La CUP presenta la web marcabarcelona.cat per assenyalar els responsables de l'actual model de ciutat
Un fil continu des dels plans Porcioles i General Metropolità de 1976 fins a l'actual marca Barcelona de 2014. Així és com veu la CUP el model de ciutat implantat a la capital catalana que, segons denuncien, respon a interessos especulatius de grans empresaris i a la pràctica ha suposat la gentrificació dels barris populars. La CUP de Barcelona ha presentat aquest divendres la web marcabarcelona.cat, en què denuncien “una estratègia discursiva i publicitària integra i transversal a totes les actuacions municipals”, que hauria convertit la ciutat en el que avui és.
Al web, la formació municipalista desplega un mapa on recull fins a una vintena de casos que posen com a exemple de la gestió mercantilista de la ciutat, com el Port i la Vila Olímpica, el Fòrum, els edificis singulars, o l'ordenança de civisme. A més dels casos concrets, la formació municipalista va més enllà en assenyalar els que consideren responsables de la marca Barcelona. Exalcaldes del PSC com Narcís Serra, Pasqual Maragall, Jordi Hereu o Joan Clos, l'actual alcalde de CiU Xavier Trias, l'extinent d'alcalde d'ICV Ricard Gomà, el regidor del PP Alberto Fernández Díaz, o l'extinent d'alcalde d'ERC, Jordi Portabella, entre d'altres, composen la llista de responsables polítics causants d'un model que l'esquerra independentista vol qüestionar.
La campanya llançada per la CUP de Barcelona també denuncia la responsabilitat de l'anomenat “lobby empresarial”. “Cal posar cara als que, malauradament, hem tendit a emmascarar quan els anomenem grans empresaris, grans accionistes o poderosos”, expliquen a la web. Amb aquest objectiu llancen una publicació on apareixen noms de grans empresaris com Josep Lluís Bonet, Salvador Alemany, Emilio Cuatrecasas, Agustí Cordón i fins a 40 directius d'empreses que, segons els cupaires, formen part de Barcelona Global, un grup de pressió que han donat forma a les inversions recollides en Pla d'Actuació Municipal de la legislatura 2011-2015.
El web marcabarcelona.cat es llança en un moment de fortes protesta veïnals a causa de la massificació turística, amb epicentre al barri de la Barceloneta. Des de la CUP consideren que s'ha arribat a “un límit” en el model de la marca Barcelona i que les protestes veïnals que es comencen a estendre per diversos barris de la ciutat són exemple d'això. La formació de l'esquerra independentista analitza que la Barcelona actual és fruit tant d'un model global pel qual s'han desenvolupat la majoria de capitals europees sota paràmetres capitalistes, com d'un context històric que comença amb l'alcalde franquista Josep Maria Porcioles, té el seu punt d'inflexió en els Jocs del 92 i s'estén fins a l'actualitat.
L'esmena a la totalitat a aquest model conegut internacionalment com a “Marca Barcelona” vol anar més enllà de la crítica. La CUP de Barcelona considera que pot aturar-se i anuncien que en breu llançaran un fase més d'aquesta iniciativa en què proposaran models de ciutat. L'esquerra independentista continua apostant per la creació d'una candidatura rupturista que posi en qüestió l'actual model de gestió municipal. Aquest mes realitzaran una jornada conjunta amb Guanyem Barcelona, Procés Constituent i Parlament Ciutadà per debatre sobre el codi ètic que una candidatura d'aquest tipus hauria de contemplar.
