‘Honoris causa’ de la universitat de l’arquebisbe Cañizares al cardenal que lidera l’oposició ultraconservadora al papa Francesc

El líder de la dissidència contra el papa Francesc, el cardenal guineà Robert Sarah, ha rebut un calorós reconeixement dels seus aliats en el marc de les lluites vaticanes: l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, i els principals dirigents de Vox. La Universitat Catòlica de València, de la qual Cañizares és gran canceller, ha investit com a doctor honoris causa el cardenal Sarah en un acte a què no van faltar el líder valencià de Vox, José María Llanos, i el portaveu de la formació ultra a l’Ajuntament de València. El discurs ultraconservador del cardenal originari de Guinea Conakry ha enllepolit els principals representants ultraconservadors valencians. 

El cardenal Cañizares es va referir a Sarah com un “humil i savi pastor”, que coneix “l’amargor de la persecució i del goig del testimoniatge lliure de la fe de l’Església en Jesús, la seua pedra angular, presidida per Pere i els seus successors, la paraula dels quals no està encadenada”. El papa Francesc va expulsar Sarah de la cúria vaticana en plena contraofensiva cap a la dissidència ultraconservadora, convertint-lo en un símbol per a l’extrema dreta, des de Mateo Salvini a Itàlia fins a Donald Trump als Estats Units. “Hem d’estar agraïts al papa Francesc per haver-lo situat al capdavant de la congregació responsable de la litúrgia de l’Església”, va dir Cañizares en el típic to de críptica diplomàcia vaticana en referència a la bacada assestada pel sant pare a l’homenatjat.

L’arquebisbe de València també es va referir a l’“extraordinària lucidesa” de Sarah per a “elaborar un diagnòstic real del món modern i de l’Església que, lluny de ser pessimista, porta a un nou ardor apostòlic, no s’entreté a oferir solucions humanes”. El cardenal, en plena sinergia amb els seus aliats valencians, va recordar que precisament va ser Cañizares a qui va succeir com a Prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.

El nou doctor honoris causa de la Universitat Catòlica de València no va sorprendre ningú amb un discurs centrat en la denúncia del dret a l’avortament i, concretament, de les mesures contra la fustigació a les dones que acudeixen a clíniques per a la interrupció de l’embaràs. “Ningú s’oposaria al fet que a una dona embarassada se li oferisca ajuda material, però si aquesta ajuda fa explícit el convenciment de la dignitat inviolable de la vida que acull en el seu si, llavors aquest acte de caritat es veu rebutjat i perseguit pel món”, va denunciar Sarah. “I no falten, fins i tot entre els que es diuen cristians, els que exigeixen que es renuncie a aquesta mena d’accions”, va deixar anar en clau interna.

L’eutanàsia tampoc va faltar a la cita. El rector de la Universitat Catòlica de València, José Manuel Pagán, va denunciar l’“imperi de la majoria”, que pot ser “manipulada i enganyada” i fins i tot amb el “suport de la majoria” arribar a “cometre les atrocitats més grans”. “Quan l’eutanàsia avança a Espanya i Europa reconeix el dret a matar, aquest acte vol ser una crida al fet que no ens preocupe anar contracorrent, que no ens pese ser minoria, com els primers cristians”, va assegurar Pagán. 

Mentrestant, el nunci apostòlic a Espanya, monsenyor Bernardito Auza, màxim representant diplomàtic de la Santa Seu, va afirmar amb un deix de diplomàcia vaticana que Sarah ha rebut un “reconeixement merescut”. “Tot doctorand defensa la seua tesi”, va dir el diplomàtic.

L’acte va comptar amb una àmplia representació dels dirigents valencians de Vox. El portaveu de la formació ultra a l’Ajuntament de València, José Gosálbez, es referia a Sarah com “tot un referent de l’Església catòlica”. Gosálbez hi va estar acompanyat pel portaveu adjunt de Vox en les Corts Valencianes José María Llanos, la diputada autonòmica Miriam Turiel i la diputada en el Congrés per Àvila Georgina Trías. “Un exemple de fe, i amb una ploma excepcional”, va dir Llanos sobre el cardenal Robert Sarah. 

L’Opus Dei valencià s’engul Aragó

L’Opus Dei ha reorganitzat parcialment les seues circumscripcions a Espanya. En la reconfiguració decidida per monsenyor Fernando Ocáriz, prelat a Espanya de l’Opus Dei, l’Obra a València s’engul la de Saragossa, i conforma així la nova delegació d’Aragó i Llevant, amb seu al cap i casal. D’altra banda, Barcelona guanya encara més pes en l’estructura de l’Opus Dei, ja que incorpora Torreciudad, el gran santuari situat a la comarca de Ribargorça de l’Alt Aragó a la província d’Osca. 

L’Opus Dei ha mantingut una intensa relació amb València. Camí, el llibre escrit pel fundador José María Escrivá de Balaguer es va editar per primera vegada al setembre del 1939, pocs mesos després de l’ocupació de la ciutat per les tropes franquistes, en Gráficas Turia (en el número 12 del carrer del Pintor Salvador Abril del barri de Russafa). Alguns dels primers membre de l’Obra van ser captats en el Col·legi Major Sant Joan de Ribera de Burjassot. A més, el primer local llogat que va tindre l’Opus Dei estava situat en un entresol del número 9 del carrer de Samaniego, que després es va traslladar al número 16 de la mateixa via. Allí, a pocs metres de la Prefectura Superior de Policia, escenari de la terrible repressió de postguerra, va pernoctar Escrivá de Balaguer.