El pacte valencià contra la violència de gènere assenyala en l’exposició de motius que. per aconseguir-ne l’erradicació, es requereix “un canvi de paradigma cultural que ha d’anar acompanyat d’una transformació socioeconòmica que permeta tant el canvi d’estil de vida com la independència econòmica de les dones per a garantir la seua autonomia personal”. És a dir, anar cap al que es coneix com un model d’economia feminista.

L’economia feminista s’enquadra en l’economia del bé comú, que busca ampliar el benestar de les persones –individualment i com a societat– en compte de perseguir l’augment de beneficis del capital. El model busca un sistema que cuide la seua població, tenint en compte el treball reproductiu i les atencions relacionades amb la sostenibilitat de la vida que encara duen a terme majoritàriament les dones; un model més humà. Per a fer-ho, els teòrics consideren que és imprescindible incorporar les relacions de gènere com una variable rellevant respecte al funcionament esbiaixat i les desigualtats de la situació econòmica.

Malgrat que la bretxa salarial va començar a debatre’s al començament del segle XX (n’hi ha constància entre els anys 1918 i 1936 en països anglosaxons) i va tornar amb força en els setanta, amb les dones plenament incorporades al mercat laboral, fins fa un parell d’anys no s’havia incorporat la perspectiva a una forma de Govern a la Comunitat Valenciana. Per a aplicar aquest model, al juny del 2017, la Universitat de València va crear la Càtedra d’Economia Feminista juntament amb la Conselleria d’Economia Sostenible, amb l’objectiu d’incorporar la perspectiva de gènere en els estudis, les anàlisis i l’aplicació de l’economia.

En la pràctica, aquestes accions es visibilitzen en l’ocupació pública, motor principal d’aquest sistema. Escoles infantils, ajuda domèstica a persones dependents, plans d’inclusió i igualtat de gènere o reconeixement dels treballs d’atencions com a aptituds professionals. A més, el pacte inclou treballar amb empreses en clàusules i programes d’igualtat per evitar, com a mínim, la bretxa salarial i buscar uns horaris més flexibles i conciliadors.

Segons les dades del Govern valencià, la Conselleria d’Igualtat ha creat aquesta legislatura 5.860 llocs de treball relacionats amb les atencions, mentre que en Educació l’ampliació de les escoles infantils com a servei gratuït ha servit per a contractar de milers de professors, la majoria dones. En aquests llocs s’inclouen auxiliars d’infermeria, personal d’atenció a persones amb diversitat funcional, atenció a dones víctimes de violència de gènere, treballadors socials o personal per a residències, entre altres professions feminitzades.

“Tot el que és cuidar la gent és política feminista”, explica el secretari autonòmic d’Inclusió i responsable de l’Agència Valenciana d’Igualtat, Alberto Ibáñez. En matèria de formació i reconeixement, el Servef (ara Labora) treballa amb les entitats vinculades a la joventut per certificar professionalment tasques de voluntariat i les aptituds que es desenvolupen. “Busquem prestigiar actituds que no s’han reconegut pel fet d’estar vinculades a les dones o al femení com són els treballs d’atencions”, explica el responsable de l’Agència. L’objectiu, continua, és fer camí “cap a una societa que cuida persones”, un tipus d’ocupació ben remunerada, sense especulació i difícilment deslocalitzable. Aquest organisme també col·labora amb l’Institut de la Joventut en el desenvolupament d’una eina que reconeix habilitats com el treball en equip, l’empatia, l’oratòria o l’educació en valors per a persones que hagen col·laborat en projectes de voluntariat, per a millorar l’ocupabilitat dels joves. “L’important no és només que una persona sàpia treballar bé i el seu ofici, sinó sumar-hi la seua manera de relacionar-se”, afig el secretari autonòmic.

Ibáñez remet al pla de transformació del model econòmic aprovat el 2016 pel Govern valencià –el ‘document d’Elx ‘–, en què estableix com a prioritari anar cap a “un model econòmic de rostre humà” i reconeix que “les transferències socials no són productives en el mateix sentit que la inversió en infraestructures, però són part essencial per a un territori que busca la millora en la redistribució de la renda i l’equitat social”.

El document inclou un apartat sobre igualtat social com a estratègia transversal, on advoca per “un sistema ‘de cuidar-nos”, que ha de basar-se en serveis públics universals de qualitat; “un sistema que professionalitze l’atenció i la cura de les persones, perquè ningú haja de renunciar a la seua vida laboral, majoritàriament dones, i que permeta treballar el temps i els afectes”. L’estratègia posa com a exemple mesures com el permís igual i intransferible per naixement i adopció i una xarxa d’educació pública gratuïta de 0 a 3 anys. Al febrer de l’any passat, sobre les bases del document subscrit a Elx, l’executiu valencià va presentar un pla a deu anys per a guanyar en productivitat, reconeixent l’economia d’atencions.