Moviments socials qüestionen l'Ajuntament de Barcelona per la pressió sobre els manters
Aquest cap de setmana pocs venedors ambulants han pogut desplegar les mantes als punts més turístics de Barcelona. Des de dijous la presència policial a les Rambles i a la zona del port impedeix que puguin desenvolupar la seva activitat amb normalitat. “Ha estat una setmana molt dura, i la gent no surt i no ven res, nosaltres volem vendre per menjar i si no ens deixen és molt difícil”, critica Pape, un dels venedors. Aquest dimarts a les 19h hi ha convocada una manifestació davant la font de Canaletes per criticar la pressió social i la criminalització del top manta.
Des de fa setmanes els manters de la zona de la Plaça de Catalunya es concentren al vestíbul de l'estació de metro. “Els policies donen la idea als venedors que si es posen al vestíbul no els molestaran, i per això es genera una imatge de massificació, que entenem que aquesta concentració en tant pocs metres quadrats pugui ser molesta, no com a l'espai que ocupaven abans al carrer”, explica Aurea Martín, de la xarxa de suport Tras la Manta.
El dijous la Guàrdia Urbana de Barcelona va dur a terme una batuda a l'estació i es va arribar a paralitzar una línia de metro per tal de perseguir els manters. Durant la intervenció va haver-hi enfrontaments i policies, manters i una turista van acabar ferits. A partir de llavors els punts de venda habituals han estat vigilats per antiavalots del cos municipal i són pocs els manters que s'han atrevit a sortir a treballar. “Puc entendre les crítiques i aquelles imatges no ens agraden a ningú, però també és veritat que cal enviar un missatge clar, la violència no és tolerable a cap nivell”, assegura la tinenta d'alcaldia Laia Ortiz, que, per altra banda, remarca que la venda ambulant “no és una qüestió de seguretat, com alguns volen fer veure aquests dies, sinó de vulnerabilitat d'un col·lectiu”.
Des dels moviments són conscients que el nou ajuntament planteja la qüestió des d'una altra òptica, per això rebutgen amb força les darreres actuacions. “S’ha generat aquest estiu un problema d’una cosa que no és un problema en si mateix, i si volem liderar un procés de canvi en què els drets humans estiguin al centre hem de treballar dur entre tots i totes perquè quatre portades no provoquin una pèrdua de drets”, assegura l'advocat Andrés García Berrio, de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH). Ortiz coincideix en què “hi ha hagut tot el focus mediàtic que s’ha anat generant i posant pressió, i això no facilita, perquè també ha generat una pressió molt forta sobre el col·lectiu i també a la Guàrdia Urbana”.
Un fenomen inherent a la ciutat
Ara fa gairebé un mes que activistes antiracistes i veïnals van constituir la xarxa de suport Tras la Manta i treballen amb els venedors. Aurea Martín celebra la resposta que han rebut de diversos moviments de la ciutat i assegura que “s'aprecia que hi ha força gent que no es traga la campanya criminalitzadora de La Vanguardia, i que la venda ambulant no és un problema, que és molt més problemàtic trobar la policia pegant-los”.
“No existeix un problema de top manta, la venda ambulant existeix a Barcelona des de fa 10 o 20 anys, i en una ciutat capitalista com aquesta és impossible que no hi hagi gent venent al carrer”, apunta Martín. Ortiz coincideix en que la venda ambulant és inherent a la ciutat. “S'ha volgut traslladar la idea que això és un fenomen que es pot eradicar completament, i això no s'ha aconseguit a cap ciutat turística del món; generar aquest estat d'opinió seria enganyar a la població i als comerciants”, critica la regidora. “Cal treballar des de la mediació i trobar espais regulats i saber quins tipus d’activitats es poden dur a terme i quins no”, conclou.
Moments difícils
García Berrio apunta que aquests són moments especialment difícils per a la comunitat de manters. Per una banda, per la reforma del Codi Penal, que torna a penalitzar l'activitat del top manta, “tirant per terra molts anys de lluita per la despenalització”, lamenta. “És un moment en què de nou poden entrar a presó per voler sobreviure i entenem que és un moment en que s’han de garantir els seus drets des de la societat civil i també des de l’ajuntament de Barcelona”, reivindica.
Per altra banda, l'advocat apunta que els manters es troben al final de la temporada i molts d'ells marxaran de Barcelona aviat. “Necessiten vendre perquè necessiten menjar, perquè els hi queden dues o tres setmanes per a acabar la temporada i sobreviure a l'hivern”, afegeix Martín.
Ortiz assegura que volen seguir treballant des d'una vessant social, amb interlocució amb el col·lectiu i un treball social que inclogui àrees com ocupació, serveis socials i també comerç, apunta. “Gran part de les queixes vénen d’aquest sector, i cal explicar quin és l’impacte real, perquè tenim dades que ens diuen que no hi ha un impacte real en el comerç per la tipologia de productes que venen, sinó més aviat un impacte a nivell d’espais”, explica. “La solució no és policial, però la policia també hi té un paper”, assegura.
El missatge que envia Tras la Manta al consistori és que “no permetran que es repeteixi la imatge de la policia prenent els carrers per impedir la venda ambulant”. Per això convoquen a la manifestació d'aquest dimarts. “Esperem molts canvis de l'ajuntament, però el primer és que retirin els policies que estan al carrer i tornem a estar com abans”, reclama Pape.
