Per la Sala Atrium és molt important que el text teatral tingui contingut, però que alhora tingui un punt de virtuosisme, ja sigui en la posada en escena, en la interpretació o la direcció; Que vagi més enllà del que estem acostumats i que, a més, hi hagi o pugui portar una certa poètica. Només així el teatre es converteix en l’art de sorprendre. Que s’entengui la sorpresa per descoberta inesperada. Es fa fosc i, de sobte, s’encén el llum, o s’obre un teló, o descobrim una escenografia, i tot ens sorprèn. En fi, que el teatre és un cúmul de sorpreses, totes elles encaminades a sorprendre el públic. No és estrany, doncs, que en aquesta cerca constant de l’equip del teatre format per Raimon Molins, Patrícia Mendoza i Mireia Trias vulguin sorprendrens gratament fent un pas endavant. Han passat cinc anys des que obria les portes un 26 de gener de 2011. Ho han volgut celebrar durant tota la temporada fent un repàs als espectacles que més han marcat la seva trajectòria i afronten el repte de la internacionalització: “L'Atrium ha de viure a Europa, ha de ser una sala en versió original, ha de rebre la contaminació de diverses cultures”, assegura Raimon Molins, director de la sala. La internacionalització, que per Molins és “el pas que toca fer”, s’inicia per propostes amb els països nòrdics “per afinitat”.
Així, la mirada internacional d’Atrium comença amb l’estrena d’Oda: Satans Kvinne (Oda: Una dona infernal) -del 10 al 12 de març- del noruec Dag Norgaard, la primera obra sobretitulada que es podrà veure a la sala. Es tracta d’un monòleg basat en la pintora noruega Oda Krohg, representant del modernisme. Krohg va rebre molt poca educació artística formal, però ràpidament va absorbir el coneixement del moviment artístic del que va formar part. Els seus primers anys com a artista són considerats com un exemple de la nova pintura romàntica. Va ser una figura important del moviment anti-cultural els Bohemis de Christiania. En la pintura Interior d'un cafè (1893) de Edvard Munch, apareix envoltada de Engelhart, Jæger, Heiberg, Krohg o Munch. Les males llengues diuen que va mantenir relacions sentimentals amb quatre d'ells (Engelhart, Jæger, Heiberg i Krohg). En el llibre Set amors (1893), Hans Jæger descriu un triangle amorós on ell estava perdudament enamorat de la dona d’un pintor. Es diu que Oda havia estat la inspiració del personatge femení i que el llibre descriu la relació entre Jæager, Oda i Krohg l'estiu i la tardor de 1888.
Oda Krohg era una dona enigmàtica: les seves companyies bohèmies majoritariament masculines la consideraven tant la dona ideal com la dona fatal. Fins i tot, en una explosió verbal provocada per la borratxera i la misogínia, August Strindberg la va titllar de Vampir. Els Bohemis de Christiania van provocar una revolució en el món sufocat de l’art del segle XIX. També van ser partícips d’una revolució política: representàven el somni de canviar el món de cap a peus posant en pràctica les seves idees sobre l’amor lliure i desafiant estrictes normes morals de la societat del moment. La música té una part molt activa en aquest viatge bohemi i és present a l’espectacle en molts moments. La selecció és molt variada, anant des del jazz a interpretacions impressionistes de Debussy i Satie. És part de l’ADN de la història, establint els diferents estats d’ànim, espais i paisatges musicals, representant diferents persones o objectes. L’espectacle té un clar component multicolor inspirat en l’obra de Darío Fo i Franca Rame amb forts tocs de cabaret tradicional berlinès.
La direcció ha anat a càrrec de Jordi Audí que, amb una llarga experiència internacional, és membre fundador de la companyia Heightened Reality a Londres juntament amb Jordi Cortés, Andrew Price i Eva Eklöf. És, justament, l’actriu noruega Eva Eklöf, qui interpreta a la famosa pintora. Vuitanta anys després de la seva mort, aquesta història és tan rellevant avui com ho va ser en aquell temps. La Sala Atrium fa un pas ferm cap a la internacionalització homenatjant a aquesta dona que va lluitar valentament per lliurar-se de convencions i viure de manera vertadera (en el seu art i en les seves emocions). La seva llegenda continua ben viva, generant un debat farcit de rumors i controvèrsia que fins avui persegueixen la seva memòria. És natural que ara intentem separar mite i realitat.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
