Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

El Lliure ens porta de viatges

El gruix d'actors i directors de la temporada, amb Lluís Pasqual al capdavant./Ros Ribas

Toni Polo

“Els actors, abans de començar una representació, s’agafen de les mans i es desitgen bon viatge”, va dir ahir Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure, en la presentació de la programació de la temporada que ve. “Per a ells, cada representació és un viatge. Un viatge que dóna felicitat però també riscos. De fet, els viatges comencen on s’acaben les certeses”. Així doncs, entenem que el Teatre Lliure aposti per un viatge que ens portarà, de la mà d’obres diverses, per l’univers de Shakespeare, per bressols de bon teatre com Nàpols i Buenos Aires i pel camí dels diners (un viatge per l’actualitat i la corrupció, és clar).

El rei Lear és, en paraules de Pasqual, “la catedral del teatre”: “quan es pot fer aquesta obra vol dir que ja es pot fer tot”. Núria Espert serà Lear a les ordres del mateix Pasqual i amb un extens repartiment de luxe. Però hi haurà molt més Shakespeare, variat en tots els sentits: una lectura escènica d’alguns textos d’amor (Love for Shakespeare); Victòria d’Enric V, amb La Kompanyia; la comapnyia anglesa Tod bay an idiot porta a escena una història personal amb el dramaturg de protagonista, My perfect mind; en l’espai ‘Fora d’hores’ torna Sergi López (dirigit per Jorge Picó) amb la lectura dramatitzada Shakespeare a Benicàssim.

Pasqual parla d’un triangle teatral que uneix les ciutats de Nàpols, Barcelona i Buenos Aires. La emigració de Nàpols va arribar a Buenos Aires, on grans noms del teatre català (en l’exili) van deixar petjada, com Margarida Xirgu o Antoni Cunill Cabanellas. Tot plegat fa que el teatre argentí i el napolità ens siguin tan proper. Com a mostra, passaran pel Lliure Daniel Veronese, amb Sonata de otoño; Claudio Tolcachir, amb Emilia, i Santiago Varela, amb El reportaje, un monòleg interpretat per Federico Luppi, en la seva estrena com a actor teatral a Barcelona.

Per la banda napolitana, tindrem des del concert de Lina Sastri, Linapolina, amb cançons tradicionals i textos d’Eduardo de Filippo, fins a Le voci di dentro, de De Filippo, dirigit per Toni Servillo, passant per Dolore sotto chiave, del mateix autor, i Manca solo la domenica, adaptació de Licia Maglietta de la novel·la Pazza è la luna de Silvana Grasso.

El tercer viatge és el dels diners. Un recorregut que ens porta, obligatòriament, per la corrupció. Sergi Belbel ha adaptat Frank V. Opereta d’una banca privada, del suís Friedrich Dürrenmatt, una sàtira sobre els avis dels nostres banquers (està escrita el 1959) però de total i rabiosa actualitat. Jordi Casanovas ha transcrit (sic) el cas Bárcenas en l’obra Ruz-Bárcenas, que dirigirà Alberto San Juan i que, assegura, no és ficció!!! David Espinosa ens presenta un espectacle de gran format, enorme, d’impensable pressupost però... en escala petita. Es tracta de Mi gran obra, on juga amb la falta de diners, amb la precarietat, amb la opulència... També destaca el projecte sorgit del laboratori d’escriptura d’Òpera de Butxaca i Nova Creació (OBNC), Dido Reoladed / Go Aeneas, Go!, una ‘òpera líquida de cambra’ creada per sis creadors a partir del mite de Dido i Enees, sobre una Europa en crisi. També presentaran les seves propostes sobre si estem disposats a fer-ho tot per diners els creadors Nao Albet i Marcel Borràs (Mammón), Iván Morales (Cleòpatra) i Victòria Szpunberg i David Selvas (L’onzena plaga).

El Lliure repescarà alguns dels èxits de la temporada que acaba. Els que se la van perdre, podran veure Un enemic del poble, de Miguel del Arco (que portarà també El misántropo); Els dies feliços, de Belbel amb la impagable Vilarasau; L’encarregat, de Xicu Masó; la proposta infantil Moby Dyck; o Pulmons, que ha repetit a la sala Beckett deixant una llista d’espera de més de mil persones. A més a més, el Lliure obrirà les seves portes a diversos espectacles programats en el Grec que està a punt de començar.

La millor temporada de la història

El Lliure ha trencat rècords, un altre any. La temporada que ara acaba ha estat la millor de la història en tots els aspectes: total d’espectadors, percentatge d’ocupació, total d’abonaments u recaptació total. Els 33 espectacles representats (en un total de 477 funcions) han acollit 108.573 espectadors, 26.906 més que la temporada anterior, el què significa el 72,9% d’ocupació (3,9 punts més que en la 2012-13).

Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Etiquetas
stats