de les grans migracions tradicionals d'abans dels 70' per motius laborals –ja fossin estacionals, majoritàriament seguint la cotilla dels camps, o el gran èxode rural cap a la ciutat— fins a les migracions més actuals, ja sigui per turisme o encara per la feina. Tot i que també trobem el fenomen contrari. Molts catalans –especialment joves— emigrant aquests últims anys en busca d'un futur més digne.
Quan necessitàvem treballadors barats, van venir immigrants disposats a treballar a qualsevol preu. Ara que la crisi s’ha cruspit bona part del mercat laboral, sembla que no els vulguem com a veïns.
Evidentment. Cal deixar clar que la població nouvinguda no gaudeix de més ajuts ni s’aprofita dels serveis públics més que la resta. O que no és per culpa seva que la seguretat social cada cop tingui menys recursos disponibles. Ben al contrari: La seva població és més jove que la nostra, fet que implica que les seves cotitzacions han ajudat a mantenir els nivells i, en canvi, segons el Departament de Salut de la Generalitat, fan un ús menor dels especialistes, medicaments i hospitalitzacions en general. Ja que aquests dos factors funcionen en correlació directa amb l'edat, i ens trobem en una societat molt envellida com és la catalana i l’espanyola. El que hauríem de fer, és posar la mirada més en altres actors que retallen directament aquests recursos que acaben per mancar-nos a tots.
Existeixen diverses plataformes que combaten els estereotips i les males pràctiques dels mitjans de comunicació. SOS Racisme, Unitat contra el Feixisme i el Racisme, Observatoris dels Mitjans de Comunicació. Quin nou lloc ocuparà l’Aixada?
L'Aixada Antiracista és una unió de diversos actors que ja treballàvem contra el racisme a casa nostra. El CJB ha estat sempre antifeixista, col·labora habitualment amb SOS Racisme i forma part d’UCFR. La nova plataforma és un espai d'inclusió a moltes entitats i associacions juvenils que, tot i tenir un posicionament antiracista, no disposaven d’un espai per canalitzar i fer visible aquest compromís. L'Aixada busca ser aquest dispositiu que permeti la seva inclusió en la lluita per igualtat de drets, així com una resposta unitària i immediata a fets i discursos que inciten a l'odi i la desconfiança, amb l'objectiu de contribuir a construir una societat justa, plural i solidària en què es respectin els drets de tothom, indiferentment del seu país o regió d'origen, de la seva ètnia o opció de consciència. Però sempre de la mà i en col·laboració amb la resta d’agents del moviment antiracista.
El moviment sorgeix entre diverses entitats juvenils. Què poden aportar els joves per contribuir a fer més amable la mirada al nouvingut i combatre els brots xenòfobs.
Fa falta que tots els sectors de la població es mobilitzin contra els brots xenòfobs. La joventut som una part important de la societat, actualment un terç d'ella i, en molts sentits, especialment activa i mobilitzada. I és la suma d'aquest percentatge el que és important aportar. Aquesta suma és transcendental perquè la influència del moviment juvenil va molt més enllà que les persones i entitats que en són membres. Tampoc podem ignorar que el fenomen migratori presenta moltes característiques específicament juvenils.
Quin diagnòstic feu de les darreres eleccions al Parlament Europeu, el passat 25 de maig?
Des de l'Aixada fem una lectura de preocupació dels resultats. De fet, ja ens estem preparant per confrontar els discursos discriminatoris que, de ben segur, sentirem a les properes eleccions municipals i autonòmiques. De fet, el passat 31 de maig, vam reunir-nos davant l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona —fotos—per posar sobre la taula l'auge dels partits de l'extrema dreta a nivell continental, amb alguns resultats molt preocupants a països com França, Grècia o Dinamarca entre d'altres. I vam realitzar una acció en que, amb banderes de la Unió Europea i d'alguns dels països més afectats marcades amb un crespó negre, mostràvem el dol i la preocupació; acompanyades d'una pancarta amb el lema “Europa lliure de racisme”.
L’augment de l’extrema dreta xenòfoba i racista en el context de les eleccions no és aliena a l’Estat, però des de fa temps que és comú –inclús amb representació pública- a Catalunya. Casos com els de PxC a la Catalunya Central, a l’àrea metropolitana o el mateix PP a Badalona de què ens alerten?
El que ens indica no és res nou, però segueix sent molt preocupant. I és que hi ha partits polítics, i mitjans de comunicació, que inciten intencionadament a l'odi i la desconfiança per treure'n rèdit electoral i o mediàtic. I aquestes incitacions tenen conseqüències que coneixen, que coneixem. I ens ho prenem com una alerta que cap d'aquestes actuacions pot quedar sense resposta. L'Aixada vol servir de plataforma de reacció per contrarestar al màxim els efectes d'aquests discursos.
El tractament informatiu de la diversitat cultural segueix relacionant la immigració amb fets o creences negatives. Cal fer fomentar des de les redaccions la visibilitat dels múltiples aspectes positius que suposa la diversitat cultural?
Més que un esforç intencionat per trobar-hi els aspectes positius, que tampoc demanaria un esforç tan gran, el que cal és una mirada crítica als mals hàbits d’alguns mitjans que perpetuen aquesta relació entre la immigració i les conductes incíviques o el crim. En les notícies de furts o robatoris, si el perpetrant és d'una nacionalitat estrangera, sempre es menciona, i molt sovint al titular. Com si es tractés d'un element rellevant per al fet que s'explica, quan generalment no ho és. En canvi, quan es tracta d'un autòcton, no es diu que era català de tota la vida. Costums com aquests, que moltes vegades són inconscients i subtils, ajuden a reforçar en l’imaginari aquesta falsa relació entre immigració i fets negatius.
Alguns sectors de la nostra societat utilitzen l’obertura de mesquites o el fet de lluir el vel islàmic com a pretextos per qüestionar la voluntat de convivència o la voluntat d’integració.
És important qüestionar l'associació automàtica que es fa entre immigració i els assumptes religiosos. Com si la convivència entre confessions fos un debat nou sorgit de l'arribada de població estrangera. Cal fugir de l'excusa del vel, les mesquites i altres elements que identifiquem, no només amb la religió, si no amb una religió estranya; i reconèixer que la ingerència religiosa en la vida política és un problema ben arrelat en la societat catalana i espanyola. I que seria interessant abordar-lo d'una vegada per totes i de manera transversal per a totes les creences.
Com es poden prevenir, no només els comportaments xenòfobs, sinó també els prejudicis culturals, més estesos entre la societat?
La recepta contra els prejudicis que trobem darrere dels comportaments xenòfobs sempre és la mateixa: educació, sensibilització i coneixement. És molt fàcil malpensar del desconegut, de l'altre. No ho és tant quan passem a saber-ne alguna cosa. És per això que moltes organitzacions antiracistes treballen en recursos com la Xarxa AntiRumors; dedicant-se a respondre aquests prejudicis amb dades exactes, i creant espais propicis de proximitat entre col·lectius que altrament no es trobarien.
*Les entitats que formen l’Aixada Antiracista són: El Consell de la Joventut de Barcelona (CJB),SOS Racisme, BocaRàdio, Servei Civil Internacional Catalunya, Col·lectiu de Joves Comunistes, Acció Escolta de Catalunya, Juventudes de Unidad Progressista (JUP), Joves d’Esquerra Verda Barcelona, Esplais Catalans, Acció Jove–Joves de CCOO, Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut (AECS), Consell de Joventut d’Horta–Guinardó (CJd7), Consell de la Joventut de Badalona, Queixal d’en Xoves, Minyons Escoltes i Guies i Joventuts Socialistes de Catalunya.
