Els partits catalans, a la caça del vot del PSC per a les europees

Els dirigents d'ERC i del PSC, Oriol Junqueras i Pere Navarro, al Parlament

Una caiguda del 50% en 10 anys, com la que ha patit el PSC des de la seva millor resultat en 2003 fins els últims comicis catalans, deixa un atractiu botí en nombre de vots. El pas pel Govern, primer, i el procés sobiranista després, han desgastat molt les posicions del partit que va arribar a ser el més votat de Catalunya. Però la crisi del Partit del Socialistes no només s'ha deixat sentir en l'àmbit electoral. A més de suports a les urnes, el PSC ha perdut recentment fins al 25% dels membres de la direcció, una xifra que reflecteix la dimensió de la batalla interna.

Junqueras confía en que exdirigentes del PSC formen parte de la lista de ERC a las europeas

Junqueras confía en que exdirigentes del PSC formen parte de la lista de ERC a las europeas

En aquest context, els partits catalans s'han llançat a la caça del vot deixat pel PSC. ERC ha estat la primera formació en moure fitxa, presentant l'exdirigent del PSC Ernest Maragall (germà de l'expresident Pasqual Maragall i exconseller d'Educació amb Montilla) com a número dos de la llista de la formació independentista a les eleccions europees. L'Executiva d'ERC va avalar aquest dilluns la proposta de col·laboració amb Nova Esquerra Catalana (NECat), el partit que lidera Maragall des que va deixar la formació socialista per desavinences relacionades sobretot amb el procés sobiranista.

Oriol Junqueras va deixar entreveure la notícia al matí, quan va assegurar que hi ha "una majoria de regidors, alcaldes i quadres socialistes partidaris de la consulta". També Pere Navarro havia sortit al pas de la indissimulada estratègia republicana, acusand Junqueras d'incórrer en una "mala pràctica política" de voler fitxar exdirigents del seu partit. Però l'opa d'ERC continua. Segons va explicar la formació en un comunicat, aquest acord amb Maragall no es limita a un pacte electoral puntual sinó que pretén sumar consensos entre les organitzacions d'esquerra sobiranista.

Per assegurar-se el suport d'antics membres del PSC, el partit de Junqueras està tractant de confeccionar una llista asèptica, encapçalada per l'independent Josep Maria Terricabras. Després d'ell es reservaria espai per a altres no adscrits i noms propis de l'òrbita socialista, entre els quals sonen, a més del ja confirmat Ernest Maragall, Montserrat Tura o Toni Comín. De fet, aquest últim va presentar al desembre l'associació Socialisme, Catalunya i Llibertat, que agrupa persones vinculades en el passat al PSC i fortament compromeses amb la consulta. El desig d'aconseguir una candidatura més desitjable per a externs explica el rebuig d'ERC a acudir a les eleccions amb els seus històrics socis de l'esquerra independentista basca.

ICV ja va els va convidar a l'assemblea oberta

Iniciativa és un altre dels partits que busquen, des de les seves posicions, competir per l'electorat orfe deixat per PSC. Els ecosocialistes van celebrar fa un mes una assemblea oberta sota el lema Ara és demà, el propòsit de la qual era sumar militants i col·lectius d'esquerres en un pacte electoral. A aquella assemblea van acudir-hi, a més de Maragall, alguns dels diputat díscols del PSC, com Fabián Mohedano o el diputat Joan Ignasi Elena, que es troba a l'espera de la sanció del seu partit per haver trencat la disciplina de vot, a favor de demanar el traspàs a la Generalitat de la competència per convocar la consulta.

El partit de Joan Herrera està centrat en donar el sorpasso al PSC i, en aquesta estratègia, els quadres crítics del partit serien una peça clau. Iniciativa ha mantingut contactes amb els sectors díscols i de l'òrbita socialista. A més dels exdirigents del PSC, la coalició ecosocialista continua treballant en aglutinar altres formacions, amb la mirada posada en organitzacions de la lluita social i sindical o el moviment Procés Constituent. Des d'Esquerra asseguren que es busca més la confluència de bases que de sigles o noms propis.

C's pesca en la tibiesa dels socialistes

El botí perdut pel PSC a la seva frontera sobiranista és gran, però no és menor el deixat des de les postures de l'unionisme. Ciutadans és el tercer partit en competició, amb gran interès per pescar en caladors tradicionalment ocupats pels socialdemòcrates, tal com porta fent des del seu debut el 2006. El líder de la formació, Albert Rivera, va convidar abans de les últimes eleccions del 25N a sumar-se a les seves files als "votants desencantats amb el gir catalanista" del PSC. Diversos excàrrecs del partit van donar llavors suport a Ciutadans, com l'exregidor de Sant Feliu de Llobregat, Xavier Alegre, que va tancar la llista de la formació en els comicis del 25N, o l'exregidor de Terrassa, Juan Jiménez Cárdenas, en plena polèmica amb el PSOE pel dret a decidir que en aquell moment el PSC donava suport. La llista de Rivera va aconseguir acaparar 170.000 vots més que en les anteriors eleccions.

En vista dels bons resultats a les urnes, des de C's van seguir amb l'estratègia d'acusar el PSC de tebiesa, fins al punt d'assegurar que els socialistes són "part del problema català". No obstant això, el gir del partit de Navarro en no donar suport a la consulta sobiranista pactada per al 9N va donar al trast amb les acusacions de Ciutadans. Ara, la formació de Rivera va un pas més enllà i proposa una entesa entre les formacions anti-independència. En un moment en què algunes enquestes els deixen per sobre del PSC i com a tercer partit català, el líder de Ciutadans no descarta un escenari de pactes amb els socialistes i el PP.

Etiquetas
Publicado el
4 de marzo de 2014 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats