Treballadors i usuaris de l'Hospital Clínic s'uneixen per impedir “una privatització encoberta”

És dimecres. Veïns, treballadors i estudiants s'agrupen en una taula situada al carrer Villarroel, just a l'entrada de l'Hospital Clínic. Hi ha diversos fulls apilats damunt la taula. '15 raons contra el consorci', es llegeix al paper que hi ha al capdamunt. Segons aquest document, “el consorci no serà 100% públic perquè no quedarà sotmès ni a la normativa de contractació pública, ni a la llei sobre control i fiscalització de despeses ni a la llei d'incompatibilitat d'alts càrrecs”. Entre les diferents raons també s'argumenta que aquesta figura jurídica “propiciarà la corrupció” i s'adverteix que s’obre la porta d'entrada a entitats privades permetent el desenvolupament de fins a un 49% d’activitat privada en centres i infraestructures públiques.

Usuaris, treballadors i estudiants de l'Assemblea TancadaClínic recollien aquesta setmana signatures a contrarellotge per recollir el màxim nombre d'al·legacions a la proposta d’acord del Govern que autoritza la constitució del Consorci Hospital Clínic de Barcelona (HCB) i als estatuts annexos. Segons han informat a aquest diari, han recollit més de 4.000 al·legacions. Amb l’entrega d'aquestes, que l’Assemblea presenta avui en una roda de premsa, volen evitar que es tiri endavant el procés administratiu que convertiria l'històric Hospital Clínic de Barcelona -sense forma jurídica des del 2008- en un Consorci.

“Estem en desacord, volem que el Clínic continuï sent públic, els estatuts són similars als del Consorci de Lleida”, explica una veïna de l'Esquerra de l'Eixample a aquest diari. “La majoria dels treballadors ni s'han llegit els estatuts”, es queixa un altre. “La salut ens hi va a tots, només han vingut a fer negoci”, denuncia una estudiant que junt amb ells dos recull signatures per a al·legacions individuals.

Al cap de pocs minuts surten de l'Hospital dues treballadores que s'acosten uniformades per signar el document. “És una privatització encoberta”, diuen. Preguntades per quin ha estat el nivell d'implicació dels treballadors expliquen que “no hi ha hagut cap participació”. “En absolut s'ha tingut en compte als treballadors”, insisteix una d'elles.

Vicenç Ortega, auxiliar sanitari que treballa des de fa gairebé 25 anys a l'hospital i impulsor també del sindicat ‘Lluitem’, assegura a Catalunya Plural que “el Comitè d'empresa va decidir que no era necessari fer sessions informatives als treballadors del centre”. Ortega denuncia que el procés per tirar endavant el Consorci s'ha fet “molt d'amagat i de forma accelerada”. Segons explica hi ha pocs treballadors en relació al gruix de la plantilla que s'hi oposin perquè “molts no en tenen ni idea”.

Fonts del Departament de Salut asseguren a aquest diari que de moment no està previst que s’aturi la constitució del Consorci. Tot i això, expliquen, un cop acabat el termini d’informació pública en què professionals dels centres, de sindicats, entitats i particulars poden presentar al·legacions –que acaba el 26 d’aquest mes- es farà una valoració d’aquestes i s’elaborarà un informe. “Els estatuts del Consorci han sortit a informació pública i, per tant, tothom que vulgui pot presentar al·legacions, que es resoldran oportunament. És un pur i simple tràmit administratiu”, es limiten a dir fonts del Clínic consultades per aquest diari.

De moment, tant la CUP com Ciutadans ja han presentat plec d’al·legacions i segons ha pogut saber aquest diari ERC i ICV també tenen intenció de fer-ho. D’altra banda, fonts del Síndic de Greuges asseguren a Catalunya Plural que estan estudiant el Consorci tot i que encara no han definit en quin tipus de document es traduirà l’estudi.

Des de les diferents entitats i sindicats que s’oposen al Consorci s’espera que, d’alguna manera, el procés administratiu s’aturi, com ha passat amb el controvertit Consorci de Lleida. Durant els vint dies de campanya per presentar al·legacions, la Marea Blanca de Lleida va aconseguir reunir 11.000 firmes de suport i poc després CiU i ERC van acordar paralitzar-lo temporalment.

Set anys sense una forma jurídica

Des de l’1 de gener del 2008, moment en què es fa efectiu el traspàs de les funcions i els serveis de l’Hospital Clínic de Barcelona a la Generalitat, a aquesta li corresponia l’organització de l’establiment i havia de dotar-lo d’una forma jurídica. Per a la gestió de l’Hospital, la Generalitat preveia inicialment la creació d’un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Administració de l’Estat, l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona, però no va arribar mai.

Amb la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, s’autoritza el Govern a iniciar el procés per a dotar l’Hospital Clínic de Barcelona de personalitat jurídica com a consorci. Segons el text de la proposta d’acord presentada ara pel govern es tracta d’un “consorci sanitari de naturalesa pública” i estaria integrat únicament per l’Administració de la Generalitat de Catalunya, a través del Servei Català de la Salut, i per la Universitat de Barcelona. Tot i això, des de l’Assemblea Tancada Clínic consideren que no és 100% públic. A més a més, pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, que també ha presentat al·legacions, “la indefinició jurídica actual no és un argument justificatiu de la voluntat de constitució d'un consorci”.

La polèmica que sobrevola Barnaclínic

Una de les raons per a alguns detractors del Consorci és que amb la creació d’aquest es dóna cobertura legal a Barnaclínic S.A, el braç privat que presta assistència sanitària en el mateix edifici. Vicenç Ortega assegura que amb el Consorci “es blinda i s'amplia l'activitat privada”. Isabel Chacón, la número 7 de la CUP Capgirem Barcelona, hi coincideix i afirma a aquest diari que “no s'ha de permetre l'aprovació de formes jurídiques que permetin legitimar una situació de confusionisme públic-privat”.

Segons un informe elaborat per la Sindicatura de Comptes per desenvolupar la seva activitat, Barnaclínic, SA utilitza 525 m² de l’Hospital i 412 m² de l’edifici de consultes externes, l’ús del qual està restringit per a Barnaclínic, SA a les tardes. Per la cessió d’aquest espai de l’edifici del carrer Rosselló l’Hospital va percebre un lloguer de 135.208,00 €. L’any 2009, l’Hospital Clínic va prestar serveis hospitalaris als pacients de Barnaclínic, SA per 2.796.408,09 €.

Fa unes setmanes el jutjat mercantil número 7 de Barcelona va desestimar la demanda que l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), la patronal del sector sanitari privat, va presentar contra Barnaclínic per ‘competència deslleial’. La sentència, que ACES ja ha anunciat que recorrerà, afirma que la demanda no justifica “els suposats avantatges” que permetrien a Barnaclínic atraure clients en detriment d’altres clíniques.