“Les Falles tenen el repte històric de dignificar al màxim la figura de la dona”

El regidor de Cultura Festiva i president de la Junta Central Fallera (JCF), Pere Fuset (Compromís), afronta les seues segones Falles després d’haver superat la crisi generada per les polèmiques normes de protocol per a les falleres majors i la cort, i amb el repte d’avançar envers l’excel·lència que exigeix una festa declarada patrimoni immaterial de la humanitat. Per a fer-ho és imprescindible, entre altres coses, millorar la convivència a la ciutat i, en aquest sentit, hi ha nombroses novetats que es veuran durant els pròxims dies.

Vau tenir alguna mena de dubtes sobre la declaració de la UNESCO o estàveu segurs que s’aconseguiria?

Sí que ens preocupaven alguns aspectes que havien suscitat al·legacions per part de ciutadans de València. L’un estava relacionat amb els materials que s’hi empren, qüestió que treballem a hores d’ara amb projectes d’investigació per a trobar materials nous més sostenibles i potenciar i valorar els materials que s’utilitzen actualment en les falles amb premis nous a la sostenibilitat. I l’altra qüestió que ens podia preocupar era la vinculació artificial que es fa de les festes de les Falles amb els actes taurins a la plaça de bous.

Us heu plantejat negociar amb l’empresa de la plaça de bous una modificació de dates de la fira de Falles o que es canvie el nom del festeig?

No tenim competències respecte d’aquest tema, el que sí que vaig traslladar al diputat de la plaça de bous de la Diputació de València va ser la nostra voluntat de deixar clarament i manifesta que les Falles no tenen res a veure amb aquests actes. El punt més complicat és evitar que coincidisquen pel que fa a les dates o que se’n canvie el nom, però en l’activitat de promoció de les Falles que fem nosaltres i Turisme València evitem que s’hi relacionen.

Potser el tema més polèmic des que dirigeix la Junta Central Fallera va ser el de les normes de protocol de la fallera major de València i la seua cort, què va passar exactament perquè es redactara un document així?

El que és curiós és que aquestes normes que feia dècades que estaven vigents isqueren a la palestra quan faltava una setmana per a la declaració de les Falles com a patrimoni de la humanitat. Això em fa entendre que va ser una operació política orquestrada per part de determinats sectors conservadors de la festa. Només cal llegir el text de reprovació de l’assemblea per a entendre que parlem sectors molt vinculats a la dreta.

Però vostés tenien a la mà canviar el text d’aquestes normes i no ho van fer, per què?

Jo pense que calia canviar aquestes normes; de fet, quan això va esdevenir polèmica ja feia un mes que havia declarat la meua intenció d’anul·lar-les i el que sí que tinc clar és que només els que sabien que aquestes normes existien, perquè les havien redactades, podien activar el botó de detonació en el moment en què els interessara i aquell moment va ser el més inoportú. Em sembla que, per voler desgastar aquesta directiva de la Junta Central Fallera (JCF), es va fer un feble favor a les Falles. A partir d’ací, com he dit, ja s’havia anunciat la revisió d’aquestes normes abans de la polèmica i aquest equip és el que aposta per fer aquest canvi per a evitar aquest llenguatge, a parer meu, bastant inapropiat, com he manifestat diverses vegades.

Quan es va lliurar aquest text a les falleres, no se’n va revisar el contingut per a veure si estava d’acord amb el que volia la directiva?

La Junta Central Fallera és un organisme autònom municipal molt particular, que es nodreix de més d’un centenar de voluntaris sense designació política, enviats per les falles. I no és la meua missió revisar els usos i els costums que fan cadascun d’ells. És cert que no vaig detectar el contingut d’aquesta pràctica fins molt tard, però també és cert que en el moment en què la vaig detectar vaig eixir a la palestra per dir que calia aquesta revisió.

Amb vista a les futures falleres majors i corts d’honor, els donarà un document amb un text diferent, els donarà unes pautes orals o com els facilitarà aquesta informació de protocol?

Encara no sé com actuarem, però em sembla que no cal anar més enllà del que la responsabilitat d’un càrrec com la fallera major o la cort d’honor necessite. En qualsevol cas, si hi ha un reglament nou, pense que ha de servir per a un repte històric que tenim en la festa, que és el de dignificar al màxim la figura de la dona. En aquest sentit em preocupa més el sostre de vidre que té la dona per a accedir a càrrecs com el de presidenta que qüestions relacionades amb la indumentària, però una de les meues apostes decidides és aquesta. No és casualitat que tinga la primera directiva paritària de la història, en què hi ha majoria de dones o que haja optat per mantenidores, per fer visible el paper de la dona en altres àmbits com pot ser la pirotècnia o el periodisme.

En les festes de Vinaròs s’ha obert la possibilitat que puga haver-hi xiquets en la cort d’honor de la reina infantil i, fins i tot, que puga haver-hi un rei infantil, es podria plantejar una cosa semblant ací?

Jo rep centenars de missatges a través de les xarxes socials i últimament un dels que més he rebut ha estat la creació d’una figura com pot ser la del president infantil. No depén, però, ni del president, ni de la directiva. Són els mateixos fallers i falleres els que en el seu reglament, revisat en cada congrés faller, tenen l’oportunitat de fer aquests canvis. És important que els fallers i les falleres prenguen consciència de la manera com articular aquests canvis per a produir-los.

Vosté com a president, però, tampoc no ho pot proposar?

No, tampoc. És el reglament faller i són els representants d’aquest congrés faller els qui ho determinen. Les capacitats del president de la JCF són molt limitades. El reglament faller està aprovat pels mateixos fallers delegats en cada congrés i són aquests articles els que després regeixen la festa. Em sembla que hi ha gent, fins i tot, que encara vol limitar més la capacitat del president de la JCF per a regir la festa i pense que és una cosa que s’ha de tractar sense embuts. Això s’anomena independència de la festa. El que no es pot voler és que la gent em demane responsabilitats a mi per decisions que jo no prenc ni tinc capacitat de canviar.

Sí que està prevista la celebració d’un congrés faller en acabar les Falles, és cert?

Allò que vaig fer va ser anunciar que iniciarem consultes amb els diferents agents sobre la conveniència o no de convocar aquest congrés en passar Falles. Jo pense que ha de ser molt determinant en alguns àmbits i, per tant, hem de generar el màxim consens possible, però em sembla que per factors polítics hi ha gent que va remant en la direcció contrària, en la de la crispació. No és el millor escenari per a un congrés faller en què s’han de tractar grans reptes.

Quins són aquests reptes que pensa que s’han de tractar?

Per a mi un dels reptes ha de ser introduir la professionalització en alguns sectors de la JCF. Actualment es nodreix exclusivament de voluntaris. Em sembla que cal fer una aposta decidida per una equiparació real de la dona en la festa, perquè hi ha sostres, encara que només siguen de vidre. La implicació dels joves en la festa em sembla que també és un altre repte. Després decidir d’alguna manera flexibilitzar l’estructura perquè els canvis es puguen dur a terme sense la necessitat d’haver de passar per un congrés, perquè de vegades es distancien dècades els uns dels altres.

Es parlava també de tractar una possible separació entre la JCF i l’Ajuntament.

Ho han de tractar els participants en el congrés faller. Han de decidir-ho i per això aquest debat ha d’arribar als casals, hi ha més de 100.000 fallers; per tant, cal anar amb molt de compte a l’hora de parlar per boca de tots ells. És una possibilitat real i sembla que determinats sectors, aprofitant la conjuntura política, van adoptant posicions per a traure les falles de l’Ajuntament. Em sembla respectable, però cal assumir les conseqüències.

Si es produïra una separació efectiva, com es gestionarien aspectes com les subvencions?

Mitjançant acords puntuals, mitjançant conveni, en què miraríem què és el que cobreix cada un i què és el que no cobreix. Com amb qualsevol altra entitat privada. Les falles serien entitats privades amb moltíssim pes en la nostra societat, teixit associatiu, amb el qual es podria arribar a acords de col·laboració.

Què opina vosté sobre aquesta possibilitat?

Jo pense que la coresponsabilitat, si és assumida amb respecte per totes les parts és una bona opció. El que no entenc és que hi haja una politització de la festa o, parlant clar, que per a voler fer oposició al tripartit es crispe i es tense com alguna gent fa en l’àmbit de la festa. Em sembla que separar és bo, però hi ha moltes maneres de fer-ho. Es pot fer des del respecte i la col·laboració mútua o simplement des d’una independència.

Centrant-nos en el que seran aquestes Falles, el ban continua avançant en la línia de mirar de tallar determinats excessos que hi ha hagut en el passat quant a ocupació dels carrers amb mercats ambulants i llocs de menjars.

La festa és un motor social, cultural i econòmic de primer ordre i que, com a tal, sempre genera molèsties i les continuarà generant, però el conjunt de la societat valenciana ha d’entendre que és molt més la part positiva que la negativa. Però em sembla que també el mateix col·lectiu faller ha de fer una reflexió i veure per què la imatge de la nostra festa ha empitjorat en els últims anys. Això demana una sèrie de mesures que pense que no s’havien pres abans, precisament per a evitar possibles conflictes. Jo m’estime més actuar amb un poquet de valentia i diàleg i d’ací vénen les qüestions com les que hem aprovat enguany, com la redefinició dels models de mercadet o el tema dels llocs de menjar ambulant en caravanes.

Hi haurà prou dotació policial per a controlar tot això, i també l’ús indiscriminat de coets fora de les zones habilitades?

No és un tema de la meua competència, però jo ho vull. També entenc que en una festa com les Falles és impossible posar un policia cada 10 metres i amb centenars de milers de persones al carrer la màxima és apel·lar a la responsabilitat dels ciutadans. L’any passat vam trobar en el programa de festes una sèrie de recomanacions a tots els agents de la festa i pense que es tracta de fer aquesta pedagogia per a fomentar la convivència.

Veurem algun acte nou?

Hi haurà moltes novetats pel que fa a pirotècnia. L’any passat ja vam donar molta importància a la plantà amb un espectacle propi i enguany veurem la plantà de la falla municipal al tomb com a gran novetat. També volem treballar la cavalcada del ninot i consolidar la cavalcada del patrimoni, que volem que siga una oportunitat per a mostrar manifestacions festives d’arreu del món coincidint amb les Falles.

Teniu alguna estimació d’afluència de gent enguany que les festes coincideixen el cap de setmana?

No, el que sí que sabem és que la coincidència amb el cap de setmana, el fet que el 20 de març siga festiu a Madrid i la declaració de la UNESCO faran que enguany siga un molt bon any quant a visitants. També cal recordar que hem traslladat un festiu al 17 de març, de manera que també els ciutadans de València puguen gaudir d’un dia festiu més. Això demana més seguretat, més control i comportarà un reforç.

De segur que sorgirà el debat del canvi de data de la cremà a un dilluns, de manera que la festa sempre caiga el cap de setmana, pensen estudiar aquesta opció o, almenys, obrir el debat?

No, no entra dins dels meus plans consultar-ho. De totes maneres, l’any que ve servirà com a més bon exemple, ja que la cremà caurà dilluns, tal com es reclamava. Jo pense que aquest debat es va enfocar molt malament al seu moment tant políticament com socialment i les falles es van manifestar majoritàriament en contra del canvi. Em sembla que no es va explicar els beneficis que pot tenir per al conjunt de la ciutadania el fet que tant els que hi participem com a fallers com els que no ho fan, no treballen els dies que hi ha festa al carrer.

I es plantegen la possibilitat de mantenir la celebració de Sant Vicent sempre diumenge per a fer servir aquest festiu per Falles, com s’ha fet enguany?

Jo pense que seria positiu estudiar-ho i valorar-ho. El Corpus va passar d’un dijous a un diumenge i guanya auge cada any. La festa de la Mare de Déu dels Desamparats va passar del 8 de maig al segon diumenge de maig i ha guanyat. Pense que l’Església podria plantejar-se també traslladar els seus actes festius de Sant Vicent Màrtir a diumenge, de manera que fins i tot gent de fora de la ciutat de València poguera participar en aquests actes. Si d’aquesta manera poguérem disposar d’un festiu més per a deixar-lo per Falles, pense que tots podríem eixir guanyant.

Com han tractat enguany el polèmic tema de la il·luminació que posen les falles Cuba-Literat Azorín i Sueca-Literat Azorín?

Nosaltres enguany, igual que amb els envelats, hem reduït els temps de muntatge. L’any passat vam treballar amb aquestes falles per demanar que planificaren les faenes perquè tingueren com menys incidència millor i em consta que la voluntat de les falles de Russafa és positiva i que sempre estan consensuant amb les plataformes de veïns. Sempre pot haver-hi versos lliures que vulguen crear polèmica, jo demane a les falles que no abusen i a la resta de la ciutadania que siguen comprensius.

El pressupost municipal ha anat pujant aquests anys, estudiaran un increment de la subvenció del 25% al monument?

Vam fer una mesa de negociació amb els agents fallers i vam arribar a un acord de mantenir aquesta ajuda en el 25% i reduir una mica la d’il·luminació per a poder augmentar la de bandes de música, que fins ara no tenia subvenció. L’any passat ja en vam donar 30.000 euros i enguany pujarà fins als 80.000 euros, que es repartiran entre les falles. M’agradaria al llarg de la legislatura introduir ajudes a altres elements com la pirotècnia.

Quant a les revetles, continuaran fomentant la cooperació entre comissions com a fórmula per a reduir molèsties?

Sí, l’any passat vam llançar el programa pioner ‘Germanor’ per potenciar que diverses falles es pogueren ajuntar per a fer la revetla de Sant Joan, de manera que augmentara la qualitat de l’espectacle i es reduïren les molèsties. Les falles participants, encara que en van ser poques, estan satisfetes amb l’experiència. Per tant, pensem que és una cosa que cal analitzar i que tractarem de potenciar, primerament, per Sant Joan, i després, si fóra possible, també per Falles.

El PP sempre li critica un ús excessiu dels contractes menors.

Una de les coses de què estic més orgullós és de la regularització de moltes coses que abans eren irregulars en la JCF. Enguany hem fet coses com tancar un compte en B en què es feien ingressos i pagaments fora de tot control fiscal. Nosaltres treballem amb contractes menors, perquè, si un ram de flors val 100 euros, no hi pagarem 18.000 euros. D’altra banda, és l’única manera d’evitar fer un concurs que retardaria els terminis fins a quatre o cinc mesos. Treballem amb total transparència. És la primera vegada, per exemple, que es publiquen els pressupostos de la JCF en la pàgina web i l’oposició té accés a tots els documents que ha demanat en temps i forma sense cap mena d’obstacle. Sempre treballem dins de la llei i qui pense el contrari, hauria de denunciar-ho en els tribunals.