Un any del pacte del PP i Vox en la Generalitat Valenciana: confrontació lingüística i cultural sense gairebé gestió

El 28 de maig es va complir un any de les eleccions autonòmiques que van traure la coalició d’esquerres del Govern valencià i la van reemplaçar per un pacte del PP amb l’extrema dreta. L’aliança de Carlos Mazón amb Vox va tardar a penes dues setmanes a materialitzar-se, en un pacte exprés que es va presentar amb un full de cinc punts: “1) Llibertat, perquè tots puguem triar; 2) Desenvolupament econòmic, per a reduir despesa innecessària i impulsar l’economia; 3) Sanitat i serveis socials, per a reforçar la sanitat pública i els serveis socials; 4) Senyals d’identitat, per a defensar i recuperar els nostres senyals d’identitat; 5) Suport a famílies, per a fomentar la natalitat, la seguretat i la promoció de les famílies”. Aquestes cinc idees escarides van donar peu al primer executiu autonòmic a la Comunitat Valenciana amb presència de la ultradreta; tres consellers de Vox per set del PP, incloent-hi el president.

Populars i ultres van arribar amb la promesa de desmuntar l’arquitectura del Govern del Pacte del Botànic i un any després estan a punt de materialitzar algunes d’aquestes mesures. La majoria dels conservadors amb els ultres va derogar tot just arribar la Llei de la taxa turística, que no va viure prou per a implementar-se. Una altra de les mesures inicials va ser la rebaixa fiscal a les grans fortunes i la bonificació de l’impost sobre successions i donacions. L’executiu va voler promocionar que la baixada en la recaptació es compensaria amb una retallada en les conselleries i en els alts càrrecs del Govern autonòmic, uns comptes que no acaben de quadrar. Pel que fa al pressupost, a penes se n’ha executat un 5% en el primer semestre de l’any.

En el primer any de Govern, les referències a la violència masclista queden a criteri de la Conselleria d’Igualtat, que ara té rang de vicepresidència segona. La vicepresidenta i consellera Susana Camarero s’enfronta als col·lectius feministes i als LGTB+, que s’han plantat davant la seua gestió; unes alerten contra el “retrocés” en polítiques d’igualtat, contra la inclusió de negacionistes de la violència de gènere en les institucions i contra el registre d’una fundació d’“homes maltractats” per les seues dones; uns altres contra el pinkwashing del seu departament i l’expulsió dels col·lectius dels actes institucionals. De la mateixa manera que no hi ha unanimitat contra l’lgtbifòbia, tampoc hi ha pancarta contra la violència masclista en les Corts Valencianes.

En paral·lel, el parlament valencià tramita la derogació de la llei de memòria democràtica i la seua substitució per una norma de “concòrdia” que elimina les referències a la dictadura franquista. Encara que porta el segell ideològic de Vox, Mazón assegura que és una llei tan seua com dels seus socis. En el mateix paquet legislatiu es tramiten la reforma de la radiotelevisió pública, que assegura el seu control per part dels conservadors; canvis en transparència i Antifrau, amb la renovació de l’ens bloquejat, i una nova llei educativa que torna al districte únic segregador i redueix la presència del valencià a les aules.

En l’apartat de fer i no en el de desfer, l’executiu bipartit opta pel reciclatge. És el cas dels plans d’Habitatge i Salut Mental, que són una imitació dels posats en marxa pel Pacte del Botànic amb un parell d’afegits neoliberals, com la cessió de drets a empreses privades a canvi de facilitar la resolució del problema a l’Administració. Sí que s’ha comunicat la reversió de les concessions sanitàries, a falta de l’Hospital del Vinalopó i de comprovar què passa amb el deute pendent de les empreses a Sanitat, les conegudes com a liquidacions.

L’executiu de Mazón ha posat en el focus les entitats valencianistes, tant en l’escola com en la cultura, i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que Vox no reconeix i el conseller d’Educació qüestiona. Sota el fantasma del catalanisme, el vicepresident Vicente Barrera va afirmar que no es destinaria un euro a entitats que parlaren que defensen la unitat lingüística de valencià i català. El partit ha fet de la censura el seu senyal d’identitat, qüestionats constantment pels sectors culturals: des de vetar les pel·lícules Barbie o 20.000 especies de abejas en una biblioteca municipal fins a voler apartar els llibres LGTB+ de les seccions infantils.

En aquest primer exercici s’ha anunciat una llei de turisme, una per a accelerar la tramitació de renovables –que continuen estancades– i la remodelació de lleis ambientals i urbanístiques que rebaixen la protecció del territori. En els carrers, es manifesta constantment el personal vinculat a serveis socials pels impagaments reiterats, la comunitat educativa ha organitzat una vaga massiva i els bombers forestals protesten per la falta de mitjans contra incendis.

La presència de Vox en el Consell sembla relegada a les qüestions culturals i simbòliques; discursos incendiaris i una política cultural que vol defensar-se com a “blanca”, però que en la pràctica implica festejos taurins, eliminació de manifestacions valencianistes i més presència d’actes religiosos. Vox es dedica a dinamitar el que fins a la seua arribada s’havia considerat un consens, a crear incendis que després apaguen els seus socis de Govern. En el camp de la gestió, el seu marge de maniobra és escàs, com ho han sigut les seues mesures: a penes han executat pressupost o han presentat cap pla en Cultura, Agricultura o Justícia, les seues tres conselleries.

El president valencià no se’l nota incòmode amb els seus socis. Dimarts va celebrar un acte de partit per l’efemèride, un any del govern “del canvi”, en què va reivindicar que treballen perquè aquesta siga “la comunitat amb més desgravacions fiscals de tot Espanya”. La seua acció política se centra a batallar contra el Govern central: recursos contra el transvasament, contra l’amnistia i la reclamació de la reforma del sistema de finançament, on troba el suport de l’esquerra, però no dels seus socis. El 28 de maig, en la celebració de l’aniversari, va dir: “Si algú s’avergonyeix [del pacte de govern], és problema seu”.