“La meua dona va evitar que em pegara un tir, el suïcidi és la causa principal de mort entre agents policials”

“Vaig tenir un enfrontament armat feroç amb quatre individus que van assaltar ma casa una nit que estava amb la meua dona; després d’aquesta brutal experiència per a la qual ningú ens prepara i després de rebre una denúncia per la qual em demanen 20 anys de presó i 300.000 euros, vaig patir un episodi de pèrdua de consciència que em va portar a agafar la meua pistola, posar-me- la al coll i disparar; no va passar res perquè estava el fiador posat i perquè la meua dona em va veure i va venir amb molt de compte a retirar-me- la de la mà”.

Aquest és l’esgarrifós testimoni de Casimiro Villegas, policia local de Sevilla i principal impulsor de la Plataforma ZERO Suïcidi Policial, que ha participat aquest dilluns a València en la ‘Primera Jornada per a la Prevenció del Suïcidi en l’Àmbit Policial’ organitzada conjuntament per l’Associació Unificada de Guàrdies Civils, el Sindicat Unificat de Policia i la secció sindical de Comissions Obreres de la Policia Local de València.

Villegas ha alertat que, per desgràcia, el seu cas no és aïllat, ja que els suïcidis són “la causa principal de mort entre els agents policials a Espanya”. Segons ha explicat, després de l’episodi que va patir al final del 2012, va començar a indagar amb companys: “Vam detectar casos de col·legues morts víctimes de suïcidis entre els anys 2013 i 2014 i vam començar a crear un grup per a coordinar-nos i analitzar cada

cas a tot Espanya“.

Fruit d’aquest treball, van compatibilitzar l’any passat 46 suïcidis a tot Espanya, 22 dels quals d’agents de la Guàrdia Civil, 14 de la Policia Nacional, 8 de la Local i dos entre les autonòmiques, en concret de dos Mossos. Sobre això, Villegas ha lamentat el mur informatiu que han trobat entre els cossos autonòmics.

Per comunitats autònomes, la majoria dels suïcidis es van produir a Andalusia amb 10 casos, seguida de Madrid (7), Catalunya (6), les Canàries (5), Galícia (4) i la Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa, on es van registrar tres casos en cada una.

La resta dels casos estan distribuïts en les altres comunitats, excepte a Ceuta, Melilla i les Balears, on no es van registrar casos.

En el primer trimestre d’enguany, s’han comptabilitzat 12 suïcidis més, sis en la Guàrdia Civil, quatre en la Policia Nacional i dos en la Local, la qual cosa suposa un cas més respecte del mateix període del 2017, en concret en el cos Nacional.

Pel que fa als mètodes més habituals per a executar els suïcidis, dels 46 casos registrats l’any passat, el 71% ho van fer amb la seua pròpia arma, el 16% es van precipitar mitjançant algun vehicle, el 7% es van penjar, un 3% van usar fàrmacs amb alcohol i un altre 3% es van causar un atropellament, per exemple, a les vies d’un tren.

Segons Villegas, una altra dada preocupant és que hi ha més del doble de casos de suïcidis entre agents policials que entre la població general. Així, tenint en compte que el 2017 es van llevar la vida 3.650 persones sobre una població de 47 milions d’espanyols, en relació a 235.100 agents de l’autoritat s’haurien d’haver produït 18,3 suïcidis. No obstant això, n’hiva haver 46.

Per a l’impulsor de la Plataforma, “estem davant d’un problema molt greu que fins ara ha estat tabú i per al qual no se’ns prepara, perquè aquesta professió és d’un perill extrem i cal posar mitjans en forma d’atenció psicològica especialitzada com està fent-se amb bons resultats als Estats Units o més recentment a Itàlia”.

Segons Villegas, després d’una situació traumàtica com la que va viure, agreujada per la “maçada” del litigi judicial, comencen a produir-se una pèrdua de control de l’estrés: “Quan es desboca i es cronifica es creen desajustos psicològics i fisiològics en la salut del policia”.

La fase següent és el desenvolupament d’aquest estrés que es mostra amb atacs d’ansietat (dolor de pit, ira interna, insomni, taquicàrdia) i això desemboca “en angoixa, sensació d’ofec, tremolors, malsons recurrents i indiferència”.

Finalment, “el procés acaba amb una depressió en l’àmbit laboral i familiar que porta a la despersonalització i l’autoabandó, la qual cosa comença a dur a idees suïcides que a la mínima situació o mala notícia puden ser detonants per a la seua execució si no es detecta aquesta situació i s’hi posa remei a temps”.

Nous protocols de prevenció

Un altre dels ponents de la jornada ha estat Fernando Pérez Pacho, psicòleg clínic

especialitzat en policies, que ha analitzat les causes dels suïcidis.

Pérez ha advertit sobre això que hi ha factors de risc: “als de la població general, que solen ser, per exemple, emocionals, econòmics o de salut mental, se sumen els de la tasca policial, que poden ser els torns que t’impedeixen conciliar la vida familiar i laboral, poc reconeixement en el treball, estar sotmés constantment a situacions de molt d’estrés, com ara veure gent morta per accidents, veure xiquets víctimes d’abusos; tot això pot portar a poc a poc el policia a tenir aqueixa idea suïcidi, però no n’hi ha una causa única, cada cas de suïcidis ens conta una cosa distinta, perquè cada persona és diferent”.

Segons ha explicat, hi ha una sèrie de mites relacionats amb el suïcidi que no són reals: “per exemple, això que es diu que el que ho diu no ho fa és mentida, huit de cada deu dels que ho adverteixen es lleven la vida”.

Així, el psicòleg ha reclamat la necessitat de “protocols que aconseguisquen la detecció de possibles casos des de la base, i no sols detectar-los, sinó posar-hi solucions”.

En aquest sentit, ha afirmat que “actualment hi ha protocols, però d’una manera dispersa, per exemple, en la Guàrdia Civil en tenen un i ara estan generant-ne altres en la Direcció General de Policia, quan l’ideal seria poder confluir un protocol genèric per a totes els policies”.

Sobre els recursos necessaris per a fer front a aquesta situació, ha comentat que “primer de tot caldria assegurar una assistència adequada al nivell psicològic i mèdic dels policies en risc, que a més haurien de tenir una baixa psicològica que no els supose un problema econòmic, ja que molts no diuen res i continuen aguantant estant malament emocionalment perquè els suposa una minva d’ingressos”.

A més, ha afegit que “el tractament ha de ser extern, que no tinga res a veure els

professionals amb el cos del pacient, perquè tinga la sensació d’intimitat en els seus comentaris“.

Ribó dóna suport a la jornada

L’alcalde de València, Joan Ribó, ha dit aquest dilluns que els poders públics no han d’amagar-se, sinó afrontar i contribuir a prevenir un problema com el del suïcidi en l’àmbit policial, que és la primera causa de mort entre els cossos i forces de seguretat.

Ribó ha participat en l’obertura de la jornada organitzada: “estem davant d’un problema seriós, el del suïcidi en els cossos i forces de seguretat. Un problema que no s’ha d’amagar, sinó que s’ha d’afrontar i dur a terme una política preventiva”.

Per a l’alcalde, “és possible buscar les causes i és possible treballar conjuntament, com ja està fent-se des de la Plataforma Suïcidi ZERO per a buscar i trobar el camí per a evitar aqueixos suïcidis amb psicòlegs, amb psiquiatres, amb especialistes en prevenció de riscos laborals”.