Antifrau qüestiona el fraccionament de contractes en una empresa pública per a adquirir màscares en plena pandèmia

La Societat Valenciana de Gestió Integral de Serveis d’Emergències (SGISE) va procedir en ple inici de la crisi sanitària de la COVID-19 a la compra de màscares a la desesperada, atesa la greu situació de pandèmia mundial. La societat mercantil de caràcter públic de la Generalitat Valenciana va adquirir entre març i maig del 2020 un total de 554.000 màscares FFP2 amb un cost total en origen de 935.592 euros en tres contractes diferents. L’empresa proveïdora va obtindre un benefici de 128.687 euros, amb un marge de benefici del 13,75% sobre el cost d’adquisició en origen.

L’Agència Valenciana Antifrau (AVA), l’organisme que dirigeix Joan Llinares, va rebre una denúncia en la seua bústia anònima arran d’un informe de la Intervenció de la Generalitat en què alertava del possible fraccionament de contractes per a adquisició de màscares.

Antifrau ha analitzat la documentació aportada per la SGISE i retrau en un informe que desconeix per què es van fer “tres contractacions consecutives en el temps i no una única contractació global per a la totalitat del subministrament”. També es desconeix si es va comprovar si les màscares complien les especificacions tècniques.

A més, l’objecte social de l’empresa “no està relacionat amb l’objecte del contracte”. “S’han contractat els subministraments amb empreses la capacitat i la solvència de les quals no ha sigut acreditada amb els expedients analitzats” per l’AVA.

L’informe conclou que la mercantil no era el fabricant de les màscares, sinó que actuava en “la seua condició d’exportadora des del mercat xinés”. L’AVA, d’altra banda, considera que no es van complir els “principis generals de la contractació pública” (publicitat, concurrència i no-discriminació), ja que només s’ha acreditat la sol·licitud d’oferta a tres proveïdors per al període comprés entre febrer i maig del 2020.

Després de la contractació inicial “no s’ha acreditat que s’haja continuat fent consultes o estudis de mercat” per als dos contractes següents. En definitiva, conclou Antifrau, “no s’ha justificat adequadament la partició o la divisió de l’objecte contractual” de l’adquisició de màscares en els tres contractes consecutius. D’altra banda, en matèria de fiscalització del lliurament material dels béns, l’absència d’elements com ara fotografies “no permet afirmar, amb una certesa indiscutible, si el contracte es va complir en la integritat”, més enllà dels certificats de conformitat.

No obstant això, l’AVA no disposa de proves ni indicis de la possible existència de frau o corrupció. Simplement, detalla l’informe, “s’han produït dèficits en el compliment adequat de l’ordenament jurídic administratiu i els seus principis generals reguladors de l’actuació administrativa en matèria de contractació pública”. Malgrat això, no es tracta d’“irregularitats invalidants”. Antifrau sí que considera un “vici de nul·litat de ple dret” la contractació d’una empresa que mancava de capacitat i solvència.

L’informe recomana a la SGISE que dicte instruccions internes “precises” perquè l’entitat deixe constància formal per escrit que les contractacions s’ajusten a preus de mercat“. A més, afig l’AVA, ”resultaria aconsellable que els òrgans de contractació sol·licitaren ofertes de diferents licitadors i, si escau, negociaren els termes del contracte susceptibles d’això, procurant proveir-se, en els supòsits en què això resultara possible, de referències de preus habituals de mercat dels béns i serveis objecte de contractació“.

Una “situació de desproveïment generalitzat”

La SGISE, a través d’un escrit del seu director executiu, Baltasar Ortiz, al·legava el context de pandèmia mundial en què es va produir l’adquisició de màscares i recorda que “des del minut u”, el Servei de Bombers Forestals de la Generalitat Valenciana va fer tasques de lliurament de materials en residències de la tercera edat. “L’adquisició del material sanitari necessari va ser molt complicada” en una “situació de desproveïment generalitzat”.

“En els primers moments vam aconseguir algunes quantitats reduïdes de material, a través de diferents proveïdors, però clarament insuficients per a atendre les nostres necessitats”, relata el director executiu de l’entitat.

D’altra banda, “els diferents proveïdors que aconseguíem contactar ens establien preus alts al nostre entendre i tampoc garantien un lliurament immediat i la quantitat que necessitàvem, i ens exigien lliuraments a compte, cosa que nosaltres no teníem en compte”, relata. La principal preocupació de la SGISE era “aconseguir el nombre més gran de material sanitari”.

A més, l’empresa pública estava en aquella època “en construcció” i “no tenia l’estructura administrativa suficient per a fer front a aquesta situació”, per la qual cosa va donar prioritat a la intervenció en suport de la població i l’establiment de tots els controls possibles “i en compliment de la legalitat, amb la finalitat d’aconseguir la màxima transparència en la gestió administrativa i l’eficiència en el desenvolupament de les funcions i les tasques que ens encomanaven”, explica el director executiu de la SGISE.