eldiario.es

Menú

CATALUNYA

En què es diferencia una Renda Bàsica d'una Renda Garantida de Ciutadania i per què recolzem aquesta ILP?

- PUBLICIDAD -

Leer versión en castellano

La pitjor crisi en la tràgica història del capitalisme segueix sense donar senyals d'acabar d'immediat. Situació que és utilitzada pels poders establerts per atacar el que queda de l'estat de benestar. És en aquest context tan sumàriament exposat que cal entendre la voluntat dels promotors de la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida de Ciutadania (RGC). L'associació Xarxa Renda Bàsica (XRB) ha estat des de l'inici entre el grup promotor d'aquesta ILP. Davant d'una situació com la que estem vivint, on nous informes (l'últim és l'informe de Foessa) i estudis constaten que creixen l'atur, la pobresa, l'exclusió social i també creix l'atac a les condicions d'existència material per gairebé tota la població no rica o no molt rica, la ILP per una RGC ens sembla una iniciativa excel·lent. Una iniciativa que, al seu torn, ha aconseguit amplis suports de sindicats, partits i associacions per l'esmentada ILP. Això de per si ja és un èxit. I la maquinària ja posada en marxa per aconseguir 50.000 signatures, permetrà arribar a més sectors socials. En moltes xerrades de presentació d'aquesta ILP, als membres de la XRB se'ns ha preguntat o se'ns ha demanat que expliquem les diferències entre la RGC i la renda bàsica. També se'ns pregunta sobre això en demanar-nos aquest article. Vegem en les menys paraules possibles aquestes diferències.

La RGC és un subsidi condicionat. Per rebre'l, tal com exposa la pròpia ILP, s'haurien de complir una sèrie de condicions. Es pot tractar de condicions més o menys generoses, però són condicions. Això suposa uns costos administratius molt alts en proporció al pressupost general del programa condicionat. En canvi, la renda bàsica representa una simplificació administrativa envejable com fins i tot han vingut a reconèixer alguns dels seus crítics. Resulta obvi que aquesta característica de la renda bàsica, l'absència gairebé absoluta de costos administratius, pot ser de vital importància en la perspectiva d'una efectiva racionalització de les polítiques socials i de redistribució de la riquesa.

La RB es garanteix ex-ante; la RGC, en cas de poder tenir-hi accés, ex-post. Aquesta característica converteix la renda bàsica en una mesura essencialment preventiva de l'exclusió. De la RGC, per raons evidents, no se'n pot dir el mateix.

La RB permet eludir les anomenades trampes de la pobresa i de l'atur. Aquestes trampes apareixen pel fet que les quantitats monetàries dels subsidis condicionats, com és el cas de la RGC, no són acumulatives (amb això volem dir que són subsidis complementaris a una renda ja existent i fins a un llindar establert). D'aquí la inexistència d'estímuls molt elevats per acceptar ocupacions que suposin la pèrdua de la RGC. A diferència de la RGC, la renda bàsica no constitueix un sostre, sinó que defineix només un nivell bàsic, a partir del qual les persones poden acumular qualsevol altre ingrés. A més, la renda bàsica podria ser en molts casos un estímul per desenvolupar treballs remunerats, mentre que els subsidis condicionats no només no suposen aquest incentiu sinó que representen tot el contrari.

La renda bàsica, en no estar condicionada, la rebria tota la població, com queda dit. Aquesta característica tan distintiva d'aquesta proposta ha suposat que algunes persones hagin expressat el seu desacord amb que "també la rebin els rics". Si s'entén totalment que tan important és la quantitat de la renda bàsica com la forma de finançar-la (i hi ha més d'una i de dues formes de fer-ho), es pot desfer alguna confusió. Que tothom rebi la renda bàsica no vol dir que tothom hi guanyi. Els rics perden en les propostes de finançament políticament interessants. En el projecte de finançament que va realitzar la XRB per Catalunya l'any 2005, el 60% de la població amb menys renda es beneficiava de la renda bàsica, un 15% quedava aproximadament igual, i el 15% més ric hi perdia. Amb noves dades i en plena crisi, s'està realitzant un estudi d'actualització que permetrà veure quina quantitat de RB és en l'actualitat tècnicament possible (l'any 2005, era de 5.414 euros anuals per a tota la població censada a Catalunya i de 2.707 per els menors de 18 anys). Esperem tenir en breu aquesta actualització.

Una consideració comparativa final. Si bé en condicions de crisi i d'atur massiu com en l'actualitat això queda més afeblit, la renda bàsica permet evitar els danys psicològics i morals vinculats a l'estigmatització social del perceptor d'un subsidi condicionat com és la RGC. El que ha de garantir tota societat és el "primer dret", el de l'existència. Simplement pel fet de pertànyer a la ciutadania (o, si es vol, pel fet de pertànyer al gènere humà), sense raons addicionals. Qualsevol consideració sobre la llibertat de les persones que la desvinculi de l'existència material garantida, pot servir per a multitud de treballs acadèmics i fins per a moltes tesis doctorals, però és com a molt xerrameca sofisticada. Encara que van ser pronunciades fa més de dos segles, les paraules sobre aquesta qüestió de Robespierre segueixen sent de rigorosa actualitat: "Quin és el primer fi de la societat? Mantenir els drets imprescriptibles de l'home. Quin és el primer d'aquests drets? El d'existir. La primera llei social és, doncs, la que assegura a tots els membres de la societat els mitjans d'existir, totes les altres se subordinen a aquesta, la propietat no ha estat instituïda, ni ha estat garantida, sinó per fonamentar aquella llei; és de moment per viure que es tenen propietats. I no és veritat que la propietat pugui mai estar en oposició amb la subsistència dels homes".

La RB no és només una mesura contra la pobresa, és una proposta que pretén ser part integrant d'una diferent configuració política dels mercats. També aquesta proposta vol dotar d'existència material la població per fer possible la llibertat efectiva de tots els membres de la societat. Característica "subversiva" que ha captat perfectament tota la dreta i per això l'ha considerat tan perillosa quan s'ha discutit per dues vegades al parlament del Regne d'Espanya.

Cada vegada és creixent el nombre de persones que perden el que els garantia una existència social més o menys decent. Demanar treball digne per a totes les persones en atur suposa un noble objectiu i seria molt desitjable, però mentre això no arriba i no és previsible que hagi d'arribar en els propers anys, aquestes mateixes persones han de tenir l'existència garantida. Menjar, allotjar-se, vestir-se... són necessitats que s'han de fer cada dia. Aquí cobra tot el sentit aquesta Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida de Ciutadania (cap a una renda bàsica?).

Daniel Raventós és professor de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, ​​membre del Comitè de Redacció de Sin Permiso i president de la Xarxa Renda Bàsica. És membre del comitè científic d'ATTAC. El seu últim llibre és ¿Qué es la Renta Básica? Preguntas (y respuestas) más frecuentes (El Viejo Topo, 2012). Sergi Raventós és treballador social en una fundació de salut mental. És membre del col · lectiu DEMPEUS per la salut pública. Forma part de la comissió promotora de la iniciativa legislativa popular per una Renda Garantida de Ciutadania com a representant de la Xarxa Renda Bàsica.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha