“L'horitzó que nosaltres vam anar a buscar l'hem deixat enrere: buscàvem un horitzó perdut”

Aquest artista i lluitador comunitari porta més de 17 anys buscant el seu rumb a Barcelona. Ara, acabat d'arribar d'una visita a la seva terra natal, Casamance, on ha anat acompanyat de la seva amiga Carla Moral, fotògrafa i comunicadora audiovisual, es disposa a fer un documental, 'Horitzó Perdut “, amb un doble objectiu: frenar l'emigració clandestina i potenciar el retorn de la diàspora senegalesa escampada per Europa.

Quan et vas plantejar la necessitat de fer un documental?

Ja feia quatre anys que m'ho plantejava. Quan van començar a entrevistar a diversos mitjans de comunicació, en representació dels activistes de la Nau, vaig sentir la necessitat de certificar la meva biografia i explicar a la gent de Catalunya i del Senegal com és la realitat que he viscut durant tots aquests anys. En el moment que vaig comprar el bitllet per viatjar a Senegal i visitar la meva família aquest setembre, vaig tenir clar que havia arribat l'hora de començar a planejar seriosament el reportatge. L'hi vaig proposar a Carla i ella va viatjar amb mi per rodar les primeres imatges i entrevistes.

Quin és l'objectiu d'aquest treball?

L'objectiu és trencar mites, aquí i allà. D'una banda, trencar el mite de l'emigració clandestina que hi ha al Senegal. La gent senegalesa pensa que a trepitjar Europa ho tens tot. Però en realitat no és així. Anem a rodar aquí a Barcelona per mostrar als senegalesos com viuen de mal seus compatriotes. Per demostrar que el que veuen a la televisió, a les telenovel·les, no és la realitat.

D'altra banda, aquest documental també vol servir per mostrar als emigrats que són aquí sense feina ni papers que al Senegal el país està creixent i que hi ha oportunitats per tornar.

Tornar és la millor opció?

En el seu moment vaig estar en contra, però quan m'he parat a pensar he vist que l'operació de retorn voluntari ens afavoreix més. Aquests nois estan perdent la raó. Hi ha molts que estan bojos, altres malalts, altres que no tenen ni per menjar i hi ha altres que estan dormint al carrer. I si tornen al seu país, segur que tenen una casa d'acollida: o casa, o la casa del seu oncle, o casa del seu pare. Allà estaran amb la família, amb els seus veïns, amb els seus amics de la infància ... Tindran la solidaritat que aquí no poden trobar.

Va influir el desallotjament de la Nau en aquest desig de tornar?

Sí, a partir del desallotjament de la Nau ho vaig pensar amb més intensitat. Vaig comprendre que era il·lògic viure en la misèria tenint coses allà que em permetrien viure millor ... Jo crec que sí, que el més positiu és que tornem. Perquè si no paguem els nostres impostos al Senegal, si no contribuïm, com avançarem? Senegal no pot avançar sense els seus joves. Hem de lluitar perquè el país es pugui desenvolupar. A més, molta gent ja va venir amb la idea de tornar. Venir aquí, estalviar durant uns anys i tornar per dur a terme els seus projectes. Són pocs els que van venir per quedar-se.

Però per a molts resulta difícil tornar ...

Sí, és difícil precisament pel que et explicava: els que són allà es creuen que tenim molts diners. Quan vas allà no paren de demanar-te. Per això molts no volen tornar.

[Carla Moral - Sí, el que compta Ibra és cert. En arribar allà em va sorprendre veure que tothom li estava demanant diners, com si vingués d'un lloc, no sé ... De les Amèriques! Fins i tot la seva família. I quan ell deia: “no puc”, no s'ho creien. Li deien egoista i al final havia de donar ...]

Molts pensen quedar-se a Europa fins que aconsegueixin l'èxit ... Però per això està el documental, per fer tot el possible per trencar amb aquest mite. Només així els emigrats podrem tornar.

I, qui o què ha alimentat aquest mite europeu?

Això es deu a l'orgull afro-senegalès. La responsabilitat és nostra. Som nosaltres mateixos els que projectem una imatge que no és real. Portem allà uns luxes que en realitat no tenim i hem estalviat durant molt de temps per tenir-los i mostrar que estem vivint bé, quan en realitat no estem vivint gens bé.

Jo em penedeixo molt d'això, la veritat. Ara si vaig allà em mostro senzill, tal com visc aquí, o fins i tot em vist pitjor que ells per mostrar-los que Europa ja no és com abans. No és l'horitzó que creiem, l'horitzó que nosaltres vam anar a buscar l'hem deixat enrere. L'horitzó real està allà, al Senegal. Buscàvem un horitzó perdut, un horitzó equivocat. I d'aquí neix el nom del documental: Horitzó Perdut.

¿Tornar no implica donar-se per vençut davant dels que repeteixen una i altra vegada “que se'n vagin al seu país”?

És veritat. Però hem de pensar en el nostre bé, i passar del que diguin els altres. Perquè des del temps dels esclaus estem pensant en els altres. Hem de perdonar, però hem de seguir lluitant. Diguin el que diguin, seguim lluitant.

Com veus el racisme a Catalunya?

Aquí la població no és racista. El racisme està en les institucions: Ajuntament, Generalitat, Govern. Van construir un model que és pur apartheid. Fins i tot en la sanitat. I no es va a acabar per molt que lluitem. Si no canvien aquest sistema, mai es va a acabar l'apartheid. Van fer desaparèixer la història del comerç triangular i la colonització, perquè els futurs policies, els futurs ministres, puguin seguir sense remordiments amb aquest sistema racista, sense haver reflexionat sobre el mal que occident ha causat a l'Àfrica. Si es plantegés bé la història des de l'educació de base, alguna cosa canviaria.

Quin és el camí per solucionar-ho?

A la meva classe, en francès, havia escrit a la pissarra: “Apartheid est un crime contre L'Humanité”. Si des de petits, en tots els pobles africans tenim aquesta frase en les nostres pissarres, per què aquí no? Per què no intenten fer una campanya on s'escrigui aquesta frase en totes les aules? Si els interessa que això acabi ... I que s'adonin que un dia, Àfrica, com el seu palmera verda, florirà i deixarà molt bons dàtils. I el senyor del Nord, que està en el seu sofà, vindrà a buscar aquests dàtils. I aquest moment arribarà en breu. Per això, el Nord ha de canviar la seva mentalitat i intentar conviure amb el Sud.

Quins reptes us presenta 'Horitzó Perdut'?

Volem difondre'l per tot Espanya. I quan acabem també a Europa, traduint a l'anglès i al francès.

I finalment passar-ho al Senegal també.

I com aneu a aconseguir-ho?

Estem buscant alguna subvenció. Perquè fins ara hem assumit nosaltres dos sols amb tots els costos del viatge ...

Segurament a l'Ajuntament de Barcelona li interessi potenciar el vostre punt de vista ...

Jo no els dec res a ells. Però ells des de la lluita de la Nau han fet moltes promeses que encara no s'han complert ... i el cas és, com resolem la situació? Jo la solució la tinc, per això vaig anar a fer aquest documental. Ara els toca a ells donar facilitats, perquè els interessa tant com a nosaltres acabar amb aquest conflicte.