Recentment el Secretari de Defensa nord-americà, Chuck Hagel, deia en unes declaracions que els EUA necessiten actualitzar les seves forces nuclears per mantenir la seva política de dissuasió nuclear. L’actualització fa referència tant als caps nuclears com als dispositius que els transporten o els llancen, és a dir submarins, míssils i avions bombarders. L’oficina pel Pressupost del Congrés dels EUA avaluava que el cost d’aquesta actualització seria de 355.000 milions de dòlars durant els propers 10 anys. Per l'altre part, el Centre d’Estudis de No proliferació, la major ONG dels EUA dedicada a l’estudi de les armes de destrucció massiva, elevava la xifra fins a 1 bilió pels propers 30 anys. Això representa una despesa prevista de 35.000 milions de dòlars a l’any, com a mínim.
El pla de modernització inclou, entre altres accions, la construcció de dotze submarins amb míssils balístics, una nova flota d’avions bombarders de llarg abast i nous míssils balístics intercontinentals. Només l’actualització de les bombes gravitatòries, que són les que es llencen des dels avions bombarders (com les bombes que van arrasar Hiroshima i Nagasaki) podria costar uns 10.000 milions de dòlars.
L’anunci d’aquesta inversió en armament nuclear xoca de ple amb les famoses declaracions fetes a Praga pel president Obama, el 2009, on va dir “Declaro clarament i amb convicció el compromís dels EUA de buscar la pau i la seguretat en un món sense armes nuclears ”. És de remarcar, a més, que el mateix Obama, havia manifestat que es podia revisar la postura nuclear dels EUA i reduir el seu arsenal nuclear en un terç. Això no reduiria la seva capacitat de dissuasió ja que seguiria podent aniquilar la vida humana sobre el planeta diverses vegades.
Aquesta mesura representa un malbaratament de recursos públics ja que, des del punt de vista de la defensa dels EUA, està completament injustificada. A més, no s’adiu amb les declaracions del president Obama, repetides fins a l’avorriment, que desitja un món sense armes nuclears. Aquests diners es podrien utilitzar per millorar el benestar de les persones enlloc de destinar-los a la modernització d’armes de destrucció massiva.
L’any 2009 es va concedir a Barak Obama el Premi Nobel de la Pau. El comitè del Premi justificava la seva elecció “pels seus esforços extraordinaris per enfortir la diplomàcia internacional i la cooperació entre els pobles ” i, afegia, que va donar gran importància a “la visió d'Obama de treballar per un món sense armes nuclears”. És possible que la “visió” mereixés la concessió d’un premi, però està clar que les mesures que ha pres el president Obama respecte l’armament nuclear va en sentit contrari d’aquestes bones intencions. Durant la seva presidència, el pressupost destinat a l’armament nuclear no ha fet més que augmentar any rere any. Potser s’hauria de pensar en retirar-li el premi, atenent a les decisions que ha pres posteriorment.
És lamentable que un premi Nobel de la pau en lloc de treballar per aconseguir un món lliure d’armes nuclears, porti a terme polítiques i inversions que van en sentit contrari. Les inversions destinades a la millora de l’armament nuclear es podrien destinar a la reducció i eliminació de l’armament nuclear. Està clar que la política de la dissuasió, basada en la possessió de grans arsenals, provoca una cursa armamentística: un augment d’inversió en armes d’un estat fa que els estats rivals es consideren més amenaçats i, com a conseqüència, s’armin més. És una espiral creixent, sense fi. Aquesta lògica és absurda i porta a una despesa desmesurada en armament. I no té cap sentit que aquesta política la lideri un premi Nobel de la pau. Un premi Nobel de la pau hauria d’intentar invertir aquesta lògica.
Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.
Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.
Lee más.
