Nicholas Shaxson és un periodista i escriptor nascut a Malaisia que s’ha especialitzat en temes d’economia mundial i política, ha escrit i col·laborat en mitjans de comunicació com el Financial Times, The Economist, Foreign Affairs o la BBC. El 2012, la Internacional Tax Review el va situar entre les cinquanta persones més influents en matèria de fiscalitat internacional. Li acaben d’editar en castellà el llibre “Les illes del tresor. Els paradisos fiscals i els homes que van robar el món”.
En aquest llibre, deixa ben clar que la City de Londres és un dels centres financers més tèrbols i perillosos per la redistribució dels diners entre els col·lectius més necessitats. No sé què pensa Shaxson del referèndum independentista que s’acaba de celebrar a Escòcia. Moltes entitats que apareixen en el seu llibre jugant brut per obtenir el màxim de beneficis a canvi de perjudicar les administracions públiques britàniques estan satisfetes amb el triomf del NO. Van amenaçar en desplaçar la seva seu d’Escòcia a Londres i deixar-hi un buit de desenes de milers de llocs de treball perduts.
L’unionisme estava molt més estès entre la dreta que entre l’esquerra. El 97% dels seguidors del Partit Conservador eren partidaris del NO mentre que fins a un terç dels laboristes preferien el SÍ.
Tradicionalment, els ideals d’esquerres, progressistes, han apostat per l’internacionalisme i la solidaritat entre les persones i els pobles. L’aparició a Catalunya d’un col.lectiu de “Esquerres#SÍSÍ” pretén contradir aquesta tradició. D’alguna forma, podríem dir que és nadar contracorrent. Com ho és la creació del grup “SÚMA+E” que vol atreure cap a l’independentisme persones nascudes fora de Catalunya i que es s’identifiquen com a espanyols.
Si a aquest panorama hi afegim que emocionalment és més atractiu afirmar-se en “allò que és nostre”, sigui la família, la ciutat o la comunitat més propera, que en els vincles amb grups humans i entitats més llunyanes, quasi que sobta la victòria del NO al referèndum escocès.
Vés per on, d’aquest referèndum n’ha sortit vencedora la via que es vol marginar en el debat català: el federalisme.
Un argument dels independentistes catalans per rebatre la solució federal era que no hi havia federalistes a Catalunya i a Espanya. Quan n’han aparegut uns quants, l’argument ha girat cap al poc pes dels federalistes a Espanya per convèncer el govern del PP de les virtuts de la seva proposta. I ara hem descobert que Gran Bretanya, on no semblava que hi hagués gaire passió descentralitzadora, ens passarà la mà per la cara a l’hora de convertir-se en un Estat federal.
Un missatge que Artur Mas i Mariano Rajoy haurien de tenir en compte. Durant la campanya, Nessie, des del fons del seu llac, va jugar amb el bàndol dels partidaris del SI. A l’hora de la veritat, però, se’ns ha fet federalista.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
