Recordar Tarajal per qüestionar les polítiques migratòries
L'Observatori DESC i Metromuster han presentat un documental aquest dissabte per recordar la mort de 15 persones a la frontera de Ceuta a dos anys dels fets. Tarajal s'ha preestrenat als Cinemes Girona de Barcelona després d'una concentració davant la delegació del govern espanyol. Més d'un centenar de persones han reclamat responsabilitats al govern espanyol, han cridat “no més morts a les fronteres” i les han qualificat d'assassinats, i també han qüestionat radicalment la política migratòria europea amb un crit habitual: “presons, CIEs, batudes i fronteres, així es construeix la riquesa europea”.
“Volíem que aquest cas servís per fer una esmena a la totalitat a la política migratòria”, explica Marc Serra, de l'Observatori DESC, un dels autors del documental. El DESC va optar per treballar les morts de Ceuta des del punt de vista del litigi estratègic, que implica portar un cas concret als tribunals amb l'esperança que serveixi per defensar drets més enllà d'aquest cas. Així, més enllà de recollir els fets, també han parlat amb periodistes, activistes i acadèmics per debatre el funcionament i el paper de les fronteres.
El públic de la sala, ple d'activistes pels drets humans, no s'ha estat de reaccionar sonorament a les declaracions del ministre Jorge Fernández Díaz que recollien els canvis de versió sobre l'actuació de la Guàrdia Civil –primer negant que s'haguessin fet servir bales de goma contra els migrants que nedaven cap a la platja de Ceuta i després admetent el seu ús–, o aplaudir quan l'advocat Gonzalo Boye plantejava que “si diuen que Ceuta i Melilla són Espanya s'ha d'aplicar la legislació espanyola”.
Entre els presents, una activista de Stop Maremortum ha reclamat “no desfocalitzar el que està passant al sud de casa nostra girant la cara cap a l'est”, en referència a les diferències que es fan entre els refugiats de Síria i els migrants subsaharians. Al documental i a la sala hi havia consens en què en tots dos casos es tracta de persones que fugen de situacions molt difícils per buscar-se la vida. A més, tot i això, Xavier Artigas, un dels directors, remarca que aquell 6 de febrer de fa dos anys a la platja de Tarajal també hi havia refugiats. “A Ceuta i a Melilla també hi ha una guerra, contra persones desarmades”, ha afegit una activista de SOS Racisme.
Els col·lectius representats a la presentació del documental lluiten contra el racisme –i en especial el racisme institucional– no només a les fronteres, i des de Tras la Manta s'ha apuntat que “Ceuta sona llunyà, però les fronteres les tenim també aquí, a la Plaça Catalunya o el Passeig de Gràcia, on als manters se'ls impedeix treballar amb el que tenen per guanyar-se la vida”. La frontera, en aquest cas, és només una representació de tot un conjunt de polítiques. Xapo Ortega, el tercer dels autors del documental, ha remarcat que les entitats que treballen a Ceuta asseguren que ens els darrers anys l'exposició mediàtica de la valla ha estat una aposta de les autoritats.
Al final del retrat d'impunitat que mostra la pel·lícula –“quan vam començar el documental pensàvem que no tancarien el cas amb tanta impunitat”, apunta Ortega–, Mercè Duch, de Tanquem els CIE, ha volgut donar un missatge optimista. Ha recordat que quan van morir Samba Martine al CIE d'Aluche o Idrissa Diallo al de la Zona Franca, “el CIE era una realitat molt invisible, i ara en canvi estem a punt de tancar el CIE de la Zona Franca”. Espera que la tragèdia de Tarajal serveixi també, amb molta lluita, per remoure consciències.
