Núria Lozano: “En aquestes eleccions ens hi va la pròpia existència”

L’advocada i sindicalista Núria Lozano va guanyar les eleccions primàries d’Esquerra Unida i Alternativa per encapçalar la llista de candidats d’aquesta opció a les properes eleccions europees. En conseqüència, ocupa el segon lloc de la candidatura d’ICV-EUiA, inclosa en la d’Izquierda Unida, on ha quedat ubicada en el novè lloc. Hi ha enquestes que li atorguen opcions de ser eurodiputada.

Parlen de “refundar” la Unió Europea. En què ha de consistir aquesta refundació?

Quan parlem de “refundar” la Unió Europea ens referim a que el somni europeu s’ha perdut pel camí. Quan es va començar el procés que ha anat configurant les institucions comunitàries actuals, teníem un ideal d’Europa fortament entroncat amb el pacte social resultat de la Segona Guerra Mundial i això implicava que hi havia un disseny que posava les persones en primer pla, i dedicava una atenció fonamental als seus drets, necessitats i interessos. Això ha tingut ara un fortíssim retrocés. Les persones som gairebé l’última consideració.

Cal repensar el model d’Europa i anar cap a un model diferent, a una Europa de les persones, dels drets socials, on el primer siguin les persones, on l’economia estigui al servei de les persones i no a l’inrevés. Una Europa on els valors del treball i l’esforç siguin un element de primer ordre i es considerin allò que són, un factor de cohesió social i no un element per modificar a la baixa les condicions laborals i crear una falsa competència entre Estats, generant un “dumping” social sense precedents.

Per descomptat, no volem l’Europa de l’austericidi que lidera la troika, que està avocant milions de persones a una situació absolutament desesperada, 129 milions en risc d’exclusió social, 26 milions d’aturats,... Volem un procés constituent que, tenint en compte que el terreny on es juga avui la recuperació dels nostres drets és Europa, canviï Europa per canviar-ho tot.

Fan propostes atractives, però hi haurà gent que dirà que són utòpiques. Parlen d’un subsidi d’atur comú a tot Europa, un sistema fiscal i tributari comú...

Si no participem no podem canviar, no podem potenciar una altra manera de veure Europa. Ens plantegem aquestes eleccions en termes plebiscitaris. O són una ratificació de les polítiques de la troika o són un rebuig frontal d’aquestes polítiques. És imprescindible que la gent hi participi.

Si s’aconsegueix una majoria diferent al Parlament europeu, hi ha moltes més possibilitats de poder canviar coses. I perquè no anar a una homogeneïtzació dels estàndards socials europeus? Perquè ha de tenir uns requisits diferents en la prestació de l’atur un espanyol o un irlandès? Perquè ha de ser diferent l’atenció sanitària o el servei públic d’educació? O perquè no es compleix la Carta Social Europea pel que fa al salari mínim, que diu que ha de ser la mitjana dels salaris pactats en conveni als diferents estats membres?

Hi hauria una altra voluntat de fer les coses. Ja existeixen normatives com la Carta Social Europea que són sistemàticament incomplertes. El que cal és que s’adoptin mesures sancionadores contra els Estats que no ho compleixen, de la mateixa manera que se’ls sanciona o a les empreses quan vulneren les normes de la competència. També se’ls hauria de sancionar quan vulneren les normes comunitàries que tenen a veure amb les condicions de vida i de treball de la gent.

Confien que es configuri una majoria parlamentària suficient per imposar aquestes idees a Europa?

Hi ha possibilitats que la majoria sigui diferent de l’actual. I hi estem entossudits i no només nosaltres sinó els aliats que tenim als diferents estats: el partit de l’Esquerra Europea, Esquerra Unida i Alternativa, Iniciativa per Catalunya-Verds, els Verds als diversos estats europeus,... Es tracta de sumar forces, de compartir punts de vista, confluir, també amb moviments socials, amb organitzacions de l’esquerra social, per tal de modificar aquesta situació.

Pensem que sí que hi ha una possibilitat que hi hagi una majoria diferent de l’actual, amb una majoria abassegadora del grup Popular i Socialista, i que tinguem una proporció molt diferent.

Els darrers anys, la majoria actual ha impulsat unes polítiques econòmiques i socials que han portat a una situació de crisi humana que ha fet que molta gent deixés de confiar en Europa. Si es manté aquesta majoria, serà molt difícil recuperar aquesta confiança.

Ens arriben noves exigències de retallades per part de les autoritats comunitàries. És decebedora aquesta insistència en les receptes que ens han portat a la situació actual. Nosaltres oposem al pessimisme de la raó, l’optimisme de la voluntat. Som tossuts. Rebel·lar-se i lluitar sempre és necessari i sempre dóna resultats.

Si es revalida la majoria actual, seguirem acarant-nos a les polítiques de la troika. No llençarem la tovallola. Ni nosaltres, ni Siryza a Grècia. Die Linke a Alemanya,... Lluitarem a tota Europa contra aquestes polítiques que apliquen els governs, alguns de forma més complaent o d’altres simplement capitulant.

La rebel·lia no s’acaba el dia 25. Sigui quin sigui el resultat electoral, continuarem plantant cara a les polítiques de la troika.

Amb quins aliats compten per tirar endavant les seves propostes?

És un moment per arribar a la màxima confluència possible. Estem intentant de treballar tots els aliats europeus de la forma més col·lectiva possible. No sempre el partit de referència europea és el mateix però els objectius són comuns i ho intentem potenciar. Estem treballant dins el partit de l’Esquerra Europea de forma molt activa, sobretot últimament en el tema del deute públic.

Alguns grups xenòfobs i d’extrema-dreta defensen propostes com les de l’Esquerra Europea en l’àmbit econòmic i social, i obtenen vots en franges de gent treballadora i humil. Quina importància dóna a l’increment d’aquests grups que auguren els sondejos?

Ens amoïna molt. Hem participat a la presentació pública del Manifest de la Unitat contra el Racisme i el Feixisme i hem adquirit compromisos tant al Parlament europeu com a fora respecte a aquests grups. La situació econòmica és terreny abonat per manipular els sentiments de la gent i que proliferin expressions xenòfobes, populistes, d’extrema-dreta o, fins i tot, purament feixistes, que atien l’odi i conviden a la violència contra determinats col.lectius.

Però també és preocupant l’actitud de partits que no entrarien inicialment dins d’aquestes categories però que estan utilitzant discursos molt semblants. El candidat del PP Santi Fisas, per exemple, ha fet declaracions culpabilitzant els immigrants de la no sortida de la crisi a l’Estat espanyol.

Precisament perquè sembla que la situació econòmica i social és terreny abonat per aquests grups, la lluita contra el feixisme no és només contra les seves expressions polítiques organitzades sinó contra les polítiques de la troika que generen violència econòmica a tota Europa i porten a la gent a caure en aquesta trampa.

Es poden fer les mateixes afirmacions i tenir pràctiques molt allunyades. La nostra pràctica política està a les antípodes de Alba Daurada, a Grècia, o Vox, d’Aleix Vidal Quadras. No tenim res a veure.

Es posa en dubte que els polítics europeus siguin autònoms i que, en el fons, no fan altra cosa que aplicar les directrius que els imposen els grans grups de poder. Pot haver-hi una majoria alternativa al Parlament europeu, d’esquerres, però que no planti cara a aquests poders?

Caldria vèncer resistències de tot tipus. Hem de reivindicar una Europa més democràtica i el paper de la política per sobre de l’economia i les empreses, un camí contrari al que està transitant, en aquests moments. Amb el Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units, que s’està negociant amb un secretisme important, ens trobem que hi ha una nova confiscació de la sobirania popular, posant els grups de poder econòmics al mateix nivell jurídic que els Estats. Al Congrés dels Diputats, el PP, el Partit Socialista, UPyD, CiU... s’han negat a la convocatòria d’un referèndum sobre aquest tema i a fer un debat parlamentari. Hem de fugir d’aquestes pràctiques.

Tothom diu que l’abstenció li preocupa molt, però tampoc no sembla que es faci gran cosa per animar la participació ciutadana.

Si hi ha abstenció és perquè hi ha alguna cosa que no rutlla. El 25 de maig ens hi juguem molt. Són potser les eleccions al Parlament europeu més importants de la nostra història. Ens hi va la pròpia vida, els elements més quotidians que ens permeten fer front a la nostra existència, al nostre dia a dia.

Tots i cada un de nosaltres hi tenim molt a dir. Volem decidir i ho volem decidir tot. Volem decidir sobre quines polítiques s’apliquen a Europa, que ens acaben aterrant a casa. I si no anem a votar, no decidim nosaltres sinó que ens ho tornen a decidir ells. Volem ser protagonistes de la nostra existència i considerem important exercir el dret a vot. Fins i tot, si no es té decidida una opció política, recomano votar en blanc. Però cal anar a votar.

A Catalunya s’havia de fer una campanya diferent a la que es podia fer a Madrid, Londres, París a Berlín?

Aquesta vegada ha tingut unes característiques lleugerament diferents perquè era inevitable que tinguéssim sobre la taula la qüestió del dret a decidir, un element que no ha intervingut a la resta de campanyes. En el nostre cas, és una qüestió que va de la mà de la lluita contra les polítiques austericides. Volem tenir dret a decidir però decidir-ho absolutament tot i volem tenir veu i vot sobre les polítiques que s’apliquen a casa nostra i no només les que afecten el futur que puguem tenir com a poble.

Amb quin resultat estarien satisfets la nit de diumenge?

Des de la nostra perspectiva de treball unitari i tenint en compte el component plebiscitari que atorguem a aquestes eleccions, per nosaltres, el més important és que les opcions que estan en contra de les polítiques de la troika obtinguin bons resultats. Per descomptat, a nosaltres ens agradaria aconseguir bons resultats, però no són una finalitat per ells mateixos. Son una eina per treballar per la gent. Si volem modificar les coses, acabar amb la desafecció, que la gent millori les seves condicions d’existència és imprescindible que el major nombre de forces contràries a les polítiques neoliberals a tot Europa obtinguin el millor resultat possible com a plataforma de treball i de lluita contra aquestes polítiques.