Amb José Manuel Lara desapareix un dels últims editors de mitjans de comunicació a Espanya. Quan la majoria de grups mediàtics estan en mans de fons d'inversió, creditors o difusos grups de directius, José Manuel Lara tenia el poder i ho exercia en els seus mitjans de comunicació. Hi aplicava la mateixa estratègia que a la seva editorial, Planeta. L'important són les vendes, l'audiència, i per això era editor alhora d'un diaris de dretes com La Razón o de 'La Sexta', amb una programació res conservadora. Després de la mort de Juan Tomás de Salas, Jesús de Polanco i Antonio Asensio, ara, possiblement, desapareix un dels últims vestigis a Espanya de la concepció tradicional dels editors del segle XX.
Durant el segle XX una part de la premsa escrita va aconseguir un binomi virtuós a Occident. Va ser un magnífic negoci i, alhora, va prestar un servei públic a la comunitat. La premsa va ser realment el quart poder i, majoritàriament, va jugar un paper decisiu en la construcció de les democràcies. La figura de l'editor podia encarnar aquesta dualitat, la suma d'un gran poder polític i econòmic i alhora amb vocació de participar en el bé comú. Doncs bé, la suma de crisi que afecten els grans mitjans de comunicació ha trencat el binomi. Ara la pregunta és si encara es manté la voluntat de servei públic. I si encara existeix la figura de l'editor, o per contra, ha desaparegut a mans de fons d'inversors opacs o d'executius que no responen de les seves decisions.
Durant els primers anys de la democràcia alguns mitjans van combinar molt bé els seus objectius de negoci i les seves responsabilitats de servei públic. Després, es va anar imposant l'assoliment de beneficis a qualsevol altra consideració. A poc a poc van anar desapareixent els editors que, independentment de la seva ideologia, respectaven el treball periodístic i el contraposaven al poder polític i financer. En la mesura que els mitjans de comunicació han perdut autonomia financera, han quedat més desemparats davant les pressions ideològiques i econòmiques. Aquesta fragilitat s'ha reforçat arran de la conversió de moltes empreses editores en companyies cotitzades en borsa. Els grans mitjans es converteixen en empreses convencionals en què la prioritat principal passa a ser l'obtenció del major lucre econòmic a curt termini.
En l'era dels editors, aquests podien compartir el poder amb les redaccions. Si existia sintonia entre l'editor i la majoria de la redacció, sorgia un fort poder basat en la coherència del projecte empresarial i periodístic. Tot això ja és història. Avui els grups de comunicació tenen un poder erràtic i en mans de tercers: una fragilitat extraordinària. Ja no fan prou contrapès als poders polítics i econòmics. Ja no tenen la vella capacitat de resistència.
La creació de grups multimèdia va acabar llastant als diaris. Aquest no és el cas de José Manuel Lara. Ell va construir el grup mediàtic a partir dels guanys dels llibres. I va aconseguir convertir en rendible el negoci audiovisual que ha estat ruïnós per a altres empresaris del paper. I la pregunta és si, com en el segle dels editors de premsa, ha aconseguit l'equilibri entre el negoci i el servei a la comunitat. Si observem alguns dels programes de La Sexta, podríem respondre que sí. Si mirem en altres direccions, la resposta es complica. Ara, sense la seva figura, veurem quin rumb pren el seu grup i sabrem si era, realment, un dels últims editors del segle XX.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
