Un llarg camí per tancar el CIE de la Zona Franca

Manifestants a la Zona Franca camí de la concentració davant el CIE de dissabte / ENRIC CATALÀ

La nit de Reis del 2012 moria al Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca el jove Idrissa Diallo. Havia saltat la valla de Melilla un mes abans i havia acabat tancat a Barcelona sense haver comès cap delicte. Alguns interns van denunciar que aquest guineà de 21 anys havia demanat assistència mèdica diversos cops durant el dia però no va ser atès. La mort d'Idrissa, però, no va passar en silenci.

Als moviments que venien de lluny en la lluita pels drets de les persones migrants, s'hi van sumar altres, nascuts a l'escalf del 15-M, i van aconseguir posar el focus mediàtic sobre el CIE. El nom d'Idrissa va arribar molt més lluny que el de Mohamed Abagui, marroquí de 22 anys que també va morir el 2010 al cap de pocs dies d'ingressar al CIE, els familiars del qual havien reclamat tractament pel seu estat físic i psicològic.

El CIE de la Zona Franca es va posar en marxa l'agost del 2006, per reemplaçar el que hi havia a La Verneda. El canvi va treure el CIE de la ciutat i el va portar entre polígons a la Zona Franca, no sense oposició. Segons explicava el diari El País, 200 persones van participar en una ocupació del centre, llavors encara en obres, per "desmuntar-lo" el dia de Sant Joan de 2006. Van inutilitzar càmeres de seguretat i manipular panys i 59 persones van ser detingudes, entre ells periodistes i advocats. Fa pocs dies La Directa recuperava una crònica del periodista Jesús Rodríguez en què explicava la seva detenció i les pèssimes condicions de les instal·lacions de La Verneda.

Sempre hi ha hagut activisme contra els CIEs i les violacions de drets que s'hi produïen. Algunes entitats porten anys lluitant contra la discriminació de les persones migrants, i el CIE és un dels casos més evidents: Si ets migrant, pel simple fet de no tenir documentació et priven de llibertat. A pesar d'aquesta llarga història, mai com fins ara els activistes havien vist tan propera la possibilitat de tancar el CIE.

El passat dissabte dos milers de persones van superar la distància amb autobusos que sortien plens de Plaça Espanya, Bellvitge o el Paral·lel per aplegar-se al carrer E de la Zona Franca, encara més desert que durant la setmana, per protestar davant del CIE i exigir-ne el tancament. Amb dansa, música, poesia i castells, sota el sol de l'estiu a punt d'arribar, es respirava victòria. Un ambient molt diferent del d'altres protestes davant el CIE, de nit, a les fosques, amb torxes i molta menys gent.

Després de sis mesos de compareixences en un grup de treball sobre els CIEs, la Comissió de Drets Humans i Justícia del Parlament votarà el proper dia 2 de juliol les conclusions al respecte i es preveu que el Parlament aprovi a final de mes un posicionament contra el CIE de la Zona Franca. Tanquem els CIEs, SOS Racisme Catalunya i la Fundació Migra Studium reclamen que els parlamentaris exigeixin el tancament del CIE de la Zona Franca en els propers sis mesos. "Els juristes expliquen que els CIEs es podrien tancar ara mateix sense tocar ni una sola coma de la llei, només fent una aplicació garantista de la mateixa", explicava Marc Serra, de Tanquem els CIEs, en una roda de premsa per valorar les compareixences al Parlament. Per altra banda, el nou govern municipal de Barcelona s'ha posicionat clarament contra el CIE i també podrà pressionar des del Consorci de la Zona Franca, a on es troba el centre.

"És fàcil tancar el CIE perquè l'engranatge de control funciona sense el CIE, si el tanquéssim no canviaria res", apuntava fa unes setmanes Mireia Vehí quan recollia el Premi Utopies - Paco Fernández Buey dedicat a Tanquem els CIEs. El 2013 es van expulsar més immigrants des de les comissaries, en menys de 72 hores des de la seva detenció, que des dels CIEs. El 2014 van ser expulsades des del CIE de la Zona Franca el 44% dels detinguts. Tota la resta van estar fins a 60 dies privats de llibertat per després sortir al carrer. Moltes d'aquestes persones provenien de fora de Barcelona o de Catalunya i es troben soles al carrer E de la Zona Franca.

Si el CIE és part d'un mecanisme que no en depèn, la gent de Tanquem els CIEs explicava també en aquella ocasió que han anat donant més pes progressivament a altres qüestions. Tanquem neix d'una campanya que va agrupar el 2011 diverses entitats que advocaven pel tancament del CIE, i entrat el 2012 va optar per seguir treballant com un col·lectiu. Des de llavors, a més de la lluita contra el CIE, han anat posant l'accent en altres qüestions com la situació a Ceuta i Melilla, la frontera sud, les batudes policials basades en criteris racials, o els vols de deportació. Aquests dos últims elements molt vinculats perquè, segons denuncien els activistes, les batudes sovint es fan per "omplir" vols destinats a determinats països, dedicades a trobar persones d'aquesta nacionalitat.

Tot i les moltes batalles pendents, celebren moltes victòries, com millores importants al CIE de la Zona Franca. Des de l'inici de la campanya ha canviat el director del centre, que decidia discrecionalment sense cap normativa, i s'ha desginat un jutge de control per al CIE de la Zona Franca, que ha ordenat diverses millores al centre de reclusió, algunes aplicades i altres no. "En aquests darrers anys hem vist com gràcies al treball de les entitats tot i que encara hi ha violacions de drets humans dins el CIE de la Zona Franca, les més greus s'han aturat i podem anar camí del tancament", apuntava l'advocat Andrés García Berrio abans de la manifestació de dissabte. Les entitats segueixen donant batalla, però celebren haver aconseguit que, per ara, un cas com el d'Idrissa no s'hagi tornat a repetir.

Etiquetas
Publicado el
22 de junio de 2015 - 23:19 h

Descubre nuestras apps

stats