Mini cimera a Brussel·les per debatre Europa
A vuit mesos de les eleccions europees, en què les enquestes vaticinen una possible majoria dels partits euroescèptics, diverses personalitats de la política han participat aquests dies a Brussel·les en unes jornades sobre la reinvenció d'Europa. Com democratitzar la Unió Europea, com rellançar la seva economia o com perfeccionar el seu model social, van ser els temes que, a proposta del diari francès 'Le nouvel Observateur', van debatre alguns dels actuals dirigents al costat d'antics mandataris.
El president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, va intercanviar el dijous els seus opinions amb l'expresident espanyol Felipe González, amb l'antic president de la Comissió Europea Jacques Delors i l'expresident francès Valéry Giscard d'Estaing. Divendres va ser el torn de l'anterior president José Luís Rodríguez Zapatero, l'exprimer ministre italià Mario Monti i l'eurodiputat i exprimer ministre belga Guy Verhofstadt.
Entre tots ells, Felipe González va ser el més pessimista en augurar que d'aquí uns anys “hi haurà una nova crisi”, ja que tant la Unió Europea com la resta del món “hem salvat el sistema financer, però no ho hem corregit. Continua sent el mateix”. I Europa, segons el socialista, seguirà sense instruments per afrontar-la. La Unió bancària, erigida com l'eina que ha d'evitar la fragmentació financera a la zona euro, s'està creant a batzegades i “així és impossible avançar”.
El 14 de setembre els ministres de finances de la zona euro van aprovar a Lituània el Mecanisme Únic de Supervisió, el primer dels tres pilars que han de conformar la Unió Bancària. El projecte porta mesos paralitzat, a l'espera de veure com es resolien les eleccions alemanyes, i molts volen ara una empenta. Mario Monti, ironitza: el més que probable pacte de Merkel amb els socialdemòcrates permetrà a la cancellera “avançar lentament cap endavant”.
La manca de reacció davant la crisi va ser un altre dels punts que els antics dirigents van atribuir als actuals. Delors ha criticat que les decisions “triguen anys a aplicar-se” i González va denunciar que cap dels presidents voldria acceptar la crisi en una primera fase, argumentant que es tractava del “cicle econòmic”.
Herman Van Rompuy ho reconeix: “ningú es pensava que la crisi arribaria”, diu, però es defensa dient que “ara s'han de crear nous mecanismes i porta temps”.
Per a Zapatero, la solució per superar la crisi, per solucionar els problemes que estan patint els països del sud d'Europa, passa per equiparar el Banc Central Europeu a la Reserva Federal americana. “Aquesta crisi ha estat una crisi de liquiditat”, explica i reclama que “igual que han fet els bancs centrals dels Estats Units, Japó i Anglaterra”, el BCE ofereixi també liquiditat a les empreses europees. Denuncia que l'únic objectiu de Frankfurt sigui -com volia Alemanya- controlar la inflació i “lluitar contra l'atur”.
I l'exprimer ministre italià li respon: “la germanització” amb la qual es va crear l'euro “va ser necessària perquè Alemanya acceptés la seva creació” i continua amb un altre argument molt repetit per la cancellera Angela Merkel, el que diu que esperar que el BCE resolgui tots els problemes evitaria que els països amb un dèficit elevat “fessin les reformes necessàries”. Encara que matisa en demanar un “pacte de creixement a nivell europeu”.
Més enllà de la crisi econòmica, els mandataris van debatre sobre la crisi de legitimitat que pateix la Unió Europea en aquests moments. L'última solució que han trobat a Europa passa perquè el president de la Comissió Europea sigui el candidat del partit que guanyi les eleccions al Parlament Europeu. Els socialistes ja han aprovat que Martin Schulz, el president de l'eurocambra, serà el seu candidat.
La idea convenç tothom com una forma de democratitzar les decisions que es prenen a la Unió Europea. Només l'expresident de la Comissió, Jacques Delors, creu que hi hauria “un problema de legitimitat” entre els primers ministres de cada país i el president de l'Executiu comunitari, si tots ells són elegits pels ciutadans.
Entre les diferents discussions sobre com superar les diferents crisis que viu Europa, l'expresident francès Valéry Giscard d'Estaing, respon amb un missatge polític. Considera que el que cal fer és “buscar nous objectius” amb els quals les noves generacions puguin identificar-se i tornar a creure en el projecte europeu.
