Un alt càrrec reconeix davant la jutgessa de la dana que la Generalitat va retindre sis mesos la prova clau dels vídeos del Cecopi

Per què la Generalitat no va entregar des del principi els vídeos de la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) del 29 d’octubre de 2024 que custodiava una productora contractada per la Generalitat? Raúl Quílez, exgerent de la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències (Sgise), l’empresa pública que tenia subcontractada la productora Envidea, es va escudar davant la jutgessa de la dana en el fet que els vídeos els “custodia” l’empresa externa. “No sabíem que existien”, va afirmar divendres l’alt càrrec durant la seua declaració com a testimoni, segons diverses fonts coneixedores de la seua testifical consultades per elDiario.es. També va al·legar que “no són gravacions oficials”.

De la cronologia exposada pel testimoni, es dedueix que la Generalitat va retindre sis mesos els vídeos, erigits en una de les proves clau de la causa que investiga 230 presumptes homicidis imprudents. Raúl Quílez, actual director general d’Innovació en Emergències de l’executiu autonòmic de Juan Francisco Pérez Llorca, va dir que es va assabentar de l’existència dels vídeos arran d’una pregunta parlamentària de la diputada socialista Alicia Andújar del 26 de febrer de 2025. “Envidea me’ls envia després de la pregunta parlamentària (...). Després els requereix la jutgessa i entenc que els envien”, va afirmar Quílez. No obstant això, la cronologia va ser bastant més llarga i complexa.

En resposta a un ofici de la jutgessa instructora, la secretària autonòmica d’Emergències, Irene Rodríguez, va afirmar en un escrit del 4 de març (publicat per aquest diari) que “no consta cap suport documental” de la reunió del Cecopi.

La signant del document, amb el logotip oficial de la Generalitat Valenciana, és la dona de Raúl Quílez, segons va confirmar el testimoni a preguntes de la magistrada Nuria Ruiz Tobarra. És a dir, la secretària autonòmica casada amb el gerent de l’empresa pública que contractava la productora va obviar les imatges en el seu escrit al jutjat, a pesar que Quílez les havia demanades a Envidea després de la pregunta parlamentària. En aquell moment, “ella no ho sabia”, va assegurar el testimoni en referència Irene Rodríguez.

“Al final de març”, segons recordava el testimoni, la productora Envidea li va remetre les imatges. Quílez va reconéixer que va comentar l’assumpte amb el conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama. Presidència va demanar el vídeo? “No ho sé”, va contestar el testimoni.

Malgrat que el seu departament tenia els vídeos, el conseller Valderrama els va denegar a la diputada Alicia Andújar, que representa el PSPV-PSOE en la comissió d’investigació sobre la dana de les Corts Valencianes, tal com va indicar en una resposta parlamentària del 15 de maig.

Els recels de la jutgessa davant la versió del testimoni

A la magistrada no van semblar convéncer-la massa les explicacions del testimoni: “Si es fa un ofici del jutjat, igual que la pregunta parlamentària, no es va consultar Envidea?”, va preguntar a Quílez. “Es va consultar després d’aquesta data”, va contestar l’alt càrrec. “No va haver-hi interés d’ocultar res”, va adduir l’actual director general.

El testimoni va abundar en el fet que, quan va ser “conscient” de l’existència dels vídeos, els va demanar a la productora. “I els vaig traslladar al conseller”, va postil·lar. “Però al jutjat no van arribar”, li va recordar la jutgessa titular d’Instrucció 3 de Catarroja. “Jo no ho sé”, es va limitar a respondre Raúl Quílez.

A més, el testimoni va reconéixer que sabia que un càmera de la productora va acompanyar una visita a Carlet, poques hores abans del Cecopi de la dana, la consellera llavors Salomé Pradas i el secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso (tots dos imputats en la causa). No obstant això, va dir que l’eixida del càmera la va coordinar la responsable de premsa d’Emergències, Aurora Roca. “Jo sabia d’aquestes gravacions, no les del *Cecopi”, va manifestar Quílez.

De guardar els vídeos en un calaix a la “màxima col·laboració”

Una vegada obtingudes les imatges, la Generalitat encara va guardar en un calaix sis mesos més els vídeos. La secretària autonòmica, dona de Quílez, mai va remetre un escrit ampliant la resposta a l’ofici del jutjat. Les gravacions de la productora van aflorar pràcticament de casualitat i no precisament per l’afany de transparència del Consell de Carlos Mazón.

A més de l’operador de la productora externa, un càmera d’À Punt va gravar plans de recurs del Cecopi que la cadena pública (malgrat el seu interés informatiu evident) mai va emetre amb so per haver-li-ho sol·licitat així aquella vesprada del 29 d’octubre de 2024 la responsable de premsa del departament d’Emergències.

La televisió autonòmica (malgrat l’interés obvi per a la causa amb vista a l’esclariment dels fets) tampoc va enviar aquestes imatges del Cecopi al jutjat de Catarroja quan la magistrada instructora va sol·licitar les gravacions d’aquella jornada.

Només quan “afortunadament” —en paraules de la jutgessa— Televisió Espanyola va obtindre les imatges enterrades per À Punt i les va emetre, es va veure que un altre càmera distint de l’operador de la televisió autonòmica gravava també un fragment del Cecopi i aquest diari va revelar que la Generalitat no havia entregat la prova, malgrat el requeriment del jutjat.

Després de la publicació de la informació, el conseller Juan Carlos Valderrama va oferir a la jutgessa instructora la “màxima col·laboració” del seu departament i va acabar remetent les imatges després de sis mesos ocultant-les.