El passat 20 de setembre el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de Llei per a la reforma del Codi Penal. És l'enèsima reforma de la Llei més vegades modificada, a cop de populisme punitiu, en la “democràcia” de l'Estat espanyol. Entenem el populisme punitiu com el conjunt de processos de construcció de discursos populars, mediàtics i polítics que enalteixen l'enduriment del Codi Penal conduint a reformes enduridores de la legislació penal que suposen retrocessos en el sistema de drets i llibertats, alhora que donen vots als seus promotors.
L'actual reforma introdueix penes i mesures que fa anys es van aconseguir desterrar del sistema penal de l'Estat espanyol. Les principals en són dues. El Codi Penal introdueix la pena de presó permanent revisable per tot un seguit de delictes greus. El que plantegem aquells que ens oposem a aquesta introducció d'una cadena perpètua adaptada “formalment” als cànons establerts pel Consell d'Europa és que es tracta d'una pena absolutament contrària als principis que haurien d'inspirar el sistema penal, ja que busca apartar indefinidament les persones, en lloc de perseguir la seva reinserció. Així mateix, considerem que és absolutament retrògrad i contrari als drets humans que un Estat es doti del poder de privar de llibertat indefinidament a una persona. A més de la introducció d'aquesta pena, el projecte de Codi Penal de Gallardón introdueix la figura de la llibertat vigilada, que permet que els jutges imposin un període que pot anar des dels 3 als 5 anys -prorrogables- en què les persones, un cop hagin complert la pena, es poden veure sotmeses a una sèrie de mesures de vigilància i control. Mesures com podrien ser la prohibició d'assistir a manifestacions en el cas d'un condemnat per un delicte contra l'ordre públic. Aquesta figura, introduïda en base a criteris inocuitzadors propis d'un sistema penal incapacitador, suposarà una restricció absoluta de drets i llibertats més enllà del compliment d'una pena privativa de llibertat.
Després d'aquesta introducció pretenc centrar-me en quines són les principals modificacions del Codi Penal que suposen una major criminalització de la pobresa i de la protesta, en ple context de crisi i d'auge de la conflictivitat social.
Pel que fa a la pobresa caldria destacar que aquesta reforma elimina les penes de faltes, unes multes que s'imposaven a les conductes més lleus i que no generaven antecedents penals. La major part d'accions que amb el Codi anterior es sancionaven amb falta, ara passaran a ser sancionades amb delictes lleus. Això suposa que en la majoria dels casos les penes-multes seran més elevades, i que a més generaran antecedents penals.
Cal destacar que després d'anys de lluita per aconseguir que l'activitat coneguda com el top manta deixés de ser un delicte, amb el projecte del govern passaria a estar sancionada com un delicte lleu amb una pena d'1 a 6 mesos de pena-multa o de 31 a 60 dies de Treballs en Benefici per a la Comunitat. Aquesta mesura, que suposa desfer un camí recorregut -ja que després d'anys de lluita es va aconseguir despenalitzar l'activitat-comportarà molt probablement que un major nombre de manters torni a les presons per no poder pagar les sancions econòmiques i que les condemnes els generin antecedents penals, fet que afegirà una dificultat enorme al seu procés de regularització i facilitarà al mateix temps la seva expulsió.
Pel que fa als furts, és a dir, a l'activitat de sostreure aliments en un supermercat, una cartera... sense que hi hagi violència ni intimidació, cal subratllar que el govern ha introduït una perillosa clàusula que indica que si el jutge considera, atorgant-li un ampli marge d'arbitrarietat, que la persona és un “professional” podrà ser condemnat a una pena d'1 a 3 anys, sense importar el valor de l'objecte robat. Aquesta clàusula, sens dubte, s'ha introduït com a resultat d'anys de campanyes mediàtiques populistes contra els perillosos carteristes del metro, els perillosos lladres de coure o els perillosos lladres de paper i cartrons, amb les quals s'ha establert una sanció absolutament desproporcionada.
Entrant ja en com afectarà la reforma als que participen en protestes socials, convé ressaltar diversos aspectes. En primer lloc, s'introdueixen dos articles dirigits a sancionar les accions de la PAH i altres moviments socials en entitats bancàries, ja que se sancionarà amb penes-multes als que entrin a entitats privades o públiques i n'alterin funcionament, o als qui no se'n vagin quan arribi l'hora del tancament. D'altra banda, defineix d'una manera més àmplia i arbitrària la conducta d'atemptat a l'autoritat, i eleva desmesuradament les penes de desordres públics en el cas que tinguin lloc en una manifestació, amb penes d'1 a 6 anys. Així mateix, en desaparèixer la falta de desobediència o desordres lleus, aquesta conducta passa a ser també un delicte lleu. Finalment, sanciona aquells que convoquin per internet mobilitzacions en què hi pugui haver actes de violència.
Aquest projecte de reforma del Codi Penal, que en les pròximes setmanes començarà la seva tramitació parlamentària, suposa un greu retrocés per al nostre sistema de drets i llibertats. En aquest article tan sols esmentem algun dels canvis més greus després d'un primer i profund anàlisi durant el qual molts ens estem quedant estupefactes, ja que coneixem les conseqüències que tot això comportarà. Conseqüències que haurien d'analitzar i tenir en compte aquells que en mitjans de comunicació, en tertúlies de bar i en els seus discursos polítics parlen de la presó i del sistema penal basant-se en prejudicis i tòpics absolutament allunyats de la realitat.
En les properes setmanes som moltes les persones i col·lectius que pensem proposar actes i mobilitzacions contra un projecte de Codi Penal propi d'un sistema cada vegada més autoritari que busca mantenir l'status quo i els privilegis de les elits polítiques, financeres i empresarials. Per molt que pretenguin criminalitzar la protesta cada vegada serem més les persones que estarem ocupant entitats públiques i bancs per exigir la dació en pagament o que no privatitzi la sanitat i l'educació, les que seguirem sortint als carrers de manera desobedient davant d'un govern il·legítim i les que seguirem fent ús de les xarxes socials per convocar a la protesta ia la crítica del mal govern.