Arcadi Oliveres, Celestino Sánchez i la independència que ve

Els darrers dies he entrevistat Arcadi Oliveres i Celestino Sánchez. Icaria Editorial ha publicat un llibre basat en una conversa entre ambdós i l’ha titulat “El rescat de la democràcia”. El professor d’Economia i president de “Justícia i Pau”, Arcadi Oliveres, és, juntament amb Teresa Forcades, una de les dues potes sobre les quals s’ha posat en marxa el Procés Constituent, que aspira a construir una Catalunya que faci front a les necessitats fonamentals dels ciutadans, ara marginades per l’agressió contra el sistema del benestar social que patim des de fa uns anys. L’ex-diputat comunista Celestino Sánchez és un dels principals impulsors dels Iaioflautas, un col·lectiu omnipresent en les protestes contra els efectes més intolerables d’aquesta agressió.

A tots dos els he demanat què pensaven del procés cap a la independència que viu Catalunya. A cap dels dos els he vist entusiasmat pel tema. Oliveres considera que Catalunya té dret a la independència per raons històriques, culturals, lingüístiques o de tradició. En canvi, no comparteix la idea que la independència s’ha d’aconseguir per raons econòmiques. “Si sent independents hi sortíssim perdent diners, hauríem de seguir demanant la independència”, diu. Contrasta aquesta visió amb el mantra d’ERC, que suma independentistes a base de dir que Madrid ens roba 16.500 milions d’euros cada any, amb els quals no caldria fer cap retallada.

A Celestino Sánchez el que li preocupa és que tots els ciutadans puguin viure en condicions dignes, sense dependre econòmicament els uns dels altres. Si la independència hi ajuda, assegura que no té cap problema amb apuntar-s’hi. Però no ho veu massa clar. El que té claríssim és que no compartirà mai una manifestació o una cadena humana amb els governants actuals de CiU. “No donaré la mà a qui me la mossega”, afirma. Contrasta aquesta idea amb la d’aquells que creuen que en la lluita independentista ens hi hem de trobar tots, esquerres i dretes, i que, un cop aconseguida la “llibertat”, aleshores ja en parlarem.

Cap dels dos vol aturar les reivindicacions socials a l’espera que la independència, quan arribi, resolgui tots els nostres problemes. Les urgències són aquí, avui. Oliveres i Sánchez es neguen a acceptar que la solució a aquestes urgències no es pot acarar ara. Per això, ambdós estaran a la cadena humana que encerclarà la seu central de La Caixa el proper 11 de setembre, en comptes de formar part de la Via Catalana cap a la Independència que promou l’Assemblea Nacional Catalana des del seu bonic despatx sense rètols del carrer París de Barcelona i CiU i ERC des del govern de Catalunya.