Una vida més tranquil·la per a una vida més sostenible: “La falta de temps està en la base de comportaments insostenibles”

Al maig del 2018 es va tornar viral la imatge d’una ceba plastificada sobre una safata de poliestiré amb l’etiqueta d’un supermercat. El mateix absurd, fruites amb protecció natural doblement protegides per capes de plàstic, s’ha denunciat en xarxes socials amb plàtans, taronges i altres fruites amb pell o corfa. L’excés d’embalatge que es produeix en alguns supermercats per estalviar uns segons a pesar la fruita o en els enviaments a domicili se sustenta en la falta de temps del consumidor, segons explicava dijous l’ambientòleg Andreu Escrivà en la comissió d’usos del temps de les Corts Valencianes.

Amb l’exemple de la ceba, l’expert, també doctor en biodiversitat i autor d’uns quants llibres sobre canvi climàtic, expressava en la cambra que “la falta de temps està en la base de comportaments insostenibles”, molts dels quals associats al transport o a les compres. L’esquema clàssic de 8 hores per a dormir, 8 per a treballar i 8 per a la resta d’activitats ha caducat, valorava Escrivà, que assenyala que la faena i el desplaçament a aquesta ocupen bona part de les hores teòricament lliures dels treballadors. “És una qüestió de justícia i igualtat, perquè qui no pot pagar amb diners paga amb temps”, indicava.

L’ambientòleg advoca per una racionalització dels horaris “per a tindre més temps i de més qualitat”, cosa que es tradueix en una vida més saludable, segons han indicat altres experts en el mateix espai, i en una reducció de l’empremta de carboni i l’empremta ambiental. Escrivà ha citat diversos estudis elaborats en països nòrdics i Nova Zelanda que indiquen que una reducció de l’1% del temps de treball es tradueix entre un 0,7 i un 0,8% de reducció en la demanda energètica i la contaminació; indicadors importants per a complir els objectius de canvi climàtic marcats en l’Acord de París.

“Fa falta llevar temps a la faena”, valora l’autor, que apunta a una bona organització del teletreball com a base per a una gestió millor del temps i estalvi energètic. Escrivà és crític amb discursos simplistes i habitualment matisa les seues afirmacions: “Si ens quedem a casa, però no va a acompanyat de mesures per a reduir la despesa energètica, pot ser que siga més eficient anar al centre de treball. Necessitem estudis a escala autonòmica, saber què passa ací, com es mou la gent ací”, expressava, i després recalcava que cal una reflexió sobre els temps d’oci, ja que, si es guanya un dia lliure, però s’inverteix en consum o viatges, l’estalvi mediambiental és escàs: “Els estudis marquen que no es tracta només de deixar de treballar, és veure què fem en aquestes hores que no treballem. Si estalviem hores de cotxe per cuinar o fer esport prop de casa hi ha un canvi positiu, si és un altre tipus de coses, no”.

Pel que fa al treball, al marge de repensar les jornades laborals, Escrivà planteja dotar els centres de treball d’instal·lacions que permeten als empleats desplaçar-se amb bicicleta o altres mitjans no contaminants, com tindre espais en què deixar-los o dutxes. Al seu torn, reclama un model de transport públic més eficient, sostenible i econòmic, i aplaudeix la posada en marxa de busos llançadora per als polígons industrials.