La MAT ultima el seu traçat amb l'ocupació forçosa de desenes de terrenys
Una vintena de propietaris de la província de Girona veuran aquests dies com Red Eléctrica Española ocupa sense el seu consentiment alguns dels seus terrenys, perquè hi passi l'anomenada MAT, la línia elèctrica aèria d'alta tensió (400.000 volts) que ha de transportar energia entre les localitats de Setmenat (Barcelona) i Baixàs (França). Són veïns que en la majoria de casos no han donat el seu braç a tòrcer davant les ofertes de Red Eléctrica per expropiar les seves finques. Però no tindran més remei que claudicar davant l'aplicació de la Llei d'Expropiacions Forçoses, de 1956, anunciada ja al BOE per la Delegació del Govern a Catalunya, per la qual l'Administració té dret a ocupar els terrenys i a començar-hi les obres, tot i que encara s'estigui negociant el preu de l'expropiació, atès que es tracta d'un projecte d'utilitat pública.
Aquestes desenes de terrenys encara no expropiats es concentren en el traçat que uneix les subestacions elèctriques de Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema, l'anomenat tram 2 de la MAT, que travessa la província de Girona. És l'últim tram on han començar les obres. No va ser fins a aquest mes de setembre que es van començar a aixecar les primeres torres. Segons fonts de Red Eléctrica Española, ara ja hi ha 80 de les 115 torres dempeus. Amb el tancament d'aquest tram, es donarà per conclosa la línia.
Però falta executar les ocupacions forçoses dels terrenys d'aquesta vintena de propietaris, un procés que es durà a terme el 10 i el 12 de desembre i per al qual ja s'han organitzat diverses mobilitzacions. La Plataforma No a la MAT ha convocat concentracions davant dels ajuntaments de les 14 localitats afectades, just a l'hora concreta en què està previst que s'aixequi l'acta prèvia a l'ocupació. Aquesta acta permetrà a Red Eléctrica accedir als terrenys mentre es negocia encara l'expropiació. De fet, a dia d'avui encara s'estan tancant expropiacions de parcel·les del tram 1 -de Setmenat a Bescanó-, que ja està en funcionament des del juliol del 2011.
Segons xifres de Red Eléctrica, són menys d'un 5% del total els propietaris que encara no han acceptat un preu per traspassar les seves finques a l'Estat -20 de 400, aproximadament-, uns números que avalen la seva gestió, segons l'empresa. Des de la plataforma, però, denuncien que tot i que la majoria propietaris ha acceptat els diners, “cal tenir en compte també com afecta als veïns que tenen una torre al costat, al paisatge, a les granges, al turisme rural...”, en paraules del portaveu Joan Martí.
El projecte de la MAT està previst que entri en funcionament a partir del primer semestre del 2015. El tram de Bescanó a Santa Llogaia haurà costat 45 milions, segons Red Eléctrica, i ha de transportar també les línies de 220 kw entre Vic i Juià i 132 kw entre Juià i Figueres. El seu objectiu és enfortir el proveïment d'energia de Girona i del TAV, cosa que la Plataforma No a la MAT no assegura no entendre, en considerar que el tren ja funciona actualment i que el proveïment es podria aconseguir amb producció local i sostenible.
Quan la línia passa per sobre d'una granja
En el seu moment, la Generalitat es va comprometre a que cap nucli urbà quedés a menys de 250 metres del traçat de la MAT, i que cap habitatge quedés a menys de 100 metres. Però això no passa en el cas d'algunes masies pertanyents, sobretot, al municipi de Viladasens i al veïnat de Fallines. Així ho han admès fins i tot fonts de Red Eléctrica, ue ho qualifiquen d'excepció. En el cas de la família Saus, la línia passa a 130 metres de la seva masia, però gairebé per sobre d'algunes de les granges que tenen en el seu terreny. Els Saus són una de les vint famílies que es resisteix a acceptar l'expropiació. Confien en la via judicial que han emprès.
“Passa a 15 metres de la granja de pollastres”, explica Albert Saus, un dels pagesos que viu a la masia -són dues famílies-. “Hi ha estudis que diuen que pot afectar greument la salut, si hi vius tota la vida tan a prop, encara que Red Eléctrica ho negui”, diu Saus. Aquest veí de Viladasens té por de conseqüències de viure prop del camp electromagnètic, no només pels gairebé 50.000 caps de bestiar de la seva propietat que es podrien veure afectats, sinó perquè fa poc van tenir dos fills bessons. “Ens plantegem marxar, però no és tan fàcil com vendre't un pis; de la masia en vivim molts”, lamenta.
A la masia dels Saus no s'hi instal·larà cap torre, però sí que els passarà el cablejat per sobre, de manera que només veuran expropiades -si el procés judicial no els és favorable- una part de les seves terres, les justes per mantenir accessos de seguretat a la línia, l'anomenat dret de vol. Com els Saus, són tres famílies a Viladasens les que es resisteixen a acceptar l'expropiació, encara que assumeixen que probablement acabi sent forçosa.
