L'exsecretari d'Unió Vicenç Gavaldà entra a presó pel cas Pallerols
Vicenç Gavaldà Casat ha entrat a la presó de Brians aquest matí. Serà l’únic antic càrrec d’Unió Democràtica que ho faci per l’anomenat cas Pallerols, el frau de centenars de milers d’euros de fons de la UE que havien de servir per formar aturats i que en realitat van anar a parar a mans privades i al partit polític que gestionava aquests fons, UDC. El frau es va produir durant els noranta, l’escàndol es va destapar a finals d’aquell decenni, la instrucció va durar una eternitat i fins i tot es va arribar a arxivar, i al final per evitar el judici els imputats van acceptar la culpa amb una rebaixa de penes mentre UDC acceptava la responsabilitat civil subsidiària, i per tant, una condemna, que traduïda en diners suposava la devolució de 388.000 euros a la Generalitat.
Quan el frau es va començar a produir, Gavaldà era el secretari d’organització d’UDC, i per tant va tenir tractes amb Fidel Pallerols, propietari d’un grup d’acadèmies que simulaven cursos pe cobrar els ajuts públics. Sempre va dir que obeïa ordres, i mai es va buscar a qui les donava. Més endavant va deixar de ser-ho, però els seus successors tampoc no van ser mai processats. Pallerols és l’altre condemnat a qui li espera una curta temporada de reclusió. Queda per saber què passa amb Lluís Gavaldà, l’exdirector general d’Ocupació i germà de Vicenç, encara pendent de la resolució sobre el seu indult.
El pacte entre les parts per evitar la vista oral no se sap ben bé qui el va iniciar, però sí que els lletrats d’UDC van ser els qui més esforç van dedicar a que arribés a bon port, malgrat que durant els més de deu anys d’accidentada instrucció el partit de Duran Lleida va aconseguir no aparèixer mai com a part en el procés. Però es preveia una vista oral de molts dies i potser amb sorpreses, i havia passat molt de temps, o sigui que al final tots van convenir que millor arribar a un acord, amb la idea que acceptant una pena inferior a dos anys tant Gavaldà com Pallerols evitarien la presó.
L’Audiència de Barcelona, però, no va voler entrar en el joc, i de forma inesperada l’abril de l’any passat va emetre un acte ordenant l’ingrés dels condemnats amb penes de presó, encara que la condemna fos inferior a dos anys i no tinguessin antecedents. Fins i tot Josep Antoni Duran Lleida va declarar aleshores que la decisió de la Sala li semblava “sorprenent”. La petició d’indult, denegada pel Govern, només ha aconseguit retardar un any més aquella ordre judicial.
Vicenç Gavaldà afronta, doncs, una pena de set mesos de presó, que és el que va acceptar per no anar a un judici per al qual portava molts anys preparant-se. La petició inicial era d’11 anys, més endavant rebaixada, o sigui que la seva principal motivació a l’hora d’acceptar el pacte va ser posar fi a quinze anys de calvari. Segons les fonts consultades, Gavaldà no hauria de trigar gaire a obtenir el tercer grau i, segurament tampoc arribi a complir els set mesos de privació de llibertat, ja que la pena és petita, no té antecedents i els diners s’han retornat. A partir d’aleshores podrà explicar la seva veritat. Si vol.
