La Plataforma en Defensa de l'Ebre, tots els moviments ecologistes de Catalunya, la majoria de forces polítiques de Catalunya i el govern en funcions de Convergència han denunciat el contingut del nou Plan Hidrológico de la Cuenca del Ebro aprovat pel govern en funcions de l’Estat del PP.
Es denuncia especialment la fixació d’un cabal ecològic al Delta de l'Ebre absolutament insostenible i que posa en greu perill la mateixa pervivència del Delta i la qualitat de les aigües del riu, posant de manifest que aquest cabal ecològic reduït ve motivat per la previsió d'incorporació de centenars de milers de noves hectàrees de regadius aigües amunt de l'Ebre (no sols a l’Aragó, sinó també a Catalunya, en especial a la vessant del Segre, amb intencions clarament especulatives).
Entretant, però, està passant molt més desapercebut que el Govern de Convergència, i ara el de la coalició Convergència-ERC amb suport de la CUP, està a punt d'aprovar el nou Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya 2016-2021 (PGDCFC), el termini d'informació pública del qual va finalitzar coincidint amb les eleccions del 27 de setembre. Aquest nou Pla de Gestió és, per entendre'ns, el 'Pla Hidrològic Català', si bé limitat a les denominades 'Conques internes', amb exclusió de la conca de l’Ebre, la competència de la qual es reserva l’Estat.
En aquest nou 'Pla Hidrològic Català', en l’apartat de balanç de recursos hídrics, i per tal de garantir l'estimació de recursos per les diverses conques internes, sumant tots els usos previstos (domèstic, agrari i ramader, industrial, terciaris,etc.) s’afirma que el sistema Ter-Llobregat (el que abasteix a la Regió metropolitana de Barcelona però que també inclou els abastaments a les comarques gironines) és “deficitari”, ja a l’any 2015. En conseqüència, es diu que el sistema Ter-Llobregat precisa d’una “font complementària” de 2 m3/segon d’aigua, i a mig i llarg termini (2021 a 2045) fixa aquesta “necessitat de font complementària” d'aportació externa d’aigua d'entre 4 i 6 m3/segon.
És a dir, s’afirma que per d'aquí només 5 anys caldria aportar 126 Hm3 d’aigua “externa” cada any (és a dir, no generada en les pròpies conques del Ter i del Llobregat), i que cap al 2045, d'aquí 29 anys, caldria incrementar aquestes “aportacions externes” fins a 189 Hm3 a l’any.
El més sorprenent de tot és que per satisfer aquestes previsions extraordinàries de “demanda” de més aigua pel sistema Ter-Llobregat, el PGDCFC (el Pla Hidrològic Català) proposa “traslladar” al Plan Hidrológico Nacional [de l’Estat espanyol] la determinació d’on hagi de procedir i com s’hagi de “finançar” aquesta “aportació complementària requerida” d’entre 126 i 189 Hm3 d’aigua a l’any.
Per qui no estigui habituat a la terminologia de l'aigua, aclarim que demanar al Plan Hidrológico Nacional que resolgui d’on i com s'han d'aportar aquests enormes cabals d’aigua, vol dir demanar que aquests recursos extres vinguin de les conques externes al districte fluvial de Catalunya (doncs si no ja es farien les previsions per resoldre el problema amb els nostres propis recursos sense necessitat d’acudir al govern de l’Estat espanyol) i la única conca fluvial propera, capaç de subministrar aquest cabal, és la del Ebre.
Per tant, ni més ni menys s'està proposant que el govern de Catalunya promogui davant el govern de l’Estat espanyol que es torni a recuperar el Plan Hidrológico Nacional aprovat l’any 2001 al Congrés dels Diputats, amb els vots favorables del PP i Convergència i Unió (CiU) que casualment preveia exactament un transvasament de 190 Hm3 d’aigua de l’Ebre cap a Barcelona (efectivament, clavats els 189,14 Hm3 que ara reclama el 'nostre' Pla Hidrològic Nacional Català 2016-2021).
Diguem per ser objectius, que en els darrers anys, abans fins i tot de disposar d’aquest nou PGDCFC, l’alternativa que han proposat els governs de CiU ha estat el transvasament del Roine, tal com va demanar formalment i reiteradament el conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila.
Cal dir que aquesta insistent previsió de la necessitat d’aportar recursos externs d’aigua a la regió metropolitana de Barcelona per mitjà d’un gran transvasament de les conques externes (Ebre o Roine) contradiu el que el Pla de Gestió de les Conques internes de Catalunya 2010-2015 havia deixat resolt. Però el govern de Convergència i Unió no va fer cas de les previsions i inversions del pla des que va tornar al poder de la Generalitat el 2011.
En la mateixa memòria i annexes del nou PGDCFC 2016-2021, i en d’altres documents de l’Agència Catalana de l’Aigua, es presenten les dades que expliquen per què ara es volen ressuscitar els transvasaments de l’Ebre o del Roine.
Des del 2011 fins el 2015, i en especial coincidint amb la concessió de la gestió del sistema d’abastament d’aigua Ter-Llobregat a Acciona, s’ha alterat totalment l’ordre de prioritats de les fonts d’aportació de recursos pels consums no agrícoles al sistema Ter-Llobregat, és a dir principalment cap a Barcelona i el seu entorn metropolità, incomplint les previsions del Pla de Gestió de les conques internes de Catalunya 2010-2015.
Així, les dessaladores (plantes ITAM) del Prat de Llobregat -amb capacitat per aportar 60 Hm3 a l'any- i la de Tordera -amb capacitat d’aportar altres 20 Hm3 a l'any- només han aportat entre 13 i 23 Hm3 a l'any, en tant que del Ter s’han extret cabals d’entre 153 i 206 Hm3 cada any i del Llobregat d’entre 155 i 195 Hm3.
Així mateix s’ha descuidat totalment, fins quasi abandonar, la política de recuperació i reutilització per retorn aigües amunt del Llobregat de l’aigua procedent del sistema de depuració terciària (d’alta qualitat) de la planta del Prat, i en canvi s’han continuat mantenint les extraccions d’aigua dels pous de Cornellà (en aquest cas per Agbar), del Besòs i de la Tordera, entre 37 i 39 Hm3 cada any, quan se sap que els aqüífers de la conca del Llobregat estan sobreexplotats i han patit episodis de contaminació.
Tot plegat per afavorir els interessos econòmics de les concessionàries Acciona i Agbar, que prefereixen explotar els recursos d’aigua menys costosos d’obtenir (els superficials dels rius i els seus aqüífers) malgrat tenen aprovades tarifes que cobririen de sobres una major producció d’aigua dessalada o reutilitzada.
No oblidem que aquesta política d’extremar la captació d’aigua dels cabals dels rius Ter i Llobregat i dels seus aqüífers va en detriment de la qualitat de les aigües superficials i sobretot dels cabals ecològics de manteniment.
En aquest sentit, cal denunciar que els successius governs de Convergència i Unió –i el de Convergència en el darrer període- han incomplert sistemàticament el 'Compromís del Ter' tant reclamat pels ajuntaments i entitats civils de les comarques gironines, aprovat pel govern catalanista i d’esquerres de la Generalitat que es comprometia a garantir un cabal de manteniment ordinari de 4,8 m3/s desembassats al Pasteral, superior al que establia la Llei del 1959 que era sols de 3 m3/s, que tampoc s’estava complint.
Aquest compromís suposava reduir el transvasament d’aigua del Ter a la regió metropolitana de Barcelona fins als 115 Hm3/ l’any 2015, quan en realitat, com hem vist, encara s’estan transvasant d’entre 163 a 200 Hm3/any.
En definitiva, si es complissin els plans de gestió, de recuperació, estalvi i eficiència en l'ús de l’aigua així com els plans d’inversió que va deixar dissenyats i aprovats el govern catalanista i d’esquerres en el període 2004-2010, ara no caldria tornar a parlar de transvasaments d’aigua del Ebre o del Roine, cosa que només interessa a les grans empreses d’obra pública.
Per últim, és bo de recordar que l’Agència Catalana de l’Aigua disposa des de 2010 d'informes de valoració econòmica i qualitativa per garantir un increment de fins a 240 Hm3 dels recursos hídrics futurs a la regió metropolitana de Barcelona, uns informes ben fonamentats i documentats que demostren que l’alternativa més econòmica, més segura i que garanteix el manteniment dels cabals ecològics en previsió dels efectes del canvi climàtic, molt més que els transvasaments del Ebre o del Roine, és la que resulta d’una correcta explotació de les dessaladores existents.
S'hi hauria d'afegir una nova planta a Cubelles, que podria aportar fins a 60 Hm3 més a l’any, unida a la recuperació de cabals procedents de sistemes terciaris de depuració, i a la continuació en les polítiques d’estalvi i l’eficiència en la distribució i consum d’aigua, tant per usos domèstics com agrícoles i industrials.
A veure què hi tindrà a dir el nou govern de coalició Convergència-ERC amb el suport de la CUP, i en especial l’actual president de la Generalitat i anterior alcalde de Girona, el M.H. Carles Puigdemont.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
